El 28-N no s'acaba als Pirineus

Europa s'acaba als Piri­neus, encara pen­sen alguns veïns de dalt, i Joan Puig­cercós els ha hagut d'acla­rir que no, que l'Àfrica no comença almenys fins Ebre avall o més enllà de Guar­da­mar. El can­di­dat d'ERC és l'únic que ha dut la cam­pa­nya del 28-N a l'estran­ger, i ahir va viat­jar al Par­la­ment Euro­peu per rei­vin­di­car que “Europa no s'entén sense Cata­lu­nya”, perquè el cata­la­nisme sem­pre ha estat euro­pe­ista. Des de Brus­sel·les, Puig­cercós va negar que Madrid pugui impe­dir el seu pla de cele­brar un referèndum d'auto­de­ter­mi­nació, com denun­cia l'inde­pen­den­tisme extra­par­la­men­tari de Laporta i Car­re­tero. I va repli­car als que pro­me­ten una escissió “ràpida” que “la reso­lució d'aquests pro­ces­sos és lenta” i que “no és fàcil ni s'impro­visa”.

“Algú ens diu que no ens dei­xa­ran fer el referèndum, però tenim pre­ce­dents a Europa i al món que demos­tren que quan un poble és madur i deci­deix fer un pas democràtic enda­vant és impa­ra­ble”, va asse­gu­rar Puig­cercós. I no només això, a més d'ava­lar la con­sulta, “l'estruc­tura jurídica i política” de la UE per­metrà al futur nou estat català for­mar-ne part com a mem­bre de ple dret, va pro­me­tre. Cert, clar i breu: l'amenaça espa­nyola que la Cata­lu­nya inde­pen­dent seria automàtica­ment expul­sada d'Europa és només un espan­tall i Bar­ce­lona i Madrid juga­rien en igual­tat de con­di­ci­ons al món.

Puig­cercós, però, ja tenia l'audiència més que con­vençuda fins i tot abans del seu dis­curs: esco­ce­sos, fla­mencs, gal·lesos, bas­cos i gallecs van fer-li de claca en la con­ferència Inde­pendència a Europa. Igual­tat per a les naci­ons al segle XXI, orga­nit­zada a l'Euro­cam­bra. Alhora que cele­brava que Brus­sel·les garan­tirà que Espa­nya no traurà els tancs al car­rer, el número u d'Esquerra va haver de reconèixer que Europa tam­poc no ha estat pre­ci­sa­ment la solució mira­cu­losa que havia d'alli­be­rar els cata­lans. Per exem­ple: la vui­tena llen­gua més par­lada d'Europa, el català, no és encara entre les 23 ofi­ci­als. A Cata­lu­nya “no la dei­xen par­ti­ci­par en el procés de cons­trucció euro­pea” i “cap de les seves pro­pos­tes cons­truc­ti­ves” no es va incloure en la Cons­ti­tució Euro­pea, fra­cas­sada de totes for­mes.

Això està gene­rant “frus­tració”, va aler­tar, però “no euro­es­cep­ti­cisme”. A la UE, com a la taula d'en Ber­nat, qui no té Estat no hi és comp­tat i aquest és un argu­ment més per engrei­xar el vot inde­pen­den­tista. “Con­ti­nuem cre­ient en Europa, però això ens ha fet refle­xi­o­nar i ado­nar-nos que només hi podem par­ti­ci­par direc­ta­ment com a estat mem­bre lliure i inde­pen­dent”, va pro­cla­mar.

Puig­cercós també va dur a Brus­sel·les els atacs al sud d'Espa­nya que l'han posat en l'epi­cen­tre del ter­ratrèmol elec­to­ral. “Els tre­ba­lla­dors i les clas­ses popu­lars de Cata­lu­nya tenen molts més pro­ble­mes que els de les altres parts de l'Estat”, va denun­ciar el can­di­dat repu­blicà, acu­sant l'Estat de “fer fort Madrid i debi­li­tar la resta”. Bona prova n'és l'arra­co­na­ment del Prat per pri­vi­le­giar Bara­jas, amb un model aero­por­tu­ari que “és una excepció a Europa i només s'assem­bla al de Roma­nia”. “Els països que en teo­ria són rics es tor­na­ran pobres si no són inde­pen­dents”, va aler­tar.