Medi ambient

La Garrotxa

El vulcanisme més recent a la Península és el del camp volcànic garrotxí

El camp volcànic de la Garrotxa és una caixa de sorpreses i, de fet, els vulcanòlegs ja fa anys que alerten que a mesura que s’aprofundeixi en els estudis es faran noves troballes. A part de nous volcans, que s’afegeixen a la cinquantena dels coneguts, s’ha constatat que la darrera erupció volcànica es va produir fa 8.300 anys i no 13.000 com es creia fins ara, gràcies a un estudi publicat a les revistes Scientific Reports i The Holocene, liderats pels investigadors Jordi Revelles, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Iphes-Cerca), i Eneko Iriarte, de la Universidad de Burgos. I no només es tracta de les erupcions volcàniques més recents al camp garrotxí, sinó de tota la península Ibèrica.

Revelles explica que els resultats han ajudat a determinar l’existència d’un llac a l’actual plana de les Preses i la Vall d’en Bas, resultat del barratge al Bosc de Tosca de la lava de les erupcions del volcà Puig Jordà de fa 14.000 anys. A més, ell mateix ha remarcat que també ha permès reconstruir l’evolució climàtica dels últims 14.000 anys i esbrinar les causes de la desaparició del llac. Segons Revelles, hi van confluir l’erosió del dic creat per la colada volcànica, que va iniciar un procés de desguàs d’aquest embassament, i els dos episodis freds i secs, un fa 9.300 anys i el definitiu, fa 8.200 anys.

Quant a l’evolució climàtica de la zona, els resultats de les investigacions han constatat un canvi dràstic en la vegetació de la zona a causa dels incendis provocats per les erupcions, primer, en les estepes i boscos de pins (fa 14.000-12.000 anys) i, posteriorment, en les rouredes (fa 10.500-8.300 anys). “En aquest punt, destaquem els canvis ambientals que van produir les darreres erupcions, sobretot en la vegetació, amb grans incendis afectant els boscos de caducifolis, les rouredes, durant l’holocè inicial. El paisatge del tardiglaciar, dominat per estepes i boscos de pi, hauria estat més resilient i es va regenerar més ràpidament davant el vulcanisme”, ha indicat.

L’investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució social ha detallat que l’estudi es va fer amb un testimoni de sediments de catorze metres de profunditat a l’antic llac, que, amb les seves paraules, és un arxiu de dades ambientals. Revelles ha explicat que hi van estudiar el pol·len, les espores, els carbons resultat dels incendis, els crustacis, les algues, les anàlisis geoquímiques dels sediments i les corresponents datacions radiocarbòniques.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia