Política

Diccionari d'una legislatura

A

Aeroport. El control català de l'aeroport del Prat ha estat l'objectiu fracassat. Es veia a venir. José Luis Rodríguez Zapatero es va comprometre a negociar un consorci amb majoria catalana, però va preferir ser coherent amb el seu estil incomplidor i fal·laç. I òbviament el més calent és a l'aigüera. El govern del PSOE ha volgut ser transparent, i ho ha aconseguit: defensa els interessos d'AENA. Tan clar com l'aigua.

Antisistema. És una de les aportacions de Barcelona a la cultura europea, des d'aquella emotiva jornada que la regidora Imma Mayol es va declarar antisistema. La ciutat ha estat una de les capitals trencaones d'Europa, una meca de l'antiglobalització aplaudida des de l'Ajuntament. El cim el van fer amb la vaga general del 29 de setembre, quan el centre de Barcelona va viure una artística batalla campal durant vuit hores. Va ser l'apoteosi alternativa.

Apagada. El juliol del 2007 es va complir un temor històric: l'apagada elèctrica més gran de la història de Barcelona, amb un milió d'afectats. Va confirmar el curiós estat tercermundista de la xarxa, i la impossibilitat absoluta de treure'n l'entrellat. És el forat negre de Catalunya. Endesa i Red Eléctrica Española van jugar al ping-pong amb les administracions, en un espectacle molt entretingut. L'empresa privatitzada i la pública es van autodisculpar d'aquesta manera tan sofisticada.

AVE. Després del retard endèmic, l'AVE ha estat l'única aportació ferroviària de l'Estat a Catalunya que ha funcionat. Almenys en els trams que està en funcionament. Si el 1992 el tren d'alta velocitat va arribar a Sevilla, el febrer del 2008 va posar-se en marxa el trajecte Madrid-Barcelona. Només hi ha una subtil distància de 16 anys entre les dues inauguracions, prova rotunda de la solidesa del projecte de l'Espanya plurinacional, vull dir plural. La connexió de Barcelona amb França, i el corredor mediterrani amb ample europeu queden per descomptat pendents.

B

Bolonya. Les protestes estudiantils contra el pla Bolonya el 2009 van il·lustrar dos fenòmens: com una universitat com la de Barcelona pot estar ocupada durant quatre mesos com si res, i l'aparició de paraules catalanes d'aire nipó. Com kubotan, punxó de plàstic. Va començar a consolidar-se en aquestes protestes el reconegut carisma de Joan Saura com a conseller d'Interior. El dirigent d'ICV va centrar tant l'atenció dels estudiants que va arribar a eclipsar el conseller d'Universitats, Josep Huguet, que és de qui depèn l'aplicació del pla Bolonya.

Bracons. El túnel que uneix la comarca d'Osona amb la de la Garrotxa va ser una de les obres emblemàtiques del darrer govern Pujol, contra la qual el tripartit va fer bandera. En va fer tanta, que el manteniment del projecte va originar la primera de divisió interna entre PSC, ERC i ICV a l'executiu. Va ser premonitori de la tendència a anar cadascú a la seva. Les obres tan sols va trigar sis anys a acabar-se, amb una parsimònia entranyable. El tripartit de Pasqual Maragall va reformar la proposta amb un plantejament restrictiu, que no satisfeia tampoc ERC i ICV. I va ser el tripartit de José Montilla qui va inaugurar el túnel un aplaudit 3 d'abril del 2009.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.