Societat

Espigoladors amplien el camp d’acció

L’entitat que lluita contra el malbaratament alimentari creixerà amb un nou obrador

L’espai de transformació de fruites i verdures triplicarà la superfície amb un nou obrador

La fundació pratenca treballa per expandir la recollida del producte agrari a l’àrea de Lleida

Recullen verdures que no passarien el filtre estètic per al mercat
Arran de la pandèmia, han sorgit altres productes

L’escena es repeteix de tant en tant. Grups de 15, 20 o 40 persones, identificades amb un peto verd de la fundació pratenca Espigoladors, es congreguen en camps de conreu durant un matí. Recullen verdures que no passarien el filtre estètic necessari per vendre-les al mercat, perquè tenen formes estranyes o les fulles cremades per una gelada sobtada, però que resulten tan comestibles com les que s’alineen als expositors de les fruiteries. Espigolen i ho fan amb fins solidaris, ja que les verdures que s’acabarien podrint sota el sol  van cap a entitats socials.

Jordi Bentanachs és un d’aquests espigoladors. S’ha criat a Barcelona, però la seva família paterna és del petit poble d’Alàs, que va ser el principal productor de poma de l’Alt Urgell dècades enrere i que va veure com el despoblament deixava buits els camps, inclosos els de la seva família. “Espigolant recupero aquesta part de mi i, al mateix temps, lluito contra les contradiccions del sistema en què vivim, en què es llença una part molt important de les fruites i hortalisses que es conreen mentre creix la necessitat social d’aliments sans entre molta gent que no se’ls pot permetre”, explica.

Els principis d’ajuda i col·laboració contra el malbaratament alimentari mouen les més de 3.000 persones que formen part de la borsa de voluntariat d’Espigoladors, fundació nascuda al Prat el 2014. Nou anys després del naixement, les instal·lacions del barri de Sant Cosme s’han quedat petites i la fundació està habilitant un obrador amb el triple de metres quadrats a tocar de la botiga solidària del Prat, projecte municipal amb què comparteix la filosofia de lluitar contra el malbaratament. Paral·lelament, Espigoladors està treballant per estendre l’arreplegament a les terres de Lleida. El radi d’acció s’ha ampliat amb la col·laboració amb altres entitats de l’Estat que lluiten contra el malbaratament alimentari per tractar d’aconseguir una llei contra les pèrdues alimentàries.

Anna Gras, responsable de comunicació de la fundació, explica que quan es va crear Espigoladors els efectes de la crisi del 2008 es manifestaven encara en forma de llargues cues als menjadors socials. “Els espigoladors urbans, la gent que remenava els contenidors de brossa cercant menjar, es combinaven, paradoxalment, amb el menyspreu d’aliments en perfecte estat”, diu. La fundació va decidir centrar-se en la pèrdua d’aliments que queden al camp per motius estètics, perquè al pagès no li surt a compte recollir-les pel preu que li paguen o perquè li cancel·len una comanda a última hora. Aquests aliments reben una segona oportunitat, com destaca Gras, gràcies a una triple aliança entre productors, voluntaris i entitats socials. En aquests moments, prop de 300 productors obren als espigoladors les portes de finques situades al parc agrari del Baix Llobregat, a la baixa Tordera, al camp de Tarragona i a les terres de l’Ebre. Se signen convenis amb els pagesos o a través de les cooperatives agràries i la Unió de Pagesos en què s’acorda la traçabilitat del producte. Des del 2015, s’han fet mil espigolades, que han permès recuperar dos milions de quilos de fruita i verdura.

La vintena de voluntaris que va espigolar el primer camps ha crescut fins a les 3.352 persones actuals. La borsa va experimentar un notable salt el 2021. “S’hi van apuntar 1.000 persones de cop, segurament per l’efecte del desconfinament per la covid”, relata Gras. Espigoladors havia col·laborant durant la pandèmia amb iniciatives com ara Food for Future, dotant fruites i verdures als menús solidaris. Hi havia molta mancança als bancs d’aliments, i tant la necessitat d’ajudar els més vulnerables com de tocar la terra després del dur confinament i la consciència mediambiental van dur moltes dones –són el 70% del voluntariat– a arromangar-se al camp. L’experiència, dirigida per un coordinador, fa créixer la consciència sobre el valor de la pagesia, de l’alimentació i del territori.

La tercera pota imprescindible la formen les entitats socials. Espigoladors col·labora amb associacions com ara Creu Roja i Càritas, amb les botigues solidàries i amb entitats locals, que van amb les seves furgonetes als camps on s’espigola. “El producte fresc arriba en menys de 24 hores als usuaris”, explica Gras. Accedeixen així a fruita i verdura, que acostuma a tenir menys presència en els bancs d’aliments per la dificultat logística que suposa. Espigoladors aposta també per capgirar un model assistencialista i anar cap a un altre que faci participar els usuaris. Es veu a la botiga solidària del Prat, on es combina la inserció social amb l’espigolament.

La inserció laboral, d’altra banda, és al darrere de la gamma de productes que Espigoladors ha tret al mercat des de l’inici. La marca Im-perfect agrupa una vintena de varietats de melmelades, compotes, sofregits i patés vegetals que es venen en botigues i a la cadena de supermercats Bonpreu. Marta Carreras, responsable de l’obrador, explica que la fruita i verdura es compra als pagesos i un circuit circular en què 25 persones, de què 16 provenen de programes d’inserció, treballen en dos torns produeix cada dia una quantitat variable de productes, segons la dificultat de processar-los. De compota de poma, per exemple, surten 2.500 pots al dia; de paté de carxofa, 2.200, i de melmelada de taronja amarga, 1.500. Carreras destaca l’elevada presència de fruita a la melmelada, un 70%, i el baix percentatge de sucre.

L’obrador ha quedat petit, i a finals de març van començar les obres que permetran passar dels 270 m2 actuals a una instal·lació de 1.000 m2. La previsió és fer el trasllat a final d’any. “Podrem inserir més persones i, gràcies a l’increment de producció, abaratir el producte”, calcula Gras.

Arran de la pandèmia han sorgit altres productes més enllà de la línia Im-perfect, en relació directa amb entitats socials. “Conserves que cuiden” va ser el nom de la campanya amb què es van facilitar productes Im-perfect a les associacions, inclosa una línia de potets de purés infantils que no és a la venda. Un altre projecte ha estat l’anomenat Maquila, una línia de negoci que consisteix a transformar els productes que els fan arribar els pagesos amb una etiqueta personalitzada perquè ells mateixos els puguin vendre amb el seu logotip. També s’ha creat La Marga, una melmelada de taronja amarga espigolada als carrers de cinc districtes de Barcelona. Tampoc són a la venda, i han retornat als barris a través de rebostos solidaris.

L’activitat d’Espigoladors es complementa amb la sensibilització i activisme en favor de la lluita contra el malbaratament alimentari. “Transferim el coneixement amb tallers educatius a escoles i instituts i amb tallers de cuina en casals de gent gran, centres cívics i festes com ara la carxofada de Sant Boi.” Ara està en marxa el premi escolar El menjar no es llença, i fins al 15 de maig s’hi poden presentar iniciatives dels menjadors escolars per promoure l’aprofitament alimentari.

L’àrea de recerca de la fundació processa les dades del que passa al camp, i ha col·laborat amb el Departament d’Acció Climàtica en una diagnosi sobre la pèrdua en l’agricultura. Queden molts reptes, explica Gras, que cita l’ampliació de l’activitat al territori i la lluita perquè s’aprovi una llei de prevenció de les pèrdues per malbaratament. En el projecte de llei estatal que s’està treballant s’hauria de regular l’activitat de l’espigolament, en què la fundació pratenca és pionera. “Som l’única entitat que practica l’espigolament a l’Estat, i assessorem la creació d’altres.” Sí que hi ha associacions que treballen contra el malbaratament i han fet front comú per millorar el projecte de llei contra les pèrdues alimentàries. Un grup de diputats va rebre un pot de sofregit Im-perfect per conèixer de primera mà el que es pot fer amb l’espigolament.

LES XIFRES

2
milions
de fruites i verdures s’han recuperat mitjançant mil espigolades al camp amb la col·laboració de voluntaris.
109.035
quilos
de producte es van transformar en patés, melmelades i sofregit a l’obrador d’Im-perfect durant el 2021.
3.352
persones
estan inscrites en la borsa de voluntariat, 25 treballen a l’obrador i 25 més en diferents llocs de la fundació.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia