sequera
Testen sistemes per captar de la boira 250 l/m² d’aigua al mes
Una investigació de quatre anys del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) amb els instituts tecnològic i d’investigacions agràries i el govern de les Canàries i el Cabildo de Gran Canària ha permès testar amb èxit tres sistemes de captació d’aigua de la boira que es podrien implantar amb èxit en zones en què la presència de la boira és habitual, com l’altiplà central que ocupa la Segarra i parts de la Conca de Barberà, l’Anoia i el Solsonès, així com al Bages i les Garrigues –a les planes de Lleida i Vic es demanarà investigar sistemes de recerca específics tenint en compte que els dies de boira no hi fa vent, un dels dos elements necessaris per al funcionament dels sistemes testats.
Són tres mètodes diferents amb materials i tecnologies variades capaços de captar més de 500 litres d’aigua per m² en deu mesos en les instal·lacions provades a les Canàries. Fins al juliol del 2023 s’havien recollit 35.000 litres amb un total de 27 captadors diversos, si bé l’objectiu del projecte és arribar als 215.000 litres. D’altra banda, també s’han desenvolupat sistemes més rudimentaris però que resulten molt eficients per assegurar la resistència de les plantes als estius secs.
El sistema que s’ha demostrat més eficient i versàtil és el col·lector d’acícules, que copia el que fan els pins canaris. Les acícules de les fulles dels pins canaris estan dissenyades precisament per captar gotetes de la boira. Aquest sistema, fàcil de muntar i petit, està format per travessers dels quals pengen uns fils metàl·lics semblants a les acícules. Quinze estructures que ocupen uns 9 m² han demostrat tenir capacitat de captar fins a 525 l/m² al llarg dels deu mesos de prova.
També s’ha testat un model que ocupa més espai. Els col·lectors de torre són bastides cobertes de malla que han aconseguit captar en algun dels models fins a 379 l/m².
Aquestes tecnologies es van presentar la setmana passada a la Fundació Universitària del Bages. “Parlem de sistemes que ja han estat provats, no són prototips, sinó estructures que ja es poden dur al mercat per fer-se servir en territoris on es compleixin les condicions de boira i vent”, comentava Vicenç Carabassa, investigador del Creaf.
El tercer model, més rudimentari i fruit de la casualitat, facilita una major resistència de les plantes a la sequera. A les tradicionals xarxes tubulars agrícoles o de reforestació que protegeixen els plançons de la depredació de cabres i herbívors, s’hi ha adaptat la malla dels col·lectors de torre. El resultat és que han captat aigua de la boira assegurant la humitat a la planta. Tot i que en el cas dels col·lectors de torre s’ha comercialitzat aigua, aquests sistemes són sobretot aplicables a l’ús agrícola en el clima mediterrani i en la restauració de zones àrides.