L'entusiasta

És un habi­tual del vol Brus­sel·les-Bar­ce­lona, on té família i línia directa amb Mas i Pujol. El libe­ral fla­menc Guy Ver­hofs­tadt ja va tenir la pre­sidència de la Comissió a tocar, sobre­tot el 2004. Però el lla­vors pre­mier britànic, Tony Blair, el va vetar per “massa fede­ra­lista” i el dòcil Bar­roso li va aca­bar pre­nent la cadira. També era un dels favo­rits en les tra­ves­ses del 2009. Ver­hofs­tadt no se n'amaga: somia en els Estats Units d'Europa, que és el títol d'un dels seus lli­bres amb què s'ha gua­nyat l'anti­pa­tia dels grans estats, gelo­sos de la seva sobi­ra­nia. Regi­dor a Gant des dels 23 anys, als 29 Baby Thatc­her, com l'ano­me­na­ven, ja pre­si­dia el par­tit libe­ral fla­menc. I va acon­se­guir ser pri­mer minis­tre de Bèlgica durant gai­rebé nou anys, una eter­ni­tat en l'ingo­ver­na­ble plat pays. Amb permís de l'eco­lo­gista Cohn-Ben­dit, és el millor ora­dor de l'euro­cam­bra, el més carismàtic. “Qui paga impos­tos ha de tenir el con­trol i dret a deci­dir: no sé a Espa­nya, però a Bèlgica es res­pec­ta­ria el resul­tat d'un referèndum a Flan­des”, va dir en una entre­vista a aquest diari. Té 61 anys i fa tàndem amb l'euro­co­mis­sari fin­landès Olli Rehn, el can­di­dat dels libe­rals en els altres alts càrrecs de la UE, en l'àmbit econòmic o de la política exte­rior.