El filòsof seriós

Com­par­tir matins a La Mon­cloa amb Sal­va­dor Illa quan ell era el minis­tre de Sani­tat sota la lupa de la gestió de la pandèmia de la covid-19 i els peri­o­dis­tes acudíem a les com­pa­rei­xen­ces en reduïts grups de sis orde­nats per l’exse­cre­tari d’estat de Comu­ni­cació Miguel Ángel Oli­ver va ofe­rir el pri­vi­legi d’assis­tir en directe a la vivència del pes de la res­pon­sa­bi­li­tat. En aquells mesos de con­fi­na­ment de la pri­ma­vera del 2020, el por­ta­veu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, va adreçar un mis­satge intern als seus com­panys de par­tit: “Compte amb aquest polític que trans­met sobri­e­tat i que, quan li fan pre­gun­tes, ell res­pon sem­pre al que li pre­gun­ten i tot el que diu sona sen­sat.” A Rufián no el guiava l’amor als colors fut­bolístics –tots dos són de l’Espa­nyol i el repu­blicà va fer de medi­a­dor perquè Illa visités mesos després el pro­grama d’humor Perico que vola–, sinó l’alerta de veure com la duresa de la pandèmia for­java un líder que podia amenaçar elec­to­ral­ment ERC en un futur no gaire llunyà. I el futur va arri­bar ahir, quan Sal­va­dor Illa i Roca (la Roca del Vallès, 58 anys) va pren­dre pos­sessió com a 133è pre­si­dent català i vuitè des del res­ta­bli­ment de la Gene­ra­li­tat pro­ta­go­nit­zat pel seu admi­rat Josep Tar­ra­de­llas.

Quan el 26 de gener del 2021 va dei­xar el Con­sell de Minis­tres per ser el cap de llista del PSC a la Gene­ra­li­tat, aquest lli­cen­ciat en filo­so­fia per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i MBA per l’IESE va ser objecte de mira­des de menys­te­ni­ment com si ell fos víctima d’una supo­sada astúcia de Miquel Iceta a l’hora de ser enviat a l’escor­xa­dor de lide­rar l’opo­sició al Par­la­ment men­tre que l’incom­bus­ti­ble líder del PSC i amant dels haikus feia el salt a Madrid i esde­ve­nia minis­tre de Cul­tura. Avui, iro­nies del destí, Iceta és una nota a peu de pàgina en la Cata­lu­nya post­procés com a ambai­xa­dor d’Espa­nya davant la Unesco a París, men­tre que Illa és el pre­si­dent soci­a­lista amb més poder perquè ni Pas­qual Mara­gall (2003-2006) ni José Mon­ti­lla (2006-2020) van poder gover­nar la Gene­ra­li­tat en soli­tari com farà ell. Tot un cim biogràfic per a qui va ser alcalde de la Roca del 1997 al 2005 i per a qui a par­tir del 2020 va rebre mofes pri­mer a Cata­lu­nya pel fet que Pedro Sánchez li confiés una car­tera apa­rent­ment buida de com­petències com la de Sani­tat i, més tard, a Madrid pel fet de ser un filòsof qui ges­tionés la pandèmia. “El filósofo” era l’eti­queta que volia ser des­pec­tiva i amb què se l’ata­cava a la Villa y Corte com si asso­ciar algú amb el pen­sa­ment fos una ofensa. En aquell any que va del gener del 2020 al gener del 2021 Illa es va gua­nyar l’admi­ració dels minis­tres del PSOE però també dels de Podem, fins al punt que és impos­si­ble escol­tar un antic com­pany seu del Con­sell de Minis­tres que no parli mera­ve­lles d’ell des d’un punt de vista polític i humà. Amb Sánchez, a més, ha for­jat una amis­tat i una entesa política que es visu­a­litza amb les ja clàssi­ques cites del G-2 al For­net del Poble­nou, on té la seu el PSC. En veure que Illa por­tava el PSC dels 33 escons del 2021 als 42 del 12 de maig del 2024 que li han obert el Pati dels Taron­gers, Rufián va excla­mar al Congrés que era un polític “avor­rit” el que gua­nyava. “Seriós. Això és el que és. Rufián s’ha obli­dat del més impor­tant”, va cor­re­gir el dipu­tat del PSC José Zara­goza aquell dia al pati del Congrés. El filòsof amant de la tem­prança i ene­mic de l’estridència podrà ara exa­mi­nar-se de seri­o­si­tat com a 133è pre­si­dent.