Arqueologia del ‘hit’ ‘Que te vote Txapote’

Des de la fi d’ETA, dis­solta el 3 de maig del 2018 després de l’adeu a les armes del 2011, una frase de lamen­tació ha fet for­tuna a Madrid. “Els joves d’ara sur­ten de l’escola i de la uni­ver­si­tat sense saber qui era Miguel Ángel Blanco.” Com si Espa­nya fos un país d’una memòria col·lec­tiva exqui­sida i l’únic oblit de la des­memòria fos aquest. Com si tot­hom conegués qui era Ernest Lluch i la seva con­tri­bució a la sani­tat pública. Com si tot­hom conegués Álvaro Cabre­rizo i la seva tragèdia de per­dre la dona i les dues filles a Hiper­cor aquell 19 de juny del 1987 en què ell també va començar a morir len­ta­ment fins al seu decés el 2010. Com si tot­hom conegués que Yolanda González era una estu­di­ant del barri de Deusto (Bil­bao) que va ser assas­si­nada a Madrid el febrer del 1980 pels ultres de Fuerza Nueva Emi­lio Hellín i Igna­cio Abad. Com si tot­hom conegués que la vídua Laura Martín va morir el 15 d’octu­bre del 2022 sense saber la veri­tat de la con­fusió que va por­tar a l’assas­si­nat del seu marit, Juan Car­los García Goena, a mans dels GAL. Ahir es van com­plir 26 anys del segrest i assas­si­nat del regi­dor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco, però el que ningú podia ima­gi­nar aquell 13 de juliol del 1997 és que la víctima viu­ria el 2023 un record diari, sí, però en forma de bana­lit­zació del crim i d’epidèmia viral del crit “Que te vote Txa­pote”, impul­sat pels teòrics patro­ci­na­dors del record.

Nas­cut a Gal­dakao (Bis­caia), als 57 anys Xabier García Gaz­telu està empre­so­nat des del 2005 i com­plint una pena acu­mu­lada de 30 anys de presó per una desena d’assas­si­nats. Entre els crims del san­gui­nari diri­gent d’ETA de l’ala més dura –i crític amb el procés de pau for­jat per Arnaldo Otegi i el soci­a­lista Jesús Egui­gu­ren– hi ha el del regi­dor del PP a Ermua Miguel Ángel Blanco, el del regi­dor del PP a Sant Sebastià Gre­go­rio Ordóñez i el dels diri­gents del Par­tit Soci­a­lista d’Euskadi Fer­nando Múgica i Fer­nando Buesa (i del seu escorta Jorge Díez). En molts crims en què ell en va ser l’autor mate­rial –com ara en el tiro­teig de Blanco al cla­tell en un des­cam­pat de Lasarte la tarda del 12 de juliol del 1997–, la seva còmplice va ser la seva pare­lla sen­ti­men­tal, Irantzu Gallas­tegi Sodupe, àlies Amaia. La fama de la seva cru­el­tat era punt d’atenció durant les vis­tes dels judi­cis. “I a sobre riuen, aquests cabrons!”, va etzi­bar-li la jut­gessa Ángela Muri­llo el 2011 tot incor­rent ipso facto en falta d’impar­ci­a­li­tat en el judici per l’assas­si­nat amb cotxe bomba del regi­dor d’UPN José Javier Múgica a Leitza el 2001.

L’arque­o­lo­gia de per què García Gaz­telu viu ara una noto­ri­e­tat enga­nyosa –pocs dels que core­gen el seu àlies amb insen­si­bi­li­tat sabrien dir el seu nom real– va néixer durant la visita del pre­si­dent Pedro Sánchez el 3 de setem­bre del 2022 al barri de Pino Mon­tano (Sevi­lla), on un home va enar­bo­rar un car­tell amb el lema “Que te vote Txa­pote”. Jorge Buxadé, por­ta­veu de Vox, reco­lli­ria la frase en una roda de premsa a la seu del par­tit aquell mateix mes. El 25 de gener del 2023 va ser Chema de la Cierva –fill de l’his­to­ri­a­dor Ricardo de la Cierva– qui va fer cèlebre el crit quan va inter­rom­pre un peri­o­dista de TVE en directe a peu de car­re­tera a Caza­le­gas (Toledo). L’homo­lo­gació ins­ti­tu­ci­o­nal de la infàmia, però, és obra d’Isa­bel Díaz Ayuso, pre­si­denta de Madrid, que el 2 de febrer del 2023 va fina­lit­zar el duel amb el soci­a­lista Juan Lobato en la sessió de con­trol a l’Assem­blea de Valle­cas etzi­bant-li: “Que les vote Txa­pote!” L’èxit del crit farà que, en la cam­pa­nya de les elec­ci­ons autonòmiques del 28 de maig, el soci­a­lista Lobato hagi d’escol­tar que espon­ta­nis l’incre­pin amb el “Que te vote Txa­pote” des del dia de la sessió de fotos elec­to­rals al barri d’Argüelles.

La tragèdia és que fins i tot María San Gil –que com­par­tia taula amb Ordóñez el 23 de gener del 1995 en què Txa­pote el va tiro­te­jar mor­tal­ment al bar La Cepa de Sant Sebastià– defensa ara el hit. Que Con­su­elo Ordóñez –pre­si­denta de Covite i ger­mana de Gre­go­rio– hagi dema­nat atu­rar el crit no ha impe­dit que vícti­mes com ara Mari Mar Blanco –ger­mana de Miguel Ángel– i Daniel Por­tero (tots dos són dipu­tats avui del PP de Madrid) i Ánge­les Pedraza (AVT) defen­sin l’ús de la injúria perquè és una “expressió del poble”. Txa­pote com­pleix la pena en una presó del País Basc des de l’agost del 2022. Blanco era recor­dat a Ermua ahir pel PP sota l’eixor­da­dora cridòria d’un hit viral que enal­teix l’assassí d’ETA i que Alberto Núñez Feijóo no només no ha vol­gut atu­rar, sinó que ha tole­rat fins i tot la bai­xesa moral que Noves Gene­ra­ci­ons en faci samar­re­tes.