Política

Comptador a zero per pactar

Sánchez responsabilitza Iglesias del seu segon fracàs i insisteix que continuarà treballant per configurar un projecte “transversal”

Els partits mantenen posicions inamovibles amb vista al nou període de negociacions

El rei podria no donar cap més nom si no té garanties d'èxit

Segon intent, segon fracàs. Cap vari­ació d'última hora que per­metés a Pedro Sánchez sor­tir ahir a la nit del Congrés inves­tit nou pre­si­dent de l'exe­cu­tiu espa­nyol. Ell mateix es va pre­sen­tar a la dar­rera sessió amb aires de sacri­fi­cat adduint que, si més no, havien com­plert el seu “pri­mer objec­tiu, que era treure Espa­nya del blo­queig irres­pon­sa­ble” en què l'havia situat Mari­ano Rajoy en decli­nar l'oferta de Felip VI. De fet, el líder soci­a­lista va uti­lit­zar el PP i les seves polítiques dels últims qua­tre anys de diana en bona part de les seves invec­ti­ves i, de retruc, va tor­nar a situar Podem en la dis­jun­tiva de donar suport al pro­jecte “pro­gres­sista” del PSOE i Ciu­ta­dans o bé dei­xar que Rajoy segueixi una tem­po­rada més en fun­ci­ons. “Volem que les polítiques de canvi siguin efec­ti­ves la set­mana que ve, sí o no?”, etzi­bava Sánchez, cons­ci­ent que cla­mava al desert. En aca­bar la sessió, el soci­a­lista res­pon­sa­bi­lit­zava Pablo Igle­sias del fracàs, si bé insis­tia que, a par­tir d'ara, s'obre un nou període per con­ti­nuar tre­ba­llant per l'acord. Perquè, a par­tir d'aquesta segona votació fallida, el comp­ta­dor de les nego­ci­a­ci­ons es torna a posar a zero i els grups tin­dran dos mesos per inten­tar evi­tar que hi hagi elec­ci­ons espa­nyo­les el 26 de juny.

Mal­grat les posi­ci­ons apa­rent­ment afer­ris­sa­des dels diver­sos par­tits i l'ambi­ent de pre­cam­pa­nya que impreg­nava els dis­cur­sos d'aquests dies, uns i altres van man­te­nir les apel·laci­ons al diàleg. Això sí, cap dels diri­gents que podrien evi­tar una nova con­vo­catòria a les urnes sem­blava dis­po­sat a moure's ni un mil·límetre res­pecte
a la seva oferta ini­cial: Sánchez insis­tia en un govern de canvi “trans­ver­sal”, que sumi Ciu­ta­dans i Podem; Pablo Igle­sias rei­te­rava que l'exe­cu­tiu ha de ser només d'esquer­res, i Rajoy pun­tu­a­lit­zava que ell va gua­nyar i que, per tant, ell ha de poder gover­nar i que el PSOE, sim­ple­ment, l'ha de dei­xar pas­sar. “Com com­pren­dran, no ens han esco­llit per donar suport a la vola­dura de la nos­tra obra i la seva subs­ti­tució per un pseu­do­pro­grama soci­a­lista”, insis­tia el del PP, que fins i tot va qua­li­fi­car de “sec­tari” el seu rival.

Atacs per la cor­rupció

A banda de l'intent de motí que els diver­sos grups van orga­nit­zar al pre­si­dent de la cam­bra, Patxi López, per negar-los un torn de paraula “per al·lusi­ons”, el debat ahir no va tenir la duresa de la sessió de dime­cres pas­sat, excep­tu­ant els cops de puny dialèctics que van inter­can­viar Sánchez i Rajoy. Segons el soci­a­lista, a més de la que es coneix pels mit­jans de comu­ni­cació, “hi ha una altra cor­rupció que no fa tant soroll, però que és igual de greu: l'ús par­ti­dista de les ins­ti­tu­ci­ons públi­ques, com s'ha fet en aquests dar­rers anys”, etzi­bava a Rajoy. La rèplica del popu­lar va ser tan o més punyent: “Ha posat les ins­ti­tu­ci­ons al ser­vei de la seva super­vivència, i això també és cor­rupció.”

Albert Rivera, per la seva banda, se seguia acar­nis­sant amb el líder del PP i l'acu­sava d'haver “posat en qüestió el paper ins­ti­tu­ci­o­nal del rei” amb la nega­tiva a pre­sen­tar-se a la inves­ti­dura. Amb els seus atacs, el diri­gent taronja va cer­ti­fi­car que hi ha nul·les pos­si­bi­li­tats de recon­ci­li­ació entre C's i el PP men­tre Rajoy con­tinuï sent el cap de files dels con­ser­va­dors. Això sí, un cop més, dema­nava al PP i també a Podem que, si no volen “cons­truir”, que dei­xin de “des­truir” i faci­li­tin que pros­peri el seu pro­jecte con­junt amb el PSOE.

Igle­sias, en to amorós

Cons­ci­ent que les for­mes no sem­pre l'acom­pa­nyen, segons admet el seu propi entorn, en aquesta ocasió Igle­sias va evi­tar els esti­ra­bots que dime­cres van fer sal­tar de la cadira els soci­a­lis­tes i va pre­fe­rir aparèixer en un to més con­ci­li­a­dor. Però la fórmula irònica de dema­nar a Sánchez, a través d'al·lusi­ons amo­ro­ses, que torni a seure a la taula per nego­ciar un govern exclu­si­va­ment d'esquer­res no va esto­var gens el soci­a­lista, perquè, ara per ara, no té intenció de des­em­pa­lle­gar-se de C's. Ben al con­trari: el seu objec­tiu és que, per des­gast, Podem s'acabi abs­te­nint en una even­tual nova votació d'inves­ti­dura. Però Igle­sias va dei­xar clar ahir que la seva guia con­ti­nua sent el “model valencià”, que neces­si­ta­ria l'abs­tenció d'ERC i de DL, i també del PNB. “Els grups cata­lans i bas­cos no són uns mons­tres. Són repre­sen­tants dels ciu­ta­dans, com nosal­tres”, excla­mava. Per tot ple­gat, Podem també vol posar el comp­ta­dor de les nego­ci­a­ci­ons a zero, però en el seu cas per subs­ti­tuir la firma de Ciu­ta­dans per la seva.

En espera dels movi­ments dels pròxims dies, el que és el cert és que s'obre un període ins­ti­tu­ci­o­nal­ment incert, ja que no hi ha res escrit sobre què s'ha de fer en cas d'inves­ti­dura fallida. Després d'haver rebut la comu­ni­cació telefònica del resul­tat de la votació, el rei es reu­nirà dilluns amb el pre­si­dent del Congrés per abor­dar els pas­sos següents, si bé l'entorn de
La Zar­zu­ela ja ha sug­ge­rit que es donarà un temps als par­tits perquè con­tinuïn nego­ci­ant i li por­tin una pro­posta tan­cada, i amb garan­ties de superar la inves­ti­dura, abans de tor­nar a donar un nom.

En aquesta sessió, la qüestió cata­lana gai­rebé no va aparèixer en les inter­ven­ci­ons dels prin­ci­pals grups esta­tals, a banda del fet que Sánchez va tor­nar a defi­nir com una “crisi de con­vivència” la situ­ació que es viu a Cata­lu­nya, men­tre rei­te­rava l'oferta de reforma cons­ti­tu­ci­o­nal. No va ser fins al torn de Gabriel Rufián i de Fran­cesc Homs que el procés i les pos­si­bles sor­ti­des per afron­tar-lo es van tor­nar a posar damunt la taula.

Petició de referèndum

El repu­blicà ho va fer per rei­te­rar la tesi que Cata­lu­nya ja ha esco­llit un altre camí, men­tre que el por­ta­veu de DL va con­di­ci­o­nar qual­se­vol pos­si­bi­li­tat de col·labo­ració al fet que es faci un referèndum. “Volem enviar un mis­satge a la comu­ni­tat inter­na­ci­o­nal: faci­li­ta­rem un govern a Espa­nya si ens dei­xen votar”, emfa­sit­zava.

Per tot ple­gat, res de nou en la votació de Sánchez: 219 dipu­tats li van tor­nar a dir que no. En tot cas, el soci­a­lista es va endur un petit premi de con­so­lació: va sumar un vot més a favor, 131, després que la dipu­tada de Coa­lició Canària, Ana Ora­mas, canviés l'abs­tenció de dime­cres per un sí.

LES FRASES DE SÁNCHEZ

Sento molt que el PP i Podem hagin bloquejat el projecte del PSOE i C's. El dia d'avui marca un punt i a part. Continuaré treballant
Iglesias ha traït els milions de votants de Podem que volen un canvi i és el responsable únic que Rajoy continuï de president del govern
Hi ha una altra corrupció que no fa tant soroll, però que és igual de greu: l'ús partidista de les institucions, com s'ha fet aquests anys
Amb la sessió d'investidura hem complert amb el primer objectiu, que era treure Espanya del bloqueig irresponsable


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia