Experts avisen que el transvasament no es podrà fer sense compensar molt l’Ebre

El trans­va­sa­ment de l’Ebre a l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona a través de la inter­con­nexió de les xar­xes del CAT tar­ra­goní i Aigües Ter-Llo­bre­gat (ATL) no es podrà fer si no hi ha un canvi legal i polític que per­meti com­pen­sa­ci­ons impor­tants a les Ter­res de l’Ebre per rever­tir el dese­qui­li­bri ter­ri­to­rial. Pot­ser ni així perquè el pro­jecte ha gene­rat a les comar­ques ebren­ques “des­a­fecció” amb l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona. Així ho ha defen­sat qui va ser tinent d’alcalde de Tor­tosa, l’engi­nyer i eco­no­mista Josep Maria Fran­quet, en la jor­nada dedi­cada a la sequera orga­nit­zada per l’Obser­va­tori Inter­col·legial de l’Aigua, defen­sor del trans­va­sa­ment i que agrupa els col·legis d’eco­no­mis­tes, engi­nyers indus­tri­als, de camins i agrònoms.

Fran­quet ha recor­dat que Cata­lu­nya és un dels ter­ri­to­ris més dese­qui­li­brats d’Europa: la conca de l’Ebre ocupa el 49% del ter­ri­tori català i hi viu només el 7% de la població men­tre que les con­ques inter­nes ocu­pen el 51% del país i acu­llen el 93% de la població. “L’aigua és un bé públic, no pri­vat, i els béns públics són con­si­de­rats pro­pis del ter­ri­tori on són, no dels altres” ha afir­mat Fran­quet tot reco­nei­xent que aquesta visió res­pon més a una “òptica emo­ci­o­nal” que no pas admi­nis­tra­tiva, segons recull EFE.

Com a ebrenc, però, Fran­quet recorda que el pro­jecte “ha gene­rat una des­a­fecció gene­ra­lit­zada amb l’àrea metro­po­li­tana” tenint en compte, per exem­ple, la fugida dels joves de les Ter­res de l’Ebre per manca d’opor­tu­ni­tats de futur. “Per això, quan s’ha inten­tat fer trans­va­sa­ments hi ha hagut una opo­sició molt ferma. Fins que no es rever­teixi aquesta des­a­fecció, no es farà cap inter­con­nexió de xar­xes. Ens hem de plan­te­jar què fer perquè el ter­ri­tori digui que sí, i ja fem tard”, adver­tia Fran­quet, que apunta algu­nes con­di­ci­ons per con­tra­res­tar aquesta des­a­fecció: una nova legis­lació amb una com­pen­sació basada en un nou cànon, un pla de pro­tecció del Delta, i un “cabal sòlid” per al riu Ebre i els rega­dius.

Per la seva banda, Ana García, del Col·legi d’Eco­no­mis­tes, ha defen­sat la con­nexió de les xar­xes d’abas­ta­ment cata­la­nes per apor­tar resiliència i fle­xi­bi­li­tat en emergències per sequera. Però el pro­jecte, reco­neix, s’ha d’abor­dar “seguint una anàlisi de via­bi­li­tat que valori avan­tat­ges i incon­ve­ni­ents i sem­pre con­si­de­rant el cabal ambi­en­tal dels rius de cada conca com a ele­ment essen­cial”. ATL i Agbar han defen­sat la reu­ti­lit­zació i des­sa­li­nit­zació d’aigua. El gerent d’ATL, José Miguel Diéguez, ha defen­sat que, davant la dis­mi­nució de recur­sos hídrics con­ven­ci­o­nals, “cal bus­car unes alter­na­ti­ves que ja tenim aquí”, i ha recor­dat que el 55% de l’aigua d’abas­ta­ment de l’àrea metro­po­li­tana ja prové de la des­sa­la­dora o de la planta de rege­ne­ració d’aigua, i que el 2030 hi haurà dues noves des­sa­li­nit­za­do­res (Tor­dera II i Foix).

La reu­ti­lit­zació d’aigua és el mitjà menys con­ta­mi­nant pel que fa a emissió de CO2 per hectòmetre cúbic d’aigua, sosté Desirée Marín, direc­tora d’Inno­vació d’Aigües de Bar­ce­lona (Agbar). La inter­con­nexió seria el segon recurs menys con­ta­mi­nant per davant de la des­sa­li­nit­zació. Les des­sa­li­nit­za­do­res portàtils i, sobre­tot, el trans­port d’aigua en vai­xell serien els majors emis­sors. Però adver­teix que el CO2 no és l’únic impacte ambi­en­tal de l’abas­ta­ment d’aigua perquè cal tenir en compte la sali­nit­zació dels aqüífers lito­rals per l’entrada d’aigua de mar quan no hi arriba prou aigua dels rius.