Política

estats Units

Quines ordres executives ha signat Trump el primer dia del seu retorn?

Donald Trump ha tor­nat a la Casa Blanca qua­tre anys després d’haver-la aban­do­nat i ho ha fet exer­cint el poder des del minut zero. Hores després d’haver jurat com a 47è pre­si­dent dels Estats Units va fir­mar una sèrie d’ordres exe­cu­ti­ves, la majo­ria de les quals diri­gi­des a esbor­rar l’acció de govern del seu pre­de­ces­sor en el càrrec, el demòcrata Joe Biden. Aquests són els prin­ci­pals decrets sig­nats per Trump, el pri­mer pre­si­dent de la història dels Estats Units con­dem­nat i sen­ten­ciat per un cas penal.

Ces­sa­ment del xef José Andrés

Aco­mi­a­da­ment del xef asturià José Andrés, fun­da­dor de l’ONG World Cen­tral Kitc­hen, com a asses­sor pre­si­den­cial en esports, exer­cici físic i nutrició.

Cuba torna a la llista de patro­ci­na­dors del ter­ro­risme

Res­ta­blir la inclusió de Cuba a la llista de patro­ci­na­dors del ter­ro­risme. Trump ha revo­cat la decisió anun­ci­ada la set­mana pas­sada pel seu pre­de­ces­sor Joe Biden de treure l’illa de la llista que patro­ci­na­ven el ter­ro­risme per fomen­tar l’alli­be­ra­ment de pre­sos polítics. L’Havana va res­pon­dre amb l’acord amb la pro­mesa d’alli­be­rar 533 reclu­sos per delic­tes diver­sos, 127 dels quals ja han estat excar­ce­rats.

Immi­gració i fron­te­res

Tan­car la fron­tera als migrants deman­dants d’asil

Decla­rar l’emergència naci­o­nal a la fron­tera sud. Pretén res­ta­blir la polèmica política “queda’t a Mèxic”.

Decla­rar la fi de la ciu­ta­da­nia per dret de nai­xe­ment, una garan­tia ator­gada per la 14a Esmena, per als fills de migrants sense papers. El pre­si­dent no pot can­viar la Cons­ti­tució pel seu compte, raó per la qual no queda clar com pensa negar aquests drets a un grup de per­so­nes nas­cu­des als EUA.

Mili­ta­rit­zació de la fron­tera sud i la cons­trucció del mur. L’anunci ja ha gene­rat crítiques perquè la legis­lació nord-ame­ri­cana pro­hi­beix que els sol­dats detin­guts direc­ta­ment a la població civil. A més, la legis­lació nord-ame­ri­cana és molt estricta sobre el des­ple­ga­ment de tro­pes dins del país.

Canvi de nom del Golf de Mèxic

Dos can­vis de nom: el del Golf de Mèxic i el de Denali d’Alaska. El pri­mer ha manat que es digui Golf d’Amèrica, tal com va pro­me­tre el desem­bre pas­sat durant una roda de premsa. Reba­te­jarà el cim Denali d’Alaska com a cim McKin­ley. El 2015 l’expre­si­dent Barack Obama va apro­var que la mun­ta­nya passés a dir-se Denali d’Alaska per reco­llir les tra­di­ci­ons dels nadius d’aquest ter­ri­tori que era com l’ano­me­na­ven.

Sor­tida de l’OMS

Aban­do­nar l’Orga­nit­zació Mun­dial de la Salut (OMS) en dotze mesos, la qual cosa sig­ni­fica que dei­xarà de con­tri­buir econòmica­ment a la prin­ci­pal agència sobre sani­tat de les Naci­ons Uni­des (ONU). Els EUA són els seus prin­ci­pals donants. Trump va acu­sar l’orga­nisme de ges­ti­o­nar mala­ment la pandèmia de la Covid-19 i altres cri­sis sanitàries inter­na­ci­o­nals.

Reti­rada dels Acords de París

Reti­rada dels Estats Units de l’Acord de París de 2015, jun­ta­ment amb una carta infor­mants a l’ONU sobre la decisió. El 2017, el mag­nat ja va aban­do­nar els Acords de París. Qua­tre anys més tard, quan el demòcrata Joe Biden va arri­bar a la Casa Blanca una de les pri­me­res ordres que va sig­nar va ser tor­nar al trac­tat glo­bal per la lluita con­tra el canvi climàtic.

Reno­vació dels objec­tius dels cot­xes elèctrics

Revo­cació un decret no vin­cu­lat sig­nat el 2021 per Joe Biden que pre­te­nia garan­tir que la mei­tat dels cot­xes nous venuts el 2030 fos­sin elèctrics amb l’objec­tiu de reduir les emis­si­ons de gasos con­ta­mi­nants.

Decla­ració d’emergència energètica naci­o­nal

Va fir­mar també un decret d’emergència energètica naci­o­nal com a part d’una sèrie d’acci­ons a favor dels com­bus­ti­bles fòssils i esforços per alli­be­rar la pro­ducció energètica nord-ame­ri­cana, que inclo­uen també l’eli­mi­nació de les res­tric­ci­ons a les per­fo­ra­ci­ons a Alaska.

Reclas­si­fi­cació dels tre­ba­lla­dors fede­rals perquè sigui més fàcil aco­mi­a­dar-los

També va sig­nar una ordre exe­cu­tiva per reclas­si­fi­car milers de tre­ba­lla­dors fede­rals com a con­trac­ta­ci­ons polítiques, la qual cosa farà més fàcil ser aco­mi­a­dats. El mag­nat repu­blicà, que ha encar­re­gat a Elon Musk codi­ri­gir el nou Depar­ta­ment d’Eficiència Gover­na­men­tal, res­ta­bleix l’Annex F, una ordre exe­cu­tiva que fa sig­nar en el seu pri­mer man­dat –que Biden va revo­car– amb el qual busca reclas­si­fi­car milers de tre­ba­lla­dors fede­rals.

Només dos gèneres

Trump va eme­tre un altre ordre per eli­mi­nar ”l’ori­en­tació sobre ide­o­lo­gia de gènere” de les comu­ni­ca­ci­ons, polítiques i for­mu­la­ris del govern fede­ral. L’ordre con­ver­teix en política ofi­cial que hi hagi “només dos gèneres, el mas­culí i el femení”.

Pausa a la pro­hi­bició de Tik­Tok

També va apro­var un decret per retar­dar tem­po­ral­ment l’apli­cació d’una pro­hi­bició fede­ral sobre la popu­lar xarxa de vídeos curts Tik­Tok durant almenys 75 dies.

Indults als assal­tants del Capi­toli

El 47è pre­si­dent dels Estats Units va sig­nar el perdó dels prop de 1.600 con­dem­nats per l’assalt al Capi­toli el 6 de gener de 2021. Entre els bene­fi­ci­ats per la mesura hi ha els 14 mem­bres de les orga­nit­za­ci­ons d’extrema dreta Oath Kee­pers i Proud Boys, que van lide­rar l’assalt vio­lent. Entre els per­do­nats, segons la premsa local, hi ha el líder d’aquesta última orga­nit­zació, Enri­que Tar­rio, con­dem­nat per un jutge del Dis­tricte de Colúmbia per “sedició” a 22 anys de presó.

El 6 de gener de 2021 milers de segui­dors de Trump van irrom­pre en el Capi­toli per inten­tar evi­tar, sense èxit, la rati­fi­cació de la victòria elec­to­ral del demòcrata Joe Biden en les pre­si­den­ci­als de novem­bre de 2020 inci­tats per la denúncia de frau elec­to­ral feta pel mag­nat repu­blicà.

Pròxim Ori­ent

Dero­gació del règim de san­ci­ons con­tra colons jueus vio­lents que el pre­si­dent Biden va posar en marxa el febrer de 2023 i que va supo­sar una mesura inèdita con­tra ciu­ta­dans isra­e­li­ans per part dels Estats Units, el gran aliat d’Isael.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia