A l'assalt de la conca d'Òdena

La rotunda victòria que CiU va acon­se­guir a l'Anoia el 28 de novem­bre, i el con­següent dal­ta­baix del PSC i ERC a la comarca, donen una idea de com pot can­viar el pano­rama polític als ajun­ta­ments després de les elec­ci­ons muni­ci­pals del mes de maig vinent. Mal­grat que les xifres només mar­quen una tendència, els bons resul­tats obtin­guts a les cata­la­nes han engres­cat la fede­ració naci­o­na­lista, que aspira a poder recu­pe­rar l'alcal­dia d'Igua­lada apro­fi­tant que ICV ha deci­dit tren­car l'Entesa amb el PSC després de 12 anys de govern de coa­lició, amb el soci­a­lista Jordi Aymamí al cap­da­vant. Els con­ver­gents també con­fien a con­ver­tir-se en la llista més votada als muni­ci­pis pro­pers a la capi­tal de la comarca –la conca d'Òdena–, prin­ci­pal­ment a Vila­nova del Camí, Òdena i Santa Mar­ga­rida de Mont­bui, feus dels soci­a­lis­tes. La pugna serà espe­ci­al­ment dura en aquest últim muni­cipi, on l'alcalde i pre­si­dent del PSC a l'Anoia, Teo Romero, aspi­rarà al seu cinquè man­dat amb l'aval d'haver lide­rat una de les llis­tes més vota­des de Cata­lu­nya a les elec­ci­ons del 2007.

Les muni­ci­pals cele­bra­des ara fa qua­tre anys van lliu­rar al PSC les alcal­dies de les ciu­tats més pobla­des de la conca d'Òdena, uns resul­tats que el par­tit con­fia a man­te­nir en la pro­pera con­tesa elec­to­ral. Segons Romero, el par­tit pre­sen­tarà llis­tes als 33 muni­ci­pis de la comarca amb la intenció de «reva­li­dar el govern d'Igua­lada, ser la força majo­ritària als muni­ci­pis més impor­tants i avançar en el suport al nord de la comarca». Mal­grat tot, l'assalt a les ciu­tats més grans, entre elles la capi­tal, sem­bla ara a l'abast de CiU, que també pre­sen­tarà can­di­da­tu­res a tots els muni­ci­pis. «A Igua­lada es palpa que hi ha un govern d'Entesa molt des­gas­tat i sem­bla que la ciu­ta­da­nia vol una reno­vació a l'Ajun­ta­ment, la qual cosa ens fa estar molt espe­rançats», apunta el pre­si­dent comar­cal de CDC, Jaume Guixà. La fede­ració naci­o­na­lista també vol man­te­nir el seu paper des­ta­cat al Con­sell Comar­cal –que governa amb ERC–, on la seva hege­mo­nia només es va tren­car el 2003, quan el pacte de les for­ces del tri­par­tit va situar per pri­mera vegada al cap­da­vant de l'ens un govern d'esquer­res.

Per la seva banda, ICV-EUiA pre­veu for­ma­lit­zar can­di­da­tu­res en una desena de muni­ci­pis, on espera reco­llir els vots de la gent des­en­ci­sada amb el PSC i ERC. Els eco­so­ci­a­lis­tes con­fien que podran ampliar la seva repre­sen­tació a la comarca, igual que el PP, que creu que els bons resul­tats obtin­guts a l'Anoia el 28-N es tra­dui­ran en un aug­ment nota­ble del nom­bre de regi­dors. «El nos­tre objec­tiu és fer el màxim de can­di­da­tu­res, però sobre­tot volem que esti­guin com­po­sa­des per per­so­nes del muni­cipi», explica la dipu­tada del PP al Par­la­ment Eva García.

Pel que fa als par­tits inde­pen­den­tis­tes, en les dar­re­res muni­ci­pals ERC va apos­tar per les ciu­tats amb menys població i va tor­nar a ser la ter­cera força més votada a la comarca, com sem­pre des del 1999. La des­feta del par­tit a les cata­la­nes no ha desa­ni­mat els repu­bli­cans, que aspi­ren a obte­nir bons resul­tats a les ciu­tats de la conca i, en espe­cial, a la capi­tal de l'Anoia. «Els igua­la­dins han pro­vat el pro­jecte de CiU i el model soci­a­lista, i crec que l'opció que queda per fer un salt enda­vant és la nos­tra», con­clou el secre­tari d'orga­nit­zació d'ERC a l'Anoia, Enric Asensi. Caldrà veure, però, com afecta als repu­bli­cans la irrupció en el pano­rama elec­to­ral de Soli­da­ri­tat Cata­lana, que el 28-N va obte­nir un 3,9% dels vots a la comarca (un 5,07% a Igua­lada). «Estem molt con­tents, però tenim clar que no ens pre­sen­ta­rem per pre­sen­tar-nos», explica el dele­gat comar­cal de SI a l'Anoia, Toni Palmés. El par­tit encara no ha pres cap decisió pel que fa a la con­fecció de llis­tes, en espera que se cele­bri el congrés comar­cal. L'extensió de can­di­da­tu­res de la CUP tam­poc no juga a favor d'ERC, que el 2007 va per­dre l'alcal­dia de Cape­lla­des després que Vila de Cape­lla­des irrompés a la vida política del muni­cipi i arra­bassés dos regi­dors als repu­bli­cans. La for­mació inde­pen­den­tista tor­narà a pre­sen­tar llista a la ciu­tat i, tot i que es comen­cen a man­te­nir con­ver­ses a Igua­lada i a altres muni­ci­pis per crear una CUP, en prin­cipi no es for­ma­lit­za­ran més can­di­da­tu­res. «Con­si­de­rem molt impor­tant el tre­ball de base, no volem que sur­tin CUP com bolets», apunta Aleix Auber, por­ta­veu de la CUP-Cape­lla­des.

Els resul­tats a la capi­tal de la comarca seran la clau d'aques­tes elec­ci­ons, però no només per la reor­ga­nit­zació que es pot pro­duir a l'àmbit polític local, sinó també pel que fa al futur de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Des del retorn a la democràcia, la ins­ti­tució ha estat en mans dels soci­a­lis­tes i, actu­al­ment, hi governa el tri­par­tit. Si, com apun­ten les enques­tes, el PSC perdés l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i retro­cedís posi­ci­ons a l'Hos­pi­ta­let i a altres ciu­tats de l'àrea metro­po­li­tana, CiU podria fer-se amb el con­trol de la Dipu­tació. Aquí és on entra en joc el par­tit judi­cial d'Igua­lada. El 2007, el PSC va arre­ple­gar l'únic repre­sen­tant ter­ri­to­rial que li per­toca al dis­tricte gràcies a la coa­lició amb ICV, que ara es pre­senta en soli­tari. Aquesta decisió aplana el camí a la fede­ració naci­o­na­lista que, en cas que es com­plis­sin les supo­si­ci­ons, hau­ria de bus­car suports per sumar la majo­ria i gover­nar la ins­ti­tució.