Societat

Societat

Un patrimoni en el punt de mira

La difusió de la llista d’immatriculacions de l’Església anima alguns ajuntaments a estudiar les propietats dels bisbats

A Llers consideren que almenys set terrenys podrien ser retornats a propietaris anteriors

A la demarcació de Girona, els tres bisbats hi han fet 490 registres d’aquest tipus

S’havia donat per fet que els edificis de culte catòlic del nostre país eren propietat de les parròquies o dels bisbats. En realitat, per a molts d’aquests béns immobles no hi havia un títol de propietat –ni de l’Església ni de ningú– fins que, a partir de mitjan segle passat, l’Església n’ha anat fent el primer registre de propietat –una immatriculació– per certificació. Per fer aquest tràmit, s’han d’aportar proves que avalin que n’ets l’amo –i, per tant, hem de pensar que tot és legal–, però tot i així aquestes immatriculacions han causat molta polèmica, sobretot després que la Generalitat n’hagi publicat la llista. Alguns sectors han acusat l’Església d’haver-se “apropiat” d’aquests béns, tenint en compte que molts dels registres es van formalitzar durant el franquisme, en un context de tracte de favor a l’Església. Els bisbats asseguren que tot s’ha fet d’acord amb la llei. També fan servir algun argument que dona peu a confusió, com és el cas d’aquest, utilitzat per la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa les deu diòcesis catalanes: “Els béns immatriculats han estat i estan a disposició dels fidels, ja que no pertanyen a cap rector o bisbe a títol personal, que només són administradors d’aquests béns. Aquestes propietats són de les comunitats de fidels cristians i estan al servei del conjunt de la societat.” Malgrat assegurar que tot s’ha fet de manera correcta, la diòcesi de Girona té previst fer-ne un estudi en tornar de vacances abans de pronunciar-se sobre el tema, segons han avançat a aquest diari.

A la demarcació de Girona, els tres bisbats que hi tenen presència (Girona, Vic i Urgell) han utilitzat aquest mètode per posar al seu nom 365 llocs de culte, 113 terrenys i 12 edificis civils, segons la Generalitat. En la llista, hi trobem des de la catedral gironina fins a monestirs i ermites, passant pels principals temples dels pobles i edificis annexos –solen ser rectories– i terrenys. El Ripollès és on n’hi ha més casos (89), mentre que la comarca amb menys immatriculacions d’aquest tipus és la Selva (36). La Generalitat ha obert un període perquè les persones o entitats que hi vulguin presentar al·legacions ho puguin fer a través d’una mediació que eviti els jutjats.

Els béns immobles que, sobre el paper, tenen més probabilitats de ser objecte de disputa són els terrenys no edificats. L’Ajuntament de Llers, per exemple, considera que set terrenys registrats per l’Església podrien tornar a propietaris anteriors, segons manifesta l’alcalde, Carles Fortiana. Un altre dels indrets on hi ha terrenys immatriculats és Llorà (Sant Martí de Llémena). En aquest cas, l’Ajuntament té previst estudiar-ne la situació aquesta setmana, segons l’alcaldessa, Dolors Arnau.

Hi ha consistoris que no donen gaire importància a la qüestió de la propietat perquè mantenen un tracte cordial amb el bisbat, plasmat normalment en convenis de cessió d’espais. A Fornells de la Selva, posem per cas, van acordar utilitzar-ne uns per fer-hi un aparcament públic i gratuït a tocar del pavelló, recorda l’alcaldessa, Sònia Garcia. A Olot, un tracte similar permet fer actes públics al recinte emmurallat de l’ermita de Sant Francesc, una propietat del bisbat inclosa en la llista d’immatriculacions.

Un cas singular és el de Bellcaire d’Empordà. El 2014, el bisbat va immatricular la part del castell on hi ha una capella, però el consistori –que té la seu al mateix castell– sosté que tot l’edifici és del poble. Des de fa dos anys, les dues parts estan negociant una sortida. La pròxima reunió està prevista al setembre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.