Amb cavalls, rucs i matxos

Pre­ser­var amb tota la seva sin­gu­la­ri­tat una de les tra­di­ci­ons que més iden­ti­fi­ca­ven la fes­ti­vi­tat de Sant Antoni, amb les cor­ri­des de cavalls, rucs i mat­xos, és el tret dife­ren­cial de les fes­tes de Sant Antoni d'Ascó, que se cele­bren al muni­cipi des de temps imme­mo­ri­als i com­bi­nen la ves­sant reli­gi­osa, la devoció pel sant, amb els aspec­tes més lúdics, pro­pis d'una festa major. Tot i que enguany hi ha hagut can­vis en l'orga­nit­zació, es pre­senta un pro­grama con­ti­nu­ista res­pecte a d'altres edi­ci­ons, amb acti­vi­tats pen­sa­des per a totes les edats. L'expo­sició d'aquest any serà sobre maqui­ne­tes de fer punta, lla­pis i gomes d'esbor­rar.

La vigília de la festa es fa la reco­llida de la lle­nya que tots els veïns han dei­xat a la porta de casa seva i que ser­veix per ali­men­tar la foguera de la plaça de l'Església, prin­ci­pal ele­ment simbòlic de la fes­ti­vi­tat. A la tarda es fa la plega, per reco­llir diners. Els tres tombs i la bene­dicció d'ani­mals, jun­ta­ment amb les cor­ri­des, són els trets dife­ren­ci­als. Altres atrac­tius de les fes­tes són els àpats popu­lars i de ger­ma­nor que se cele­bren al vol­tant de la foguera i que nor­mal­ment s'acom­pa­nyen d'espec­ta­cles musi­cals o d'humor –des­taca el popu­lar sopar de clot­xes, que cada any se ser­veix a unes 1.300 per­so­nes–. Cada dia a la tarda i fins a mit­ja­nit, es ballen jotes i sar­da­nes al vol­tant de la foguera. De la jota d'Ascó, se'n té constància des de prin­ci­pis del segle XVI i també es coneix com el Ball de Coques, ja que la pri­mera jota que es balla al vol­tant de la foguera es fa amb una coca a la mà: la tra­dició mana que el noi o l'home com­pri una coca que regala a la noia després de ballar.