Apostem per la democràcia

El ple de l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona debatrà demà dilluns una moció pre­sen­tada per ERC i que dóna suport a les con­sul­tes popu­lars sobre la inde­pendència, com la que es va cele­brar ara fa quinze dies a Arenys de Munt. La nos­tra intenció és acon­se­guir una majo­ria muni­ci­pal que doni suport a la cele­bració i l'orga­nit­zació, per part de la soci­e­tat civil de la ciu­tat, d'una con­sulta d'aquest caire a Tar­ra­gona.

Des d'ERC el que volem és que l'Ajun­ta­ment expressi el seu suport a una con­sulta popu­lar, pacífica i democràtica. Un acte obert a tot­hom, en què els pro­ta­go­nis­tes siguin els ciu­ta­dans, que lliu­re­ment puguin expres­sar la seva opinió. No estem dema­nant que sigui l'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona qui con­vo­qui la con­sulta, ni que la ins­ti­tució es pro­nunciï sobre la res­posta, sinó que mos­tri el seu suport al fet que qual­se­vol idea es pugui expres­sar i pugui recap­tar el suport popu­lar, si és per vies pacífiques i democràtiques. La millor notícia de la con­sulta que es va fer el 13 de setem­bre a Arenys va ser la nor­ma­li­tat democràtica que van exer­cir el seus ciu­ta­dans durant la con­sulta política. Ni la pro­vo­cació de la mani­fes­tació fei­xista va inqui­e­tar la con­sulta, que va reco­llir una par­ti­ci­pació ciu­ta­dana per sobre del 40%. És per aquest motiu que la moció que demà votarà el ple del con­sis­tori no es debat entre els que som inde­pen­den­tis­tes i els que no ho són, sinó entre qui con­fia en la democràcia i qui la tem.

L'Ajun­ta­ment de Tar­ra­gona ha de donar suport a mesu­res com aquesta, sor­gi­des des de la soci­e­tat civil. Per fer-ho neces­sita el con­sens sor­git del ple. Un con­sens que ha de ser­vir per conèixer l'opinió sobi­rana del poble de manera pacífica. I cre­iem que en aquesta volun­tat de pre­gun­tar al ciu­tadà podem estar d'acord amb tot­hom. Més enllà de la ide­o­lo­gia política de cada par­tit polític, hi ha la neces­si­tat que la soci­e­tat expressi la seva opinió mit­jançant les con­sul­tes popu­lars. És per això que el con­sens implica una majo­ria –no pas una­ni­mi­tat– en el ple de dilluns.

El pro­blema, pot­ser, és la por que tenen alguns a aquest tipus de vota­ci­ons. Les con­sul­tes popu­lars no han de fer por a ningú més que als qui tenen por de les urnes, els que no volen conèixer quina és la decisió del ciu­tadà. A l'Estat espa­nyol exis­teix una manca de democràcia par­ti­ci­pa­tiva que limita, i de quina manera, la nor­ma­li­tat política. En democràcies molt con­so­li­da­des hi ha dot­ze­nes de referèndums cada any. Sense anar més lluny, als Estats Units, coin­ci­dei­xen sovint amb les elec­ci­ons pre­si­den­ci­als i en tro­bem de caire local o esta­tal. Els ciu­ta­dans expres­sen la seva opinió mit­jançant el vot i els diri­gents l'accep­ten sigui quina sigui. D'això se'n diu democràcia.

És per aquest motiu que és impor­tant donar suport a les ini­ci­a­ti­ves de la soci­e­tat civil. Perquè quan es crida els ciu­ta­dans a opi­nar mit­jançant les con­sul­tes popu­lars, estem afa­vo­rint un con­cepte de democràcia par­ti­ci­pa­tiva, sor­gida des de la ciu­ta­da­nia. I en aquests moments de cert allu­nya­ment entre la classe política i el poble, això és més neces­sari que mai.