Una lluita compartida

Les per­so­nes refu­gi­a­des són una rea­li­tat: ja són aquí entre nosal­tres i han estat des­pu­lla­des de la seva dig­ni­tat.

A finals de l'any 2016, l'Estat espa­nyol només havia rebut 898 dels més de 17.000 refu­gi­ats que s'havia com­promès a aco­llir, segons dades de la Comissió Espa­nyola d'Ajuda al Refu­giat (CEAR). Menys d'un 5% del total.

És into­le­ra­ble, també, que gai­rebé la mei­tat dels fons euro­peus del 2015 des­ti­nats a finançar el pla d'aco­lli­ment de refu­gi­ats es dedi­quin a pagar expul­si­ons i a finançar cen­tres d'inter­na­ment d'estran­gers (CIE), rebut­jats clara­ment per la soci­e­tat cata­lana.

Els cul­pa­bles d'aquesta situ­ació són els que són. Però avui no només es tracta de par­lar dels cul­pa­bles, sinó també dels res­pon­sa­bles. I, de res­pon­sa­bles, ho som tots.

La defensa del dret d'asil no pot ser l'objec­tiu d'una ide­o­lo­gia ni d'un color polític. I tam­poc entén de situ­a­ci­ons soci­als ni econòmiques. L'aco­llida de les per­so­nes que han hagut de mar­xar de casa seva con­tra la seva volun­tat ha de ser sim­ple­ment un objec­tiu humà, comú en tot ésser humà; així de sen­zill.

Men­tre mol­tes de les soci­e­tats veïnes man­te­nen el debat sobre si han de fer efec­tiva l'aco­llida de per­so­nes refu­gi­a­des, a Cata­lu­nya estem deba­tent sobre les res­pon­sa­bi­li­tats, les eines i els recur­sos dis­po­ni­bles, i com ho hem de fer millor. Fem val­dre aquest clam social i apro­fi­tem-lo. Amb urgència, perquè l'emergència no pot espe­rar.

Tot­hom, en el seu àmbit i espai com­pe­ten­cial, té marge d'acció i de millora. Començant per nosal­tres matei­xos, la ciu­ta­da­nia. Seguint pels ajun­ta­ments, la Gene­ra­li­tat i l'Estat.

Som una baula més de diver­ses gene­ra­ci­ons de cata­lans i cata­la­nes que amb llui­tes com­par­ti­des hem for­jat el que som avui. El fet migra­tori ha estat sem­pre propi d'aquest país, tots hem sigut migrants. Reco­nei­xem la uni­tat en la diver­si­tat, i que el poble de Cata­lu­nya ha gua­nyat les seves con­ques­tes soci­als i democràtiques quan hem avançat ple­gats.

Ara tenim l'opor­tu­ni­tat i el deure de fer-ho de nou. Cal tei­xir un gran pacte social i fer front comú en la defensa del dret d'asil. I també man­te­nir el com­promís ferm en la millora de la situ­ació de les per­so­nes migrants que ja són aquí. Per fer-ho, cal que ens aple­guem i ens orga­nit­zem la ciu­ta­da­nia, les enti­tats, les orga­nit­za­ci­ons i les admi­nis­tra­ci­ons.

La mani­fes­tació d'avui serà un gran èxit si acon­se­guim con­ver­tir-nos en un refe­rent històric per a nosal­tres matei­xos i posar en marxa movi­ments simi­lars per tot Europa. Una Europa de res­pon­sa­bles mul­ti­co­lors pot aju­dar a refle­xi­o­nar els cul­pa­bles mono­co­lors d'idees fixes.

Les ins­ti­tu­ci­ons cata­la­nes, inclosa la ciu­ta­da­nia, tenim a les mans la dig­ni­fi­cació de les vides de les per­so­nes migrants en àmbits essen­ci­als. I els pro­gres­sos que es facin en aquests àmbits aca­ba­ran bene­fi­ci­ant el con­junt de la soci­e­tat.

Fem-ho.