Societat

Civils sota les bombes

Mussolini va enviar764 avions i Hitler 650 més que van lluitar
al costat de l'exèrcit nacional
La rereguardacatalana va ser durament castigada amb bombardeigs indiscriminats

Capítol 8

La con­questa del cel va començar a prin­cipi del segle XX gràcies a pro­jec­tes com el dels ger­mans Wright, cons­truc­tors de bici­cle­tes que, el 1903, van acon­se­guir fer un petit vol amb un apa­rell a motor. Tot i que la pràctica de l'avi­ació, almenys al prin­cipi, era con­si­de­rada una mena de pas­sa­temps per a científics somi­a­trui­tes, gràcies als enor­mes pro­gres­sos científics en aquest camp menys de deu anys després ja eren dese­nes els models que podien rea­lit­zar vols de més d'una hora. I l'avi­ació s'aca­ba­ria trans­for­mant en una eina mili­tar que mar­ca­ria per sem­pre més la manera de fer la guerra.

Entre els his­to­ri­a­dors hi ha un cert debat sobre qui va uti­lit­zar per pri­mer cop un avió en una ope­ració bèl·lica. Però la majo­ria d'estu­dis coin­ci­dei­xen a indi­car la cam­pa­nya colo­nial ita­li­ana a Líbia, el 1911, el moment en què l'avi­ació va entrar en l'esce­nari de guerra.

La Pri­mera Guerra Mun­dial, en aquest sen­tit, va repre­sen­tar un salt deci­siu. Durant els pri­mers temps els avi­ons fun­ci­o­na­ven com a sofis­ti­ca­des eines d'obser­vació, però aviat es van invo­lu­crar direc­ta­ment en la con­tesa, i els caça, que incor­po­ra­ven una metra­lla­dora, feien néixer una nova moda­li­tat de com­bat: el com­bat aeri. Men­tre aquests com­bats omplien les pàgines de dia­ris con­sa­grant figu­res gai­rebé mítiques de pilots –els ale­manys Max Immel­mann i Man­fred von Richt­ho­fen (el lle­gen­dari Baró Roig), el francès Roland Gar­ros, l'italià Fran­cesco Baracca o el britànic Albert Ball–, l'avi­ació mili­tar incor­po­rava una nova tècnica: el bom­bar­deig. La guerra adqui­ria una nova dimensió.

El juliol del 1936, en el moment d'escla­tar la Guerra Civil, la guerra aèria ja s'havia con­so­li­dat com a part de l'estratègia bèl·lica. L'avi­ació mili­tar espa­nyola dis­po­sava d'un total de 241 avi­ons ope­ra­tius, als quals se n'han d'afe­gir 72 més de segona línia. Els models més difo­sos eren els Bre­guet XIX –bom­bar­ders– i els Fokker F-VII. També sobre­vo­la­ven els cels espa­nyols avi­ons comer­ci­als, com ara els Fokker F-VII B i F-II i el Dou­glas DC-2. Aquests avi­ons comer­ci­als eren molt més moderns i es van reve­lar força efec­tius un cop equi­pats i trans­for­mats en avi­ons de guerra. Però la guerra aèria can­vi­a­ria radi­cal­ment amb l'arri­bada de l'ajuda mili­tar estran­gera, ale­ma­nya i ita­li­ana al cos­tat dels rebels, i bàsica­ment soviètica en el cas repu­blicà.

Ale­manys, ita­li­ans i soviètics

Els pri­mers dotze bom­bar­ders ita­li­ans van arri­bar ja el dia 30 de juliol del 1936 per reforçar l'avi­ació fran­quista i van ser la base d'una uni­tat que es faria tris­ta­ment famosa per a les ciu­tats repu­bli­ca­nes, sobre­tot medi­terrànies, l'Avi­a­zi­one Legi­o­na­ria ita­li­ana. Al llarg de tota la guerra, el govern de Mus­so­lini va enviar 764 avi­ons, dels quals prop de dos-cents eren bom­bar­ders. El govern de Hit­ler també va res­pon­dre ràpida­ment a les peti­ci­ons fran­quis­tes: els pri­mers envi­a­ments van arri­bar entre l'última set­mana de juliol i la pri­mera d'agost, a través del port de Cadis, en con­cret uns vint JU-52, avi­ons de trans­port moderns que havien estat habi­li­tats com a bom­bar­ders. Més enda­vant, a par­tir del novem­bre del 1936, es for­ma­ria la legió Còndor, una uni­tat mili­tar ale­ma­nya que coor­di­na­ria l'acció dels gai­rebé sis-cents cin­quanta avi­ons –més de dos-cents eren bom­bar­ders– ale­manys que, al llarg de la guerra, van llui­tar al cos­tat de l'exèrcit fran­quista.

En el cos­tat lle­ial a la República, els pri­mers avi­ons de bom­bar­deig estran­gers que es van uti­lit­zar, a par­tir del setem­bre del 1936, van ser apa­rells fran­ce­sos com­prats pel govern repu­blicà. Més tard, a l'octu­bre, arri­ba­ven al port de Car­ta­gena els pri­mers 31 bom­bar­ders soviètics del cen­te­nar que arri­ba­rien al llarg de tota la guerra.

Amb aques­tes dades és evi­dent la supe­ri­o­ri­tat de l'avi­ació de Franco res­pecte a la repu­bli­cana. A aquesta situ­ació s'ha d'afe­gir una capa­ci­tat supe­rior dels coman­da­ments fran­quis­tes per dibui­xar una estratègia aèria i també el fet que, després de la fallida invasió repu­bli­cana de Mallorca, l'avi­ació ita­li­ana va poder dis­po­sar d'una base immi­llo­ra­ble per poder cas­ti­gar la rere­guarda repu­bli­cana.

Madrid, Durango, Ger­nika, Gra­no­llers, València, Lleida, Figue­res, Reus, Ala­cant i Bar­ce­lona, entre altres loca­li­tats, aca­ba­rien pagant el pes d'aquesta supe­ri­o­ri­tat i el preu d'una guerra que des de l'aire s'havia fet ter­ri­ble­ment total.

Mal­grat no era el pri­mer con­flicte bèl·lic en què la població civil havia estat bom­bar­de­jada, sí que era la pri­mera vegada que els civils es con­ver­tien en objec­tiu mili­tar, amb bom­bar­deigs indis­cri­mi­nats sobre la població. Bar­ce­lona, una de les ciu­tats més cas­ti­ga­des per les bom­bes, seria la pri­mera gran ciu­tat occi­den­tal a ser bom­bar­de­jada de manera sis­temàtica durant gai­rebé dos anys, mal­grat estar a la rere­guarda. Els temuts bom­bar­ders Savoia-79 ita­li­ans, van prac­ti­car sobre Bar­ce­lona noves tècni­ques mili­tar des­ti­na­des exclu­si­va­ment a cas­ti­gar la població civil. El 16 de març del 1938, una nit de lluna plena, i per ordre expressa de Mus­so­lini, es va ini­ciar la pit­jor de les ofen­si­ves aèries, que va ser con­dem­nada arreu del món. Els bar­ce­lo­nins van viure tres dies inter­mi­na­bles sota les bom­bes: atacs con­ti­nus, amb inter­vals que sovint no supera­ven les tres hores. El balanç de des­trucció i mort va ser ter­ri­ble i prop d'un miler de per­so­nes van per­dre la vida. Bar­ce­lona va ser la ciu­tat més bom­bar­de­jada i va regis­trar gai­rebé la mei­tat de les vícti­mes de les bom­bes fei­xis­tes durant tota la guerra, unes 2.500 vícti­mes mor­tals de les 5.000 que van cau­sar les bom­bes a Cata­lu­nya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.