El debat del turisme
Torna la turismofòbia?
en massa ·
Tornen les queixes perquè el turisme a Barcelona ha retornat pràcticament igual que com era abans de la pandèmia
El sector creu que els crítics són pocs i no representen la majoria
Turisme de Barcelona creu que s’ha de gestionar el turisme i distribuir la gent
Barcelona és la segona destinació més cara de l’Estat. Una habitació val, de mitjana, 212 euros
Els carrers de Gràcia van aparèixer amb pintades convidant els turistes a marxar (de les seves festes, del seu barri, de Barcelona) tot just començar la seva festa major, a mitjans d’agost. Moltes pintades deien senzillament (vegeu la foto) tourists go home (‘turistes, marxeu a casa’) però d’altres anaven més enllà: tourist go home we spit in your beer (‘turistes, marxeu, escopim a les vostres cerveses’). L’Ajuntament les va esborrar ràpid, però en van aparèixer de noves pocs dies després a les parets del barri de Sants, quan va arribar la seva festa major. Les festes de Gràcia i les de Sants, antigament una festa veïnal i, després, una festa que van abraçar molts barcelonins, avui ja són unes festes globalitzades que surten a les guies turístiques, a què s’han apuntat molts dels milers de visitants que arriben a la ciutat i, per tant, són festes que estan perdent la seva essència. “Aquesta massificació és insostenible”, va denunciar Gràcia. “Volem un barri on els nostres fills no hagin de marxar contra la seva voluntat”, van demanar els integrants de la Companyia Elèctrica Dharma, pregoners de la festa major de Sants. És turismofòbia? En múltiples piulades a través de Twitter (ara, X), partits, entitats de l’esquerra alternativa, com ara el Sindicat de l’Habitatge, i veïns ho tenen clar: “No és turismofòbia, és supervivència.”
Les xarxes bullien quan, el 19 d’agost, un estudi elaborat per Holidu, un web de buscadors de lloguers de vacances, va revelar que Barcelona és la primera ciutat de l’Estat en massificació turística i la vintena en el rànquing europeu, amb 4,80 turistes per habitant, cosa que significa uns set milions de viatgers anuals. “ Ja n’hi ha prou!”, han dit algunes entitat veïnals. “Cada dia, veiem com més veïnes treballadores són expulsades del barri i li diuen «turismofòbia» perquè dir-ne «augment de la pobresa i alt cost de vida» era massa llarg. No és turismofòbia, és responsabilitat, sostenibilitat i apostar pel decreixement!”, mantenen.
“Per primer cop després de la pandèmia, aquest any, el turisme ha tornat a ser el que havia de ser i Barcelona ha recuperat la ciutat que era. I això és molt important, i n’hem d’estar molt contents, perquè en pandèmia vam veure què era no tenir turisme i com de malament s’ho van passar els negocis turístics i totes les famílies que en depenen. Per tant, en n’hem d’alegrar, i jo crec que la immensa majoria de barcelonins se n’alegra. Els qui van contra el turisme viuen aliens a la realitat. Cal recordar-los que el turisme no desapareixerà i que avui s’ha democratitzat, i conèixer altres indrets del món és més accessible, no com abans, que viatjaven només els més adinerats. Suposo que els detractors del turisme no volen retornar a la situació en què només podien viatjar els més privilegiats, oi?”, es pregunta Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració de Barcelona.
Decreixement i ruïna
Pallarols manté que les teories del “decreixement” només portarien “atur, empreses arruïnades i una ciutat de no-èxit”, quan el que ens cal “és una ciutat d’èxit i no una ciutat petita i aïllada”. Recorda que no només venen a Barcelona visitants de vacances, sinó també “professionals que assisteixen a congressos”, un sector que creix “i és importantíssim per a l’economia” de la ciutat. En tot cas, aquest representat dels restauradors de la capital catalana considera que els crítics amb el turisme són “veus sobredimensionades” en els mitjans de comunicació i que, en realitat, “fan una esmena a la totalitat, diuen que la ciutat tal com és i com agrada a la majoria a ells no els agrada”: “És molt respectable, però el que no podem fer és perquè a ells no els agrada on viuen fer apagar la ciutat. La majoria de barcelonins volem l’èxit de la ciutat, volem ser un dels primers destins.” Una altra cosa, manté Pallarols, són els episodis de “desordres” que causen inseguretat i que atribueix a “turistes i no turistes”. Aquest tema, manté, “és un tema en què l’Ajuntament ha de treballar de valent”.
Casos anecdòtics
Preguntat pel fet que alguns restaurants no accepten un sol comensal perquè no és negoci o que alguns bars limitin el temps d’estada per afavorir la rotació, Pallarols, a banda de deixar clar que aquestes praxis “no són il·legals”, assegura que són “minoritàries i anecdòtiques” i “no representen la restauració”.
El president de Turisme Barcelona, Eduard Torres, per la seva banda, explica que el turisme de Barcelona s’ha de gestionar per descentralitzar-lo. “Fa uns anys, ja es va fer una ordenació de l’oferta d’allotjament; es va limitar i, ara mateix, no es pot créixer amb hotels, en oferta d’allotjament turístic. Ara, per tant, tenim el repte de la gestió: la distribució dels visitants en espai i temps, la descentralització i la desestacionalització. Hi ha un circuit que és el de sempre, Ciutat Vella i l’Eixample, i hem de buscar altres llocs de la ciutat i de la resta del país. Perquè la marca Barcelona té una notorietat molt important i la resta del país ho ha d’aprofitar.”
Distribuir la gent
“Hem de ser capaços de distribuir la gent”, hi insisteix. I matisa: “És veritat que tothom vol anar als mateixos llocs, com ara la Sagrada Família. Però el 60 per cent dels nostres visitants que procedeixen d’altres països europeus són repetidors, és a dir, que ja han vingut abans. A aquests sí que se’ls pot oferir un altre circuit perquè els monuments més importants ja els han vist la primera vegada! Si som capaços de generar alternatives, els visitants les coneixeran.” I hi afegeix que, a hores d’ara, algunes de les alternatives “encara no són rentables per al sector privat” i que, per tant, “cal que el sector públic, en coordinació amb el privat, agafi la iniciativa de gestionar aquesta descentralització d’espais i circuits turístics alternatius”. “Hi ha molts llocs. Ja hi ha recursos perquè vagin a altres espais!” I cita, per exemple, “el Poblenou i el districte cultural de l’Hospitalet”.
Els vaixells de creuer són, en gran part, els causants de les principals queixes. La Plataforma Stop Creuers, per exemple, reivindica la fi de l’arribada d’aquests vaixells al port de Barcelona i en critica les emissions contaminants. Però Barcelona és el principal port del Mediterrani pel que fa a creuers i la patronal del sector, Cruise Lines International Association (CLIA), va confirmar a aquest diari, el mes de març passat, que aquest any les xifres de creueristes poden tornar a ser com les xifres rècord del 2019: gairebé 3,3 milions de visitants en tot el 2023.
“Potser el que caldrà és fer de manera que no tots els vaixells de creuer arribin a la mateixa terminal del port i que puguin arribar a altres punts de la ciutat. S’evitaria així les riuades de turistes que pugen i baixen de la Rambla, sobretot els que venen només per un dia”, manté Eduard Torres. Segons la patronal CLIA, però, la majoria de creueristes passen més de dos dies a la ciutat i desmenteixen, com pensa la majoria, que els creueristes venen majoritàriament un sol dia a la ciutat.
2,3 milions a Catalunya el juliol
Tot i que encara no se sap quants turistes han vingut a Barcelona i a Catalunya aquest mes d’agost, segons ha fet public l’Idescat aquest setembre, el nombre de turistes estrangers que han arribat a Catalunya el mes de juliol se situa en 2,3 milions, enfront dels 2 milions del juliol del 2022, xifra que suposa un augment interanual del 16,2%.
Segons el país de residència habitual, els països d’on procedeixen majoritàriament els turistes són l’Estat francès, el Regne Unit i els Estats Units, amb 486,8, 256,5 i 201,7 milers de turistes, respectivament.
Catalunya, segons l’INE, va sumar 10,22 milions de turistes internacionals entre el gener i el juliol, fet que suposa un 27% més que en el mateix període del 2022, de manera que continua sent la comunitat que més turistes forans atrau.
Més dades: Barcelona és la segona destinació turística més cara de l’Estat, segons la consultora Cushman&Wakefiel, només superada per Marbella. El preu mitjà dels hotels de la capital catalana al juny va ser de 212 euros per habitació i nit, 19 euros més que el juny del 2022, ha confirmat a aquest diari el Gremi d’Hotels de Barcelona (GHB).
Aquest mes d’agost, s’ha sabut que l’oferta de pisos compartits a Barcelona ha augmentat un 63% aquest any i que la capital catalana és la ciutat amb el lloguer d’habitacions més car de l’Estat, amb una mitjana de 485 euros al mes (a Palma són 475 euros al mes, a Sant Sebastià i a Madrid, 450 i a Màlaga i Bilbao, 400).
El cas de les meduses a Mallorca
A Mallorca, on també hi ha molta gent crítica amb el turisme de masses, enguany, en diverses platges els veïns van col·locar falsos cartells avisant que a la platja hi havia meduses amb l’objectiu de foragitar els turistes.
Alhora, molts illencs han expressat el seu fastigueig perquè “platges idíl·liques ara estan massificades perquè un influenciador ha vingut a fer-s’hi una foto i ha popularitzat l’indret”.