Pugna electoral a 400 kV

El Pallars Jussà és una de les comar­ques menys pobla­des de Cata­lu­nya i amb un ter­ri­tori extens que cobreix les valls del Pre­pi­ri­neu llei­datà, des del Mont­sec fins als pri­mers mas­sis­sos del Piri­neu. Des de la represa democràtica ha estat un feu elec­to­ral con­ver­gent (tot i que en l'àmbit muni­ci­pal les agru­pa­ci­ons inde­pen­dents van tenir un pes molt fort en les pri­me­res elec­ci­ons), però això va can­viar el 2007, quan els soci­a­lis­tes van acon­se­guir posar-se per davant acon­se­guint doblar el nom­bre de vots i la repre­sen­tació ins­ti­tu­ci­o­nal i també el nom­bre de regi­dors. Això no va ser­vir al PSC per con­que­rir el govern del Con­sell Comar­cal, perquè tot i ser la pri­mera força, CiU i ERC van repe­tir el pacte que ja tenien el man­dat ante­rior i els van dei­xar a l'opo­sició. Ara bé, els soci­a­lis­tes van acon­se­guir el dipu­tat pro­vin­cial del Jussà, i pre­ci­sa­ment un sol dipu­tat va fer pos­si­ble el canvi de govern a la Dipu­tació de Lleida, gover­nada fins al 2007 per CiU i que aquest man­dat ha estat en mans d'una coa­lició for­mada per soci­a­lis­tes i repu­bli­cans. Els bons resul­tats del PSC al Pallars Jussà també van per­me­tre a aquest par­tit con­so­li­dar l'alcal­dia de Tremp amb Víctor Orrit al cap­da­vant amb majo­ria abso­luta.

Així, les elec­ci­ons del 22 de maig es pre­sen­ten al Pallars Jussà com una bata­lla entre un PSC que vol con­so­li­dar els pas­sos enda­vant que va fer el 2007 en un ter­ri­tori fins lla­vors com­pli­cat per a ells, no només al Jussà sinó també al Pallars Sobirà i a l'Alta Riba­gorça, i una CiU que aspira a recu­pe­rar el ter­reny per­dut gràcies al vent favo­ra­ble que prové de les pas­sa­des elec­ci­ons al Par­la­ment i la feina feta en el Con­sell Comar­cal i als pobles. Una bata­lla, a més, en plena polèmica per la ins­tal·lació d'una nova línia de molt alta tensió (MAT) per unir Aragó i Cata­lu­nya i que tra­ves­sa­ria de la comarca. REE vol publi­car l'avant­pro­jecte de la línia de 400 kV entre Penyalba, Montsó i Isona durant el mes de març, just en plena pre­cam­pa­nya. El pro­jecte ha posat en tensió els muni­ci­pis, els 14 ajun­ta­ments s'hi han mani­fes­tat en con­tra a través del con­sell d'alcal­des del Con­sell Comar­cal, però això no treu que es mirin de reüll els uns als altres. L'alcalde de Tremp, Víctor Orrit, del PSC, ja apunta a la Gene­ra­li­tat com a clau del procés i posa pressió al nou govern de CiU: “Si el govern de la Gene­ra­li­tat diu que no vol, com estan dient ara des del ter­ri­tori, ja s'haurà aca­bat el debat, perquè no es farà”, repta Orrit. Des de CiU, el pre­si­dent comar­cal de CDC, Cons­tantí Aranda, asse­nyala que el govern ja s'ha pro­nun­ciat per boca del seu nou dele­gat al Piri­neu, Albert Alins, i posa en valor la posició unitària dels muni­ci­pis del Pallars. A més de la qüestió elèctrica, tots els par­tits coin­ci­dei­xen en la sor­tida de la crisi (amb pro­jec­tes ara atu­rats com el com­plex d'esquí i resi­den­cial de la Vall Fosca) i la neces­si­tat d'infra­es­truc­tu­res pen­dents com ara el túnel de Comi­ols com a punts clau dels pròxims qua­tre anys a la comarca.

Entre les espur­nes elèctri­ques que sal­ta­ran de la pugna entre el PSC i CiU, Esquerra inten­tarà con­so­li­dar la bona posició acon­se­guida el 2003 i el 2007 gràcies a la feina feta a les alcal­dies que ha ges­ti­o­nat tot i que els seus diri­gents són cons­ci­ents que ara tenen el camí costa amunt. ICV inten­tarà con­so­li­dar la petita presència ins­ti­tu­ci­o­nal acon­se­guida i fer-la més gran. El 2007 ICV es va que­dar a les por­tes de l'Ajun­ta­ment de Tremp, però va acon­se­guir repre­sen­tació a la Torre de Cab­de­lla amb la seva vin­cu­lació a la can­di­da­tura Alter­na­tiva per la Vall Fosca, contrària al com­plex hote­ler i d'esquí d'Espui atu­rat ara per la crisi. El PP, per la seva banda, inten­tarà recu­pe­rar la repre­sen­tació que havia tin­gut a Tremp.

En aquesta ciu­tat, Víctor Orrit ha estat esco­llit aquest cap de set­mana cap de llista per l'agru­pació local del PSC, CiU encara l'ha de pro­cla­mar i tot apunta que bus­carà un nou cap de llista, men­tre que la secció local d'ERC també s'ha de deci­dir for­mal­ment sobre l'alcal­da­ble. Orrit creu que el PSC està en con­di­ci­ons de man­te­nir el pri­mer lloc a la comarca i man­te­nir l'alcal­dia de Tremp i les altres que ara té. “Sense ser cap expert, entenc que les dinàmiques d'unes elec­ci­ons muni­ci­pals són dife­rents a les del Par­la­ment, el pes de les sigles és un altre i no és el més impor­tant”. Orrit també posa el Con­sell Comar­cal din­tre dels objec­tius dels soci­a­lis­tes, i cri­tica que en lloc de gover­nar el grup més votat i amb més con­se­llers, CiU i ERC hagin vol­gut con­ver­tir el con­sell “en una mena de con­tra­po­der” de la capi­tal de la comarca, que no s'hi ha vist, segons ell, prou repre­sen­tada. “Sigui quin sigui el resul­tat, cal des­po­li­tit­zar el con­sell i que esti­gui al ser­vei dels muni­ci­pis”, ha dit.

Per a CiU el Con­sell Comar­cal també és un objec­tiu clar i el veuen a l'abast. Cons­tantí Aranda, creu que man­te­nir el govern i fins i tot esde­ve­nir la pri­mera força és a l'abast de la fede­ració naci­o­na­lista si a Tremp CiU obté cinc regi­dors, que ha estat un resul­tat habi­tual de la fede­ració durant els anys noranta i més enllà del 2000, i fins i tot aug­men­tar a sis gràcies també al bon posi­ci­o­na­ment elec­to­ral de CiU en l'àmbit naci­o­nal i local que es va demos­trar en les recents elec­ci­ons al Par­la­ment. L'alcal­dia de la capi­tal es veu com una fita “difícil” per als naci­o­na­lis­tes, “però no impos­si­ble”. A més, CiU pre­sen­tarà “amb tota pro­ba­bi­li­tat” llis­tes als catorze muni­ci­pis (el 2007 no ho va poder fer), de manera que des de la fede­ració con­fien en un aug­ment sen­si­ble del nom­bre de vots en el còmput glo­bal de la comarca.

Els repu­bli­cans encara no han esco­llit can­di­dat a Tremp i encara no han tan­cat el nom­bre de llis­tes que pre­sen­ta­ran a la comarca, però el pre­si­dent comar­cal d'ERC, Lluís Oliva, con­fia que almenys es man­tin­dran i en algun muni­cipi petit on no hi havia can­di­da­tura n'hi podria haver. Oliva creu que els elec­tors valo­ra­ran la feina feta per ERC als governs dels muni­ci­pis i al Con­sell Comar­cal. Quant a les altres for­ces inde­pen­den­tis­tes, Rcat va demos­trar el 28-N un bon múscul elec­to­ral a Tremp, men­tre que SI va pas­sar més des­a­per­ce­buda. De moment, tan sols hi ha con­ver­ses infor­mals per estu­diar la pos­si­bi­li­tat d'unir esforços.