Societat

LLUIS BASTEIRO

COORDINADOR DE L’AMAP

“La gestió privada de l’aigua és una anomalia al món”

De 947 municipis a Catalunya, 545 fan gestió pública de l’aigua

Són el 21% de la població, municipis petits allunyats de grans ciutats

Lluís Basteiro és enginyer de camins, canals i ports per la UPC, coordinador de l’AMAP des del març del 2020, l’associació de municipis i entitats per l’aigua pública, creada el 2018, i expert en gestió pública de l’aigua.

Després de gairebé sis anys, en quina situació es troba?
Té una salut força consistent. La idea la van començar vuit municipis i operadors públics, i en aquests moments en són 70. Tot i que la majoria de la ciutadania rep l’aigua d’operadors privats, la majoria de municipis fan gestió directa de l’aigua. A Catalunya hi ha 947 municipis i 545 en fan la gestió directa, un 21% de la població. I d’ençà de la primera remunicipalització, el 2010, de Figaró-Montmany, 36 municipis han canviat de la gestió privada a la pública.
A Catalunya hi ha tradició en la gestió privada, i a Europa?
Aquest és el tret que ens fa diferents de la resta del planeta, l’anomalia catalana, que només passa també al sud del Regne Unit. Vint anys enrere, França era el bressol de la privatització de l’aigua, però això s’ha revertit. La gran remunicipalització de l’aigua que hi ha hagut al món és a París. Ara al planeta Terra entre un 80-90% de la gestió de l’aigua és pública.
Per què aquesta “anomalia catalana”?
El que és cert és que hi ha hagut un històric en el qual a Barcelona la gestió de l’aigua és privada, i això d’alguna forma permea a la resta del país, i Aigües de Barcelona és l’operador privat hegemònic a Barcelona i a Catalunya. És un negoci molt lucratiu, la demanda està garantida, ningú pot viure sense aigua. L’any 2010 les Nacions Unides van aprovar que l’aigua és un dret humà, i per això nosaltres entenem que no pot estar en mans d’operadors que es lucren amb la seva gestió. I per això proposem que la seva gestió estigui en mans públiques com la salut o l’educació.
Quants municipis poden canviar de gestió privada a pública aquesta legislatura?
Hi ha 143 municipis a Catalunya que, fins al 2027, o se’ls acabarà la concessió o se’ls ha acabat i hi estan treballant, i que poden canviar la seva forma de gestió de l’aigua.
Com valora que Granollers mantingui la gestió privada?
La decisió de la forma de gestió de l’aigua d’un municipi és de l’equip de govern o del ple. La decisió és política, i en el cas de Granollers, per motius que se m’escapen, els agrada més la gestió privada. El que ha decidit és legítim, però no ens agrada que es vesteixi una decisió política com una decisió tècnica. L’Ajuntament va fer tot un procés d’estudiar les diferents formes de gestió i va determinar que la millor era la privada, sobre la base dels costos més econòmics.
Per què hi esteu en contra?
Nosaltres vam xisclar contra l’estudi perquè l’Ajuntament de Granollers va optar per una forma de gestió sense fer una anàlisi prèvia del que havia passat en els darrers 50 anys, i de fet encarrega l’estudi a una consultora que tendeix a ser favorable a la gestió privada i els diu que la xarxa està en molt mal estat. Fent un símil, és com si llogues un pis a una parella, se’ls acaba el contracte, i quan el vas a mirar està destrossat, i tu decideixes llogar-li un altre cop el pis
Hi ha una mida idònia dels municipis per a la gestió pública?
Capitals de comarca com Mataró, Manresa o Terrassa amb 60.000 habitants la tenen, i és ideal per a la gestió directa. A Osona, el Consell Comarcal ha fet una empresa pública per assumir la gestió pública del servei a set petits municipis, com ara Torelló o Balenyà.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.