territori
La llei del Conservatori del Litoral aviat anirà a informació pública
La Generalitat preveu publicar i sotmetre a informació pública la redacció de la llei de creació del Conservatori del Litoral “el primer trimestre del 2024”, segons va anunciar ahir la directora general de Polítiques de Muntanya i de Litoral, Roser Bombardó, en la jornada de debat de SOS Costa Brava per reclamar que s’agiliti la posada en marxa de l’ens.
Des del govern, i com a responsable de projectes estratègics, Ferran Miralles va avançar-ne alguns detalls, i va justificar l’endarreriment per les nombroses “traves” per trobar encaix a un organisme autònom que disposi de pressupost i eines jurídiques per adquirir espais costaners privats i preservar-los, precisament mentre Presidència tramita un altre text legal per limitar i reduir el nombre d’organismes autònoms de l’administració catalana.
Anirà endavant
Bombardó, però, va defensar que “cal incorporar molts punts de vista”, i informes favorables de diverses instàncies. I va admetre l’altra dificultat, financera, ja que el model del Conservatoire francès és estatal, amb un ventall molt més ample i sucós de tributs, com ara el que grava les embarcacions nàutiques. Aquí, SOS Costa Brava reclama un 50% de la taxa turística que la Generalitat recapta als municipis costaners, però la directora no va entrar en detalls, en espera de la resposta de Tributs, Jocs i Apostes. Miralles va garantir una solució, com la que va viure a Acció Climàtica amb el destí de diners de la taxa pel CO2.
El responsable de projectes de la direcció va avançar que l’esborrany actual incorpora la majoria de demandes que feia SOS Costa Brava, i que van rebre suport del PSC, ERC, Junts, la CUP i els comuns al Parlament. I “va més enllà”, en aspectes com ara integrar el domini públic maritimoterrestre –platges o primera línia de costa– allà on les finques hi limitin a primera línia; promoure la relació amb Ports o altres administracions; promoure, sense necessitat d’expropiar, ajuts o subvencions a propietaris d’espais privats disposats a gestionar-los, o fins i tot que finques intestades –de llegats sense hereus legals– que rebi la Generalitat a prop de la costa puguin anar directes cap al Conservatori.
Malgrat això, i en espera del detall i el resultat de les al·legacions que pugui rebre el text l’any vinent, continua havent-hi dubtes difícils de resoldre per “no caure en la discrecionalitat”, i Miralles va esmentar el principal, que seria el preu de compra o expropiació, que hauria d’entrar dins d’uns barems. Però també els criteris per prioritzar riscos, urgències, interessos ambientals, oportunitats, fins a una trentena inicialment previstos, que s’hauran d’ordenar en la fase d’informació pública i abans del tràmit parlamentari.
D’altra banda, el departament, i també alguns dels alcaldes ponents en la jornada, com van ser els casos de Maurici Jiménez (Castell, Platja d’Aro i s’Agaró) o Jordi Colomí (Torroella de Montgrí i l’Estartit), van coincidir que el planejament i la planificació urbanística són dues eines tant o més necessàries que el Conservatori, una oportunitat, però, que ho hauria estat encara més el 1975, quan es va fundar l’ens homòleg francès i la Costa Brava estava en plena primera onada de depredació urbanística.
