Política

Eleccions 23-J

Campanya d’estiu

Les eleccions del 23-J tornaran a posar sobre la taula projectes encallats durant anys a la demarcació i que ni els governs socialistes ni els populars han sabut impulsar

Els partits sobiranistes s’enfronten al toc d’atenció que els va fer l’electorat en les passades municipals

Tímid tret de sortida a aquesta nova cursa electoral

Quan tot just hem dige­rit la cam­pa­nya de les muni­ci­pals entrem de ple en un nou esprint elec­to­ral, amb la tem­po­rada esti­val en dansa i anun­cis de calo­rada abs­ten­ci­o­nista i d’un xàfec ultra­con­ser­va­dor. Pre­vi­si­ons i enques­tes no són, però, refe­rents fia­bles del que real­ment pot aca­bar pas­sant. L’experiència més recent ens ho ha demos­trat. I, en aquest sen­tit, les elec­ci­ons al Congrés i al Senat d’aquest 23 de juliol arri­ben en un moment amb molts fac­tors vari­a­bles.

La cam­pa­nya que ja està en marxa hau­ria de ser una opor­tu­ni­tat, a les comar­ques giro­ni­nes, per posar sobre la taula els deu­tes històrics que arros­sega l’Estat amb el nos­tre ter­ri­tori i que els suc­ces­sius governs soci­a­lis­tes i popu­lars han estat incapaços de des­en­ca­llar. Par­lem d’eterns clàssics com l’N-II, l’Arxiu Pro­vin­cial, la reur­ba­nit­zació de la plaça Espa­nya de Girona o l’estació del TAV a l’aero­port, entre altres. Veu­rem fins a quin punt s’imposa el debat d’idees i pro­pos­tes davant una tendència cada cop més inhe­rent a la política que deriva cap a la dialèctica de poc con­tin­gut de fons.

D’altra banda, aques­tes elec­ci­ons són també una opor­tu­ni­tat per a l’inde­pen­den­tisme per cali­brar el seu pes a la demar­cació. En les pas­sa­des elec­ci­ons esta­tals el domini va ser indis­cu­ti­ble i acla­pa­ra­dor, ja que van asso­lir quasi un 60% dels vots, una xifra rècord i en dinàmica ascen­dent. En les pas­sa­des muni­ci­pals, però, la recu­lada d’ERC, prin­ci­pal­ment, però també la de Junts, van ser un crit d’atenció de l’elec­to­rat, mal­grat que con­ti­nuen sent l’opció majo­ritària dels giro­nins. No són com­pa­ra­bles uns comi­cis locals amb uns de gene­rals, és evi­dent. Però el toc d’atenció està fet i el fan­tasma de l’abs­tenció pla­narà tots aquests dies de cam­pa­nya i serà un dels rivals als quals ERC, Junts i la CUP hau­ran de fer front.

Aquest 23 de juliol a la demar­cació estan en joc sis pla­ces al Congrés i qua­tre al Senat. Ara mateix tant ERC com Junts tenen dos dipu­tats i dos sena­dors, men­tre que el PSC i els comuns dis­po­sen d’un sol dipu­tat cadas­cun. Els resul­tats del 10-N del 2019 es van carac­te­rit­zar per un frec a frec entre ERC i Junts. Els repu­bli­cans van aple­gar el 25,9% dels vots, men­tre que els jun­tai­res el 24,8%. Com a ter­cera opció, el PSC (14,8%) i els comuns van acon­se­guir final­ment repre­sen­tació (9,5%) en una nit elec­to­ral en què l’escó va estar en mans de la CUP (8,9%) durant unes hores.

Vete­rans i cares noves

Pel que fa als caps de llista, repe­tei­xen Montse Bassa a ERC i Marc Lamuà al PSC. La resta s’estre­nen, podríem dir. En el cas de Junts, fan una aposta forta per Marta Madre­nas, l’exal­cal­dessa de Girona, que subs­ti­tu­eix Mari­ona Illa­mola. Per la seva part, Sumar-En Comú Podem pre­senta a la demar­cació de Girona Júlia Boada, que relle­varà l’ara dipu­tada Laura López. Per part del PP, la vete­rana Con­cepció Veray assu­meix el repte de recu­pe­rar la repre­sen­tació giro­nina dels popu­lars al Congrés. Pel que fa a la CUP, Mireia Vehí (que el 2019 era can­di­data per Bar­ce­lona) encapçalarà la llista a la demar­cació giro­nina. I el PDe­CAT aposta per Pol Pérez com a número 1.

La cam­pa­nya elec­to­ral va donar el tret de sor­tida ahir, tímida­ment, amb actes de petit for­mat. Junts va pre­sen­tar el car­tell de Madre­nas amb el lema Ja n’hi ha prou, amb una foto de família amb la resta d’inte­grants de la can­di­da­tura a la plaça U d’Octu­bre de Girona. “No fal­ca­rem cap govern ni cap pre­si­dent d’un par­tit espa­nyol”, va dir Madre­nas. Pel que fa a ERC, es va fer una pen­jada de car­tells a la plaça Cata­lu­nya de Girona en què Bassa va afir­mar: “Ens ho juguem tot i hem de tor­nar a demos­trar que les comar­ques giro­ni­nes som inde­pen­den­tis­tes.” El soci­a­lista Marc Lamuà va fer una tro­bada amb càrrecs elec­tes muni­ci­pals i mili­tants i va asse­gu­rar que són unes elec­ci­ons “que deter­mi­na­ran si vivim en un món en què la lli­ber­tat con­ti­nua sent pos­si­ble o bé es pro­dui­ran invo­lu­ci­ons incom­pren­si­bles i dolo­ro­ses”. En canvi, Con­cepció Veray, durant l’acte de des­co­berta del car­tell, va sos­te­nir que con­cen­trar el vot en el PP “garan­teix dero­gar el sanc­hisme i posar Girona a l’agenda de pri­o­ri­tats del govern espa­nyol”. Final­ment, Júlia Boada (Sumar-En Comú Podem) va des­ta­car que la seva cam­pa­nya girarà entorn de la tran­sició verda justa com a eina per llui­tar con­tra les desi­gual­tats soci­als.

6
diputats
corresponen a Girona. Actualment, ERC i Junts tenen dos escons cadascun i els altres dos se’ls reparteixen el PSC i els comuns
4
senadors
electes tenen totes les demarcacions i s’elegeixen per sufragi universal lliure. És a dir, els electors els elegeixen nominalment (no voten una llista sencera)


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia