Política

REGNE UNIT

El llegat de Thatcher continua viu

Quaranta-cinc anys després d’arribar al poder, el neoliberalisme que va impulsar es manté vigent

La fallida de les empreses de serveis públics privatitzades és part de l’herència de la ‘dama de ferro’

Fins i tot el Partit Laborista del Regne Unit ha hagut de fer un gir al centre per poder guanyar eleccions

Fruit de les seves polítiques, van entrar en declivi les zones industrials del nord d’Anglaterra

Aquest mes de maig es com­plei­xen 45 anys de l’arri­bada al poder de Mar­ga­ret Thatc­her i, qua­tre dècades després, el seu lle­gat, el thatc­he­risme, con­ti­nua molt pre­sent al Regne Unit. La trans­for­mació econòmica, política i social que va ini­ciar la dama de ferro va can­viar la soci­e­tat britànica per sem­pre. És ido­la­trada per uns i demo­nit­zada per d’altres, però ningú en parla amb indi­ferència. No hi ha gri­sos.

Thatc­her va ser pri­mera minis­tre des del 1979 fins al 1990. Va ser ele­gida en una època en què gran part de la indústria estava en mans de l’Estat a tot Europa després de la Segona Guerra Mun­dial, i la tendència era incre­men­tar l’inter­ven­ci­o­nisme de l’Estat. Aquesta tendència va ser més exa­ge­rada al Regne Unit, on, als anys trenta, el Par­tit Labo­rista havia reem­plaçat el Par­tit Libe­ral (els whigs) en l’esquema bipar­ti­dista de la democràcia britànica. Els labo­ris­tes van gover­nar de manera gai­rebé inin­ter­rom­puda durant els 15 anys pre­vis a l’arri­bada de Thatc­her al poder. Ningú no par­lava del libe­ra­lisme, ales­ho­res.

Thatc­her va apli­car l’ano­me­nat neo­li­be­ra­lisme, la teo­ria política i econòmica que trac­tava pre­ci­sa­ment del con­trari, de reduir al mínim la inter­venció de l’Estat. Després de Thatc­her, el neo­li­be­ra­lisme, posat en pràctica als Estats Units de Ronald Rea­gan de manera paral·lela, va ser copiat arreu.

Al Regne Unit, es va plas­mar en la des­re­gu­lació del sec­tor finan­cer britànic, la fle­xi­bi­lit­zació del mer­cat labo­ral, la pri­va­tit­zació de les empre­ses públi­ques i la reducció dràstica del poder dels sin­di­cats. En aquest sen­tit, els anys vui­tanta es van carac­te­rit­zar per la lluita impla­ca­ble de Thatc­her con­tra els sin­di­cats, que con­si­de­rava el seu ene­mic inte­rior, i que creia que tenien massa poder. Pri­mer va ins­tau­rar el vot secret i després va pro­hi­bir les vagues.

Aquesta lluita va ser espe­ci­al­ment afer­ris­sada amb els miners. Ales­ho­res, hi havia 170 mines al país que dona­ven feina a 200.000 per­so­nes. Es van pro­duir bata­lles cam­pals entre la poli­cia i els tre­ba­lla­dors. Espe­ro­nada per la victòria a la guerra de les Mal­vi­nes el 1982, Thatc­her va actuar amb mà de ferro i es va impo­sar. Des de lla­vors, els sin­di­cats han anat per­dent més i més poder.

També va ini­ciar la pri­va­tit­zació de les empre­ses públi­ques com ara l’elec­tri­ci­tat i el gas, els fer­ro­car­rils, cor­reus, les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i l’aigua. Aquest és un altre lle­gat impor­tant. S’ha con­ver­tit en una llosa per a la soci­e­tat, perquè aques­tes empre­ses de ser­veis bàsics, sovint amb capi­tal estran­ger, s’han dedi­cat a obte­nir divi­dends per als acci­o­nis­tes sense inver­tir en infra­es­truc­tu­res públi­ques.

La prin­ci­pal empresa d’aigua britànica, Tha­mes Water, està a punt de fer fallida mal­grat els guanys mili­o­na­ris dels seus acci­o­nis­tes, i han dei­xat les aigües dels rius i mars britànics con­ta­mi­na­des. La solució és res­ca­tar l’empresa amb diners públics. Una situ­ació simi­lar es dona amb l’empresa dels fer­ro­car­rils. Els labo­ris­tes han dit que, si gua­nyen les elec­ci­ons d’aquest any com s’espera, rena­ci­o­na­lit­za­ran la com­pa­nyia.

Mer­cats finan­cers des­re­gu­lats

Thatc­her també va can­viar per sem­pre els mer­cats finan­cers, l’ano­me­nat “big bang”. Sis mesos després de gua­nyar les elec­ci­ons, va eli­mi­nar els con­trols de canvi de moneda i el capi­tal estran­ger va inun­dar el Regne Unit. La des­re­gu­lació de la Borsa de Valors l’any 1986 va ser una invi­tació als prin­ci­pals gegants empre­sa­ri­als mun­di­als a entrar al mer­cat de valors. I va cons­truir una segona City amb els gra­ta­cels de Canary Wharf, a Lon­dres. El resul­tat va ser la cre­ació del prin­ci­pal mer­cat finan­cer del món, jun­ta­ment amb el de Nova York i Sin­ga­pur. El valor esti­mat del sec­tor finan­cer britànic avui dia és de 146.150 mili­ons d’euros, que repre­sen­ten el 9,4% de l’eco­no­mia del Regne Unit.

Un altre canvi, més sub­til, però també impor­tant, va ser el declivi de les zones indus­tri­als del nord d’Angla­terra, que no va ser un propòsit directe de Thatc­her sinó que va ser fruit de la dei­xa­desa i l’oblit i del tras­llat pro­gres­siu de la inversió cap al sud d’Angla­terra i a Lon­dres.

El dete­ri­o­ra­ment del nord és un dels grans pro­ble­mes avui dia. És un feu labo­rista que en les dar­re­res elec­ci­ons del 2019 va donar el vot a Boris John­son i als con­ser­va­dors amb l’espe­rança que canviés la seva situ­ació. Però la situ­ació no ha can­viat en els últims cinc anys.

A més, Thatc­her era una gran euro­escèptica, s’opo­sava a cedir com­petències a l’ales­ho­res Comu­ni­tat Econòmica Euro­pea i, en aquest sen­tit, el Regne Unit no ha can­viat gaire. Una altra herència de Thatc­her va ser a Irlanda del Nord, tot i la seva posició intran­si­gent, per exem­ple, en la vaga de fam a la presó de Maze, que va posar fi a la vida de Bobby Sands, el 1981. El 1985 va sig­nar el trac­tat angloir­landès, que donava veu a la República d’Irlanda en els afers del nord. I això va ser deci­siu per posar les bases dels futurs acords de pau del 1998.

L’empremta de Thatc­her va ser tan pro­funda que va can­viar el Par­tit Labo­rista, que va haver de fer un gir cap al cen­tre amb el Nou Labo­risme de Tony Blair per poder gua­nyar les elec­ci­ons del 1997 amb polítiques neo­li­be­rals que fomen­ta­ven la com­petència i l’expansió del sec­tor pri­vat. I ara, després dels anys de Corbyn, els labo­ris­tes tor­nen a virar cap al cen­tre.

146.150
milions d’euros
mou actualment la City de Londres, xifra que representa un 9,4% del PIB britànic.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia