Política

L'altra reflexió a fer

Almenys 26 persones han estat processades i jutjades aquesta legislatura per haver desatès l'obligació d'anar a una mesa electoral

La fiscalia demana penes de fins a 2.400 euros de multa per als qui no compareixen en la constitució de la mesa al col·legi electoral

Per demà hi ha convocades 72.288 persones

Ningú se'n salva;un jutjat va investigar Carles Reixach perquè no va anar a una mesa, però va arxivar el cas

Per a un total de 72.288 per­so­nes avui és un dia de doble reflexió, la que els ha de per­me­tre aca­bar de deci­dir el sen­tit del seu vot i la que els ha de convèncer que a pri­mera hora del matí de demà no tenen més remei que acu­dir als col·legis elec­to­rals per par­ti­ci­par en la cons­ti­tució de les meses i exer­cir el càrrec pel qual han estat ele­gits. En cas con­trari, s'expo­sen a ser sot­me­sos a un procés penal que els aca­barà con­duint davant un tri­bu­nal de justícia per un delicte elec­to­ral, si no és que són real­ment capaços de demos­trar que la no-assistència a la mesa es deu a una causa major abso­lu­ta­ment jus­ti­fi­cada i inex­cu­sa­ble.

En els qua­tre anys de legis­la­tura, l'Audiència de Bar­ce­lona ha jut­jat almenys 25 per­so­nes que l'1 de novem­bre del 2006 no es van pre­sen­tar al col·legi que se'ls havia assig­nat, segons les dades que aquest diari ha reco­llit durant aquest temps. Un altre cas, que eleva el còmput total a 26, cor­res­pon a una dona jut­jada el 2009 per no haver com­pa­re­gut a una mesa en les elec­ci­ons autonòmiques del 2003, el resul­tat de les quals va donar lloc al pri­mer govern tri­par­tit.

La sem­pre defi­ci­ent estadística judi­cial no aporta dades sobre el resul­tat d'aquests judi­cis, és a dir, quants casos han aca­bat amb con­demna i quants amb abso­lució. Però en almenys un dels pro­ces­sos es va absol­dre l'acu­sat perquè no va que­dar acre­di­tat que aquest hagués rebut la noti­fi­cació per­so­nal­ment. És un cas curiós, perquè durant el judici va decla­rar la dona de fer fei­nes de casa de l'acu­sat, que va reconèixer que havia estat ella qui havia rebut la noti­fi­cació i que per­so­nal­ment l'havia entre­gat a l'interes­sat. Tot i aquesta decla­ració, el tri­bu­nal va con­si­de­rar que no era sufi­ci­ent per desa­cre­di­tar la versió del pro­ces­sat, que sem­pre va negar haver tin­gut notícia de la seva desig­nació com a pre­si­dent de mesa d'un col·legi elec­to­ral al car­rer Bruc de Bar­ce­lona.

No és l'única sentència abso­lutòria dic­tada recent­ment per l'Audiència de Bar­ce­lona a una per­sona acu­sada de delicte elec­to­ral. Els altres casos, però, cor­res­po­nen a les elec­ci­ons muni­ci­pals del 2007 i a les gene­rals del 2008. La tendència gene­ral dels pro­nun­ci­a­ments abso­lu­to­ris és la impos­si­bi­li­tat de demos­trar la cor­recta entrega de la docu­men­tació de la junta elec­to­ral a la per­sona afec­tada. No n'hi ha prou que el sobre en qüestió arribi al domi­cili, sinó que s'ha de fer entrega al ciu­tadà en qüestió i, a més, cal demos­trar que és la docu­men­tació ade­quada i que l'afec­tat ha que­dat assa­ben­tat de les obli­ga­ci­ons que com­porta la noti­fi­cació i les con­seqüències que pot tenir no com­plir-les.

En aquest sen­tit, dues sentències de la secció novena de l'Audiència de Bar­ce­lona repe­tei­xen el mateix argu­ment com a causa de l'abso­lució: “Només consta pro­vada la recepció d'una carta de l'admi­nis­tració elec­to­ral, sense que consti cer­ti­fi­cació del con­tin­gut d'aquesta, és a dir: no consta que con­tingués la seva desig­nació amb l'advertència de delicte en cas de no-pre­sen­tació”. Si no hi ha conei­xe­ment, l'incom­pli­ment es pro­du­eix en un con­text de no-inten­ci­o­na­li­tat, amb absència de dol –en estricta ter­mi­no­lo­gia jurídica-–, i per tant no es pot per­se­guir penal­ment.

Al jut­jat de guàrdia

La cons­ti­tució de les meses elec­to­rals queda regis­trada en una acta i totes les incom­pa­rei­xen­ces no jus­ti­fi­ca­des dels seus mem­bres es tra­me­ten al jut­jat que aquell dia exer­ceix les fun­ci­ons de guàrdia. Aquest dóna tràmit a la incidència, que pren forma de pro­ce­di­ment penal, amb la par­ti­ci­pació de la fis­ca­lia com a part acu­sa­dora. El jut­jat cor­res­po­nent obrirà diligències i, si més no, citarà a decla­rar l'afec­tat un dia per reco­llir la seva versió. No se n'escapa ningú, ni per­so­nat­ges de renom com ara l'exfut­bo­lista Car­les Rei­xach, que ja fa uns anys va ser inves­ti­gat per no haver acu­dit a una mesa elec­to­ral. Va ser citat pel jut­jat, va expli­car que la jor­nada elec­to­ral l'havia sorprès a l'estran­ger exer­cint de cer­ca­pro­me­ses pel Fut­bol Club Bar­ce­lona, i el seu cas es va aca­bar arxi­vant. Però el cas de Rei­xach és una excepció i la majo­ria aca­ben tirant enda­vant. I, si durant la ins­trucció del cas el jut­jat con­si­dera que hi ha motius per por­tar a judici aque­lla per­sona, la vista s'acaba cele­brant davant un tri­bu­nal de l'Audiència, que és l'òrgan judi­cial com­pe­tent pels delic­tes elec­to­rals.

D'aquests casos, no se n'esca­pen tam­poc els ciu­ta­dans que alguna vegada han al·legat motius de consciència per no anar a la mesa. El pri­mer cas d'aquest tipus que va arri­bar a judici va ser el 2003 i l'Audiència de Bar­ce­lona va aca­bar con­dem­nant un objec­tor tes­ti­moni de Jehovà. El juliol pas­sat, la secció cin­quena de l'Audiència va con­dem­nar a una multa de 540 euros un jove inde­pen­den­tista que va al·legar també la seva ide­o­lo­gia per no par­ti­ci­par en les elec­ci­ons gene­rals del 2008.

A les per­so­nes jut­ja­des per aquests supòsits, no se'ls aplica el Codi Penal, sinó la llei elec­to­ral, que en l'arti­cle 143 pre­veu el catàleg de càstigs. En la petició de la fis­ca­lia es dema­nen con­dem­nes de presó menor i mul­tes que, en el cas dels judi­cis cele­brats a l'Audiència de Bar­ce­lona en aquests últims qua­tre anys, van dels 400 euros als 2.400 euros. En alguns casos també se sol·licita una con­demna de tre­balls en bene­fici de la comu­ni­tat o con­dem­nes d'arrest de cap de set­mana.

La majo­ria de casos que aca­ben amb una sentència con­dem­natòria ho fan previ acord entre acu­sació i acu­sat. La per­sona acu­sada reco­neix la seva culpa i pacta amb la fis­ca­lia una rebaixa de la con­demna, fet que tècni­ca­ment es diu con­for­mi­tat i que evita la rea­lit­zació for­mal de l'acte del judici.

Els tribunals
rebutgen l'argument dels ciutadans que han objectat problemes de consciència o ideologia política per no acudir a una mesa. Aquests també han acabat condemnats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.