Societat

Catalunya només recupera un 9% del que hi jugava

Els premis grans passen de llarg excepte el tercer, que deixa 17,5 milions a Calella i 7,5 a Granollers

Madrid ven una grossa viatgera a l’estació de l’AVE

Sor­teig esquívol, gai­rebé agre, per als cata­lans, el de la rifa de Nadal d’ahir. Cata­lu­nya va esgar­ra­par-hi prop de 35 mili­ons d’euros en pre­mis grans, recu­pe­rant un 9% del que hi havia apos­tat. El ter­cer premi, que va repar­tir 25 mili­ons entre Cale­lla i Gra­no­llers, i unes pes­si­ga­des d’un quart i de tres dels cin­quens, sobre­tot el que va caure al barri de Sant Andreu del Palo­mar de Bar­ce­lona, van com­ple­tar una gra­e­lla de grans pre­mis que van fugir de Cata­lu­nya. La mateixa grossa va fugir ràpida­ment del lloc on s’havia venut ínte­gra­ment, l’admi­nis­tració de lote­ria de l’estació de l’AVE d’Atocha, a Madrid, de manera que poc se sap dels gua­nya­dors dels més de 500 mili­ons d’euros que van repar­tir, més enllà que força d’ells deuen ser usu­a­ris de l’alta velo­ci­tat.

Cata­lu­nya havia apos­tat 328,1 mili­ons d’euros en el sor­teig de Nadal esta­tal. Un 12,28% més del que s’havia jugat el 2020. Les ven­des van tocar fons el 2017, arran de l’1-O, i s’han anat recu­pe­rant len­ta­ment fins enguany, que s’ha incre­men­tat força a tot l’Estat, amb un 27% més que fa un any. Tot i l’incre­ment, Cata­lu­nya és, amb diferència, la comu­ni­tat on ha pujat menys la des­pesa en lote­ria esta­tal. En ter­mes bruts, és la ter­cera que més hi aposta, dar­rere de Madrid i Anda­lu­sia, per una qüestió demogràfica. Hi havia influït “l’efecte Reus”, ja que la loca­li­tat del Baix Camp feia dos anys seguits que acon­se­guia part de la grossa.

Enguany, l’únic gruix impor­tant de mili­ons el va dur el ter­cer premi pel 19517, amb els 25 que van cor­res­pon­dre a les 35 sèries venu­des a Cale­lla i les 15 a Gra­no­llers i del qual es van ven­dre 25 mili­ons. La majo­ria dels dècims que va ven­dre l’admi­nis­tració del car­rer Fran­cesc Matas de Cale­lla es van repar­tir al bar Pepe, del barri d’apar­ta­ments La Codina. “Tant de temps pen­sant què se sent en repar­tir un premi i ara ja ho sé: molta ale­gria”, cri­dava Robert Subi­rana, admi­nis­tra­dor de la lote­ria mares­menca.

Dos en una set­mana

A Gra­no­llers, l’admi­nis­tració del car­rer Mare de Déu de Núria repar­tia la mei­tat de mili­ons. “Estic tre­mo­lant”, comen­tava Josep Com­pany, pro­pi­e­tari de l’admi­nis­tració des de fa 24 anys. “Havíem lliu­rat algun quart i cinquè premi, però mai un ter­cer tan amunt.” Els seus pares ja ges­ti­o­na­ven l’ofi­cina deu anys abans que ell se’n fes càrrec. Però si el pro­pi­e­tari n’estava satis­fet, la sort tenia un nom: Car­melo Barba. El veí de Gra­no­llers no tenia cap pro­blema ahir a adme­tre que dis­po­sava de dos dècims gua­nya­dors del premi, de forma que s’havia embut­xa­cat 100.000 euros. Però el millor és que els sumava als 93.733 que s’havia també endut diu­menge pas­sat en ser l’únic encer­tant de la grossa de la Pri­mi­tiva. “Ens ha tor­nat a tocar”, adme­tia sense posar-se ni nerviós Barba, que en una set­mana haurà rebut prop de 200.000 euros de les lote­ries esta­tals. “S’ha de creure en Déu, ens il·lumina i ajuda”, asse­nya­lava a l’ACN aquest bolivià que va arri­bar a Gra­no­llers ara fa 18 anys, i que des de lla­vors ha anat jugant sem­pre a la mateixa admi­nis­tració. Tot i que ara tre­ba­lla pel seu compte, Barba asse­gura que ja té algu­nes idees sobre què fer amb els diners que ha acu­mu­lat des de diu­menge, sense deta­llar-los. Al seu cos­tat, Antoni Navío, un dels altres pre­mi­ats i veí del barri, ho tenia clar: “S’han de gas­tar ràpid, que cre­men!”

El ter­cer gruix impor­tant de petits pre­mis van ser les set sèries sol­tes del quart, el 42833. Bar­ce­lona, Mont­gat, Begues, Esplu­gues, Sort, Vila-seca, Cas­tell­de­fels i Saba­dell en van ven­dre alguns dècims. L’admi­nis­tració de Mont­gat que en va ven­dre una sèrie havia obert les por­tes el febrer del 2020, just en començar la pandèmia. L’admi­nis­tra­dora, Encarni Rodríguez, adme­tia que “entre els tràmits, el tan­ca­ment i la cai­guda de les ven­des vam haver de dema­nar aju­des, i ho hem pas­sat molt mala­ment”.

En canvi, la sort repe­tia ahir a l’admi­nis­tració 179 de Bar­ce­lona, al car­rer Fabra i Puig, on van ven­dre una sèrie d’un cinquè i una altre d’un quart. Cris­tina Pallàs n’és l’admi­nis­tra­dora i qua­li­fi­cava la jor­nada d’“històrica”, no tant pels pre­mis que havia venut, “és genial que els hagi tocat a gent d’aquí que tots són tre­ba­lla­dors, però sobre­tot perquè per pri­mer cop el nos­tre sec­tor s’ha mobi­lit­zat en con­tra d’una nor­ma­tiva esta­tal injusta”.

382
milions jugava Catalunya en el sorteig de Nadal, un 12,28% més que l’any 2020.
49,1
euros de despesa mitjana de cada català s’han invertit en la loteria estatal de Nadal.
35
milions en grans premis va recuperar Catalunya, 25 dels quals a Calella i Granollers.

Vaga de bitlletaires i administracions mig tancades

Bona part de les administracions de loteria de l’Estat van fer ahir una protesta pel percentatge que cobren per les vendes. Per aquest fet, moltes administracions estaven tancades o mig obertes, amb els administradors a dins seguint el sorteig, però les portes abaixades. Només aquells on queia un dels premis grans s’atrevien a obrir portes per celebrar-ho, perquè la notorietat que els atorga els premis esdevé decisiva per a les vendes immediates del sorteig del Nen o de la resta de l’any. La protesta l’havien convocat pel fet que cobren 0,80 cèntims per dècim venut, i la xifra no s’ha apujat des de fa 17 anys. A banda, els bitlletaires es reparteixen un 2,5% del total de premis que se sortegen, de manera que com més números no quedin per vendre, millor.

La protesta va fer que administracions tan famoses com La Bruixa d’Or de Sort, Doña Manolita i Valdés i Gato Negro, entre les que més facturen a l’Estat, estaven ahir tancades. Desenes de bitlletaires es van concentrar ahir davant del Teatre Reial de Madrid, on es feia el sorteig, per protestar pel que consideren “comissions injustes”. Entre les premiades catalanes, per exemple, l’administració de Camprodon que va vendre una sèrie d’un cinquè, i les de Granollers i Calella, amb un tercer, estaven tancades en senyal de protesta i van obrir només per fer-se les fotografies de rigor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.