Societat

DIES DE VI I ROSES

El pessebre napolità més glamurós

Santa Eulalia llueix un naixement tradicional fet per l'artesà més prestigiós de Nàpols
Martina Klein, a punt de ser mare d'una nena, presenta una botiga de decoració en línia

En una Barcelona que aquest any ha optat per un pessebre estil performance poètica de bombolles amb recreacions al·lusives a les festes, els nostàlgics tenen la possibilitat de delectar-se amb la tradició en el seu vessant més sofisticat. La botiga Santa Eulalia ha encarregat un pessebre tradicional a un històric especialista de Nàpols, Giuseppe Ferrigno: “La seva família els fa des del 1837 i nosaltres vam néixer el 1843”, assenyala Lluís Sans.

El propietari de la botiga del passeig de Gràcia volia fer un homenatge a l'artesania laboriosa –“les figures són per admirar-les: pintades, cara de fang, peus i mans de fusta, ulls de vidre, vestides amb seda...”– amb un naixement que busca els orígens de la tradició al segle XVIII. “Els pessebres neixen a les cases nobles de Nàpols; Carles III els veu, els porta cap a la Península i es comencen a estendre arreu.”

La peça més curiosa de tot el muntatge és l'àngel adormit: “Em van dir que prescindís del que volgués menys d'aquesta figura, que és com el nostre caganer”, comenta Sans mentre divaguem sobre el seu possible simbolisme. “Potser representa aquell que no s'adona del que passa al seu voltant per molt gros que sigui, que sempre n'hi ha algun.”

Pocs personatges així –potser la iaia del tercer– hi ha al popular edifici del 13, rue del Percebe, que acaba de versionar Ibáñez al seu aire a petició de Quim Vila per al seu catàleg de vins del 2017. Hi apareix la botiga dels baixos convertida en la Vila Viniteca del Raval, i allà hi ha de tot, des de Trencasostres fins a Mortadel·lo i Filemó, passant per un porc sense pota –perquè la clientela se l'està cruspint–, un hipopòtam trepitjant raïm i un pagès conreant una vinya voreaux, a la vorera, és clar.

Des de fa 25 anys, Quim Vila encarrega cada any a un artista diferent la portada d'un catàleg que és com una bíblia del vi. El primer va ser Perico Pastor i l'últim, Antonio López, que es va interessar molt pels processos del vi, i per les copes, tot i que ell no en beu. A Ibáñez sí que li agrada el vi, especialment el Ribera del Duero, i a més de petit havia estat molt al Raval, a la casa de la tieta Evangelina, que era clienta de la Viniteca. “Havíem tingut dos dibuixants de còmic, Manara i Moebius, i vam decidir buscar-ne un d'emblemàtic de casa nostra. Qui millor que Ibáñez?”, diu Vila.

Al dibuixant li va fer gràcia la idea, i curiosament hi apareixen moltes referències reals del món del vi transformades, com el Château Cheval Blanc, el Lafleur i la venda a l'avançada, que és comprar per encàrrec el vi que encara no ha estat embotellat, i que Ibáñez representa fent que un dependent vengui un raïm a una senyora. Ja ho dèiem. Murris i espavilats típics del carrer del Percebe, però ara al carrer dels Agullers.

De més lluny, de l'Argentina, ens arriba aquesta setmana la notícia que Messi es vol casar l'any que ve amb la mare dels seus dos fills, Antonella Roccuzzo, mentre que Mick Jagger celebra la seva vuitena paternitat als 73 anys amb una ballarina de 29 anys. A casa nostra, l'embarassada més bella es diu Martina Klein. La model, que serà mare al gener del seu primer fill amb Àlex Corretja –“una nena, l'Àlex sempre fa nenes”, riu–, llueix orgullosa la seva esplèndida panxa allà on va: “Em sento exhibicionista”, diu en estat de glòria. Viu un moment zen camí cap a la superfamília nombrosa –entre tots dos, tindran quatre criatures–, però no para de treballar.

Algú amb talent com ella, que tant et pot escriure un conte com fer-te d'actriu, ara s'ha vinculat a un projecte de decoració que li té el cor robat. El web Lodemanuela.com recull una cuidada col·lecció d'objectes per a la llar: “T'enamoren perquè expliquen una història pròpia de diverses parts del món; tot el que agrada a una dona romàntica i viatgera”, comenta la model, que destaca la importància d'equilibrar tradició i noves tecnologies sense perdre de vista la sostenibilitat. I el bon gust! Bons materials, estampats africans i colonials, dissenys originals...

Judit Mascó i Veronica Blume no van faltar a la presentació a la botiga Luzio. “Quan ens necessitem, sempre estem totes juntes”, diu Martina, que acaba de celebrar 40 anys amb una festa sorpresa que li va fer el seu enamorat. “Hi vaig ballar molt”, confessa tocant-se la panxa somrient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.