“La gent ha votat un canvi i farem un govern de canvi”

Hem cul­mi­nat un camí llarg, de molta feina i molta par­ti­ci­pació. Veure que el mis­satge que hem enviat arriba, i que la gent res­pon, satisfà molt.

Sabia que aquest objec­tiu era pràcti­ca­ment impos­si­ble, però sóc una per­sona opti­mista i con­tem­plo sem­pre el millor esce­nari. De fet, si l'hagués asso­lit, hau­ria bus­cat el con­sens amb altres per­so­nes i par­tits que han tre­ba­llat bé. El resul­tat no és immi­llo­ra­ble, però és òptim.

El poble ha enviat un mis­satge de canvi i ho demos­tra el fet que els par­tits que han cres­cut són els que no han estat al govern: CiU, el PP i el PRE. La gent vol l'aire fresc que hem venut.

Sorprèn, i és magnífic, el resul­tat del PRE. Ha reco­llit vots de gent que busca noves vies de defensa des de l'esquerra, més pro­pera, i que ha con­fiat en una per­sona [Gabriel Sal­guero] que sap estar amb els veïns i que ha sabut atreure aquells que han fugit del PSC. L'aug­ment del PP res­pon a una onada gene­ral a tot el país, accen­tu­ada aquí per la pro­xi­mi­tat amb Bada­lona. El dis­curs del PP mont­gatí és posi­tiu, a diferència del cris­pant de Bada­lona, però tot té la seva influència. D'altra banda, és evi­dent el des­con­ten­ta­ment amb el tri­par­tit actual.

És cert, però el PRE ha reco­llit molts vots que abans hau­rien aca­bat en mans soci­a­lis­tes. La llista més votada i la que ha obtin­gut més regi­dors ha estat CiU, i la resta són càbales. Els par­tits que gover­nen han de veure que no han cres­cut com volien i la rea­li­tat que arriba.

Som dipo­si­ta­ris de la volun­tat de canvi que ha expres­sat la gent de Mont­gat. I, per tant, tenim l'obli­gació de crear un govern de canvi. Hem ini­ciat con­tac­tes infor­mals amb el PRE i amb Esquerra, i ho farem amb el PP i la resta de par­tits. No tan­quem cap opció, ni tan sols gover­nar en mino­ria, ja sigui sols o, si és millor, en com­pa­nyia. De la mateixa manera que hem donat més soli­desa i unió a CiU, també vull un equip de govern sòlid. I si en aquest equip hi ha per­so­nes vàlides d'altres par­tits que hi volen par­ti­ci­par, els dei­xa­rem entrar. Repre­sen­tem un con­sis­tori, no un par­tit.

En prin­cipi, la soci­o­vergència no és una opció que con­tem­plem…, però no la des­car­tem. Evi­dent­ment, l'esce­nari que ens agra­da­ria seria un altre.

Encara és aviat per entrar-hi, perquè hi ha dife­rents opci­ons. Seria des­cortès tan­car les por­tes a for­ma­ci­ons que també han estat dipo­sitàries de la con­fiança de gent del poble.

Sí... Dei­xem-ho per a la set­mana que ve.

En Gabriel és una per­sona de prin­ci­pis, pro­pera. Això m'agrada. Entenc la seva posició i, amb l'experiència política que té, crec que està mirant cap al futur, cap a quina serà la seva posició d'aquí a qua­tre anys, en què podrà haver cres­cut i molt. Ell deci­dirà què fa, però és una per­sona amb la qual es pot tre­ba­llar per­fec­ta­ment.

No és que no tin­gui por, sinó que crec que cada par­tit sabrà inter­pre­tar l'esce­nari actual. Sabran que si l'opo­sició ha cres­cut és per alguna cosa. No des­carto cap acord entre altres for­ma­ci­ons, però jo també sé arri­bar a pac­tes, i, a diferència d'altres per­so­nes, sé tre­ba­llar en equip. Crec que es donen les con­di­ci­ons perquè jo sigui alcalde en un pacte esta­ble, encara que sigui en mino­ria.

Serà duríssim. Si no sóc alcalde, faré una opo­sició seri­osa i con­tun­dent, però, sobre­tot, cons­truc­tiva i edu­cada. No sé com actu­a­ran la resta de par­tits, però històrica­ment he vist com ha reac­ci­o­nat el PSC a l'opo­sició i també en un equip de govern.