No hi ha novetat. Aquesta és la contesta més freqüent d'aquests darrers dies en el cas que vulgueu interessar-vos pel futur govern espanyol. Tot indica que no hi haurà investidura al mes d'agost. En conseqüència, seguirà el mateix govern en funcions. No hi haurà temps i s'haurà d'esperar i esperar perquè tot plegat sigui el mateix del mateix. Políticament, un desastre. Públicament, un avorriment. No afavoreix a ningú. Per una vegada entre moltes, l'expolític socialista popular i jubilat, José Bono, tindrà raó quan afirmava en una entrevista que s'haurien de retirar de la política els quatre líders espanyols. Diu que hauran de fer-ho amb el cap cot. Reconeixent que han estat incapaços de solucionar el conflicte que ells mateixos han creat.

Des d'abans del desembre que Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias s'ho tenen tot dit i explicat. Les ratlles vermelles, la separació imaginària que sovinteja entre les dretes i les esquerres, la presumpta culpabilitat als nacionalistes, etc. Tot dit per no anar enlloc amb les posicions enrocades a l'espera d'un acord que possibilités una investidura i la formació d'un govern.

No s'havia vist mai o quasi mai sentir com en veu baixa militants i fins i tot dirigents d'alguns partits diuen que estan farts dels seus líders.

Heus aquí que allò que podria passar un cop esgotats els terminis és que el Partit Popular, que al cap i a la fi és qui va guanyar per segona vegada les eleccions, es vegi obligat a canviar de líder si no vol anar a unes terceres eleccions. Pot passar, perquè facilitaria un canvi d'arguments a socialistes, Ciutadans i Podem per superar la investidura i, entre d'altres temes, engegar reformes tan importants com una nova llei electoral perquè no fos permès com ara anar repetint eleccions i obviar el vot del ciutadà.