Política

RAQUEL ALBIOL I GILABERT

CAP DE L’OPOSICIÓ A CORNELLÀ DE LLOBREGAT (ERC-AM)

“Després de més de trenta anys de govern socialista, cal una regeneració”

Albiol s’oposa al pla perquè considera que posa en perill l’últim espai natural de la ciutat

Tot i el sentiment de pertinença a Espanya de gran part dels ciutadans, creu que hi ha marge de creixement per la deriva poc democràtica de l’Estat

Des del 2016 estem reclamant que es realitzi un pla de mobilitat, que és obligatori per llei
Cal implicar la ciutadania en les decisions de transformació urbanística

Raquel Albiol Gilabert (Cornellà, 1979), regidora i portaveu d’ERC-AM a l’Ajuntament de Cornellà des del 2015, tornarà a ser la cap de llista d’aquesta formació en les pròximes eleccions municipals amb l’objectiu de consolidar-se com a segona força. Implicada en política des dels catorze anys, primer a les JERC i després a ERC, és consellera nacional del partit en representació del Baix Llobregat i l’Hospitalet i consellera al Consell Comarcal del Baix Llobregat.

Repetirà com a cap de llista en les eleccions municipals del 2023. Com afronta el repte?
Amb molta il·lusió i molta empenta. Remarco molt que només soc la cara visible d’un projecte. Al costat hi ha molta gent treballant per poder tenir un Cornellà millor per a totes les persones que hi viuen. Vull agrair a tota l’assemblea i la secció local de Cornellà que m’hagi tornat a validar com a cap de llista.
Més de trenta anys de govern socialista a Cornellà. No és senzill canviar aquesta dinàmica.
Nosaltres creiem que és molt important que hi hagi un canvi. Com bé dius, són més de trenta anys i gairebé sempre amb majories absolutes, i considerem que cal una regeneració i una transformació. Cornellà forma part d’una àrea metropolitana on el PSC ha estat hegemònic. No amagarem que han fet coses bé, perquè, si no, no haurien revalidat, però moltes altres considerem que es podrien fer molt millor i molt més pensades per la ciutadania. Nosaltres tenim un projecte clar. Hem demostrat durant tots aquests anys que som una oposició constructiva. La política és debatre, xerrar i arribar a enteses en benefici de la ciutadania. Ens tornem a presentar per revalidar el projecte però també per anar molt més enllà. No renunciem a cap possibilitat.
Per què s’oposen al pla ARE Ribera-Salines?
Des del primer moment, el 2009, ja ens vam oposar al pla. Considerem que no s’ha de construir fins a l’últim metre quadrat de la ciutat. És l’última zona natural i agrícola que ens queda en una ciutat de 6,9 quilòmetres quadrats amb una gran densitat de població. Per tenir una vida de qualitat a la ciutat s’han de mantenir equilibris entre la necessitat d’habitatge i el verd urbà. I més en l’actual emergència climàtica que patim. Estan projectats 2.500 habitatges, un 80% de protecció oficial, però considerem que és una farsa dir que això solucionarà el problema de la manca d’habitatge quan la gran majoria de la ciutadania no podrà pagar-lo. Nosaltres defensem que hi hagi més habitatge, però hi ha altres opcions. Hem estat reivindicant des de fa anys que a la ciutat hi ha molts locals comercials que actualment estan en desús i es podrien habilitar perquè fossin habitatges. També hi ha altres espais que abans eren zones industrials que ja s’han anat requalificant. Cal tenir una visió de futur de quines són les ciutats que volem. L’alcalde parla d’“ecobarri”, però realment no sabem de què està parlant. Del projecte del 2009 a l’actual que volen acabar aplicant hi ha una diferència que no coneixem, perquè ells mateixos han dit que volien reformular el projecte. Vam presentar una moció al ple de l’Ajuntament demanant transparència perquè no sabem de què estem parlant. No pot ser un ecobarri si t’estàs carregant l’últim espai natural de la ciutat.
L’Ajuntament va aprovar un pressupost per al 2022 de prop de 98 milions d’euros, un 14% més que el de l’any passat. Per què no hi van donar suport?
És evident que són uns pressupostos marcats per la pandèmia, que ha afectat a tothom. Nosaltres des del 2015 fins ara hem volgut seure a negociar per arribar a enteses en els pressupostos municipals. Només ho hem aconseguit una vegada. En els dos pressupostos posteriors a la pandèmia no hi ha hagut cap opció de diàleg per part del govern en aquest sentit. El primer any van seure quan ja el tenien tancat i ja no era possible fer propostes. En els últims pressupostos vam presentar tota una bateria de propostes que ells no van voler acceptar. Creiem que han sigut uns pressupostos continuistes. Podem entendre que no es podien planificar grans actuacions per la incertesa de la pandèmia, però creiem que s’ha deixat de banda entitats de la ciutat que requerien més acompanyament. I han fet algunes obres i actuacions a la ciutat que no compartim. Dins d’aquests pressupostos han buscat moltes ajudes dels fons Next Generation, però considerem que aquestes ajudes haurien d’haver anat vehiculades a altres actuacions que no són les que ells han proposat.
Quina valoració fan de Cornellà Natura, un dels principals projectes del govern municipal?
En temes de sostenibilitat hi ha molt camp per córrer. El projecte Cornellà Natura, com a idea, no està malament i nosaltres podem defensar la idea de naturalitzar la ciutat. El problema és que molts d’aquests projectes no estan naturalitzant la ciutat. Ara han tornat a reformular carrers sobre els quals ja havien actuat fa pocs anys, amb la despesa pública que representa. Tampoc té sentit el projecte Cornellà Natura quan, per un altre costat, es pretén eliminar l’última zona natural i agrícola de la ciutat. Aquest mandat hem fet moltes propostes en temes de sostenibilitat i en la gran majoria hi han votat en contra. Una de les últimes va ser fer un pla director sostenible del verd urbà a la ciutat, i hi van votar en contra. D’una banda, aposten per la naturalització i, de l’altra, estan talant arbres que tenen més de trenta anys. I en zones verdes de la ciutat no s’hi està fent manteniment. Hem de fomentar molt més tot el que és la reducció de residus i el reciclatge. I fer un esforç per reduir la contaminació atmosfèrica tenint en compte on està situat Cornellà, envoltat de ronda de dalt i el cinturó litoral. Hi ha moltes més actuacions que es podrien fer. El que no acabem d’entendre és la negativa constant a propostes nostres de sostenibilitat. Fins i tot els comuns, que són al govern, tot i no estar-hi del tot en desacord, hi voten en contra.
El govern municipal ha destinat un terç del pressupost a política territorial i espai públic i està fent diverses obres per pacificar la ciutat.
En relació amb els temes de pacificació de ciutat podem compartir algunes de les actuacions que s’estan fent, però n’hi ha que no tenen cap mena de sentit. L’arrel del problema és que Cornellà no té un pla de mobilitat, quan per llei és obligatori tenir-ne. Des del 2016 estem reclamant que es realitzi aquest pla. Cal tenir una visió global de totes les actuacions que cal fer a la ciutat per saber cap on volem anar. Hem de fomentar la mobilitat a peu i en bici i tenir una proposta clara de com estructurem tot els vehicles de motor dins de la ciutat. El govern fa actuacions puntuals i ens trobem coses sense sentit i sense escoltar la ciutadania. S’haurien de fer processos de participació per implicar la ciutadania en aquesta transformació.
Una de les seves prioritats són les polítiques feministes. Què cal millorar?
Hem de reconèixer que Cornellà és una de les ciutats pioneres en l’àmbit del feminisme. Tenim el Consell Municipal de la Dona, que, amb més de 25 anys, és el més antic de tot el territori, i fa anys que s’està treballant en polítiques feministes. Però creiem que cal anar molt més enllà i treballar per uns pressupostos més feministes que englobin tota la visió de ciutat. I cal continuar fent moltes més accions per posar fi a la xacra de la violència masclista, tot i que reconeixem que hi ha una feina feta en aquesta qüestió.
Al juliol la família reial va visitar la ciutat per participar en l’entrega dels Premis Princesa de Girona al Museu de les Aigües. Si formés part del govern municipal hauria intentat evitar-ho?
La definició del partit és clara, som republicans i no entenem que ens governi una monarquia. Simplement és necessari fer-los saber que en aquesta ciutat hi ha diversitat d’opinions i gran part de la ciutadania és republicana i no considera que els membres de la monarquia siguin benvinguts aquí.
Què li ha semblat que el govern atorgui la Creu de Sant Jordi al grup Estopa?
Primer de tot, felicitar els Estopa per la Creu de Sant Jordi. Crec que és merescuda i que precisament els germans Muñoz representen aquesta diversitat cultural i social que tenim a Cornellà i a tot Catalunya i que hem de continuar defensant. Catalunya, i Cornellà especialment, són exemples d’acollida i de diversitat. Tant amb les migracions dels anys seixanta com les posteriors. És el reflex de la Catalunya on vivim i ho valorem positivament.
Tot i que l’independentisme ha crescut els últims anys també a l’àrea metropolitana i el Baix Llobregat, continuen sent territoris on el sobiranisme té menys suport. Quina és l’estratègia per revertir la situació?
El moviment ha crescut exponencialment. Hem demostrat que els que defensem la independència no defensem només una bandera, sinó que defensem polítiques actives per millorar el benestar de la ciutadania en general, independentment dels orígens de cadascú. L’Estat espanyol és cada dia menys democràtic i un espai on els ciutadans no es troben còmodes, per això cada cop més gent aposta per la via independentista. Hi ha molt marge per córrer. En el cas del Baix Llobregat i l’Àrea Metropolitana, hi viu molta gent provinent de territoris de l’Estat espanyol i gran part té encara un sentiment de pertinença a Espanya, cosa que és molt lícita. Fins ara no han acompanyat prou el moviment i han tingut una tendència de vot majoritàriament socialista, però creiem que anem pel bon camí. Tenim un president de la Generalitat d’ERC. Els que encara tenen dubtes acabaran fent el pas per aconseguir la república catalana.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia