“He pensat que eren terroristes”

“Mira-te'l, arriba tard...” Això és el que va pensar ahir la Pilar, mare d'una de les alumnes de segon d'ESO de l'institut Joan Fuster, en creuar-se pels carrers de la Sagrera amb un dels companys de curs de la seva filla. El que no es podia imaginar és que, només uns minuts després, aquest adolescent de 13 anys desfermaria el pànic al centre. Ell i la seva filla ja havien coincidit a l'escola El Sagrer i al barri tots es coneixen. “He vist que no venia directament des de casa i m'ha sorprès”, comentava la Pilar a la plaça de Ferran Reyes, situada just a les portes de l'institut. Allà pares i mares respiraven alleujats en retrobar-se amb els seus fills després de la tragèdia i allà es van reunir durant tot el matí exalumnes i veïns que volien saber què havia passat a l'institut. Tothom estava trasbalsat. “Quan m'han trucat he pensat: «Quina mena de broma és aquesta?»”, deia una exalumna.

A segon C, passades les nou del matí, estaven immersos en la classe de socials. Va ser llavors quan es van començar a sentir crits a segon B. “El professor ha sortit al passadís i en aquell moment ha caigut desplomat a terra. Hem vist la sang i ens hem amagat a sota de les taules... llavors ell ha entrat a la classe i en veure que portava un ganivet gros hem sortit corrent, però ha ferit un dels meus companys al pit”, recordava una de les alumnes. Ho feia com si expliqués una pel·lícula, serena, però només en aparença. “He passat moltíssima por; al principi he pensat que eren terroristes, com que hi ha tota l'alerta del gihadisme... i després he sabut que ja havia ferit una altra mestra i la seva filla, que també és alumna de l'institut”, explicava. La noia parlava davant l'atenta mirada dels seus pares, encara angoixats. “Jo he sabut el que havia passat perquè ella m'ha trucat de seguida des del mòbil d'una amiga”, comentava el seu pare, que havia sortit ràpidament de la feina en direcció a l'institut. Com ell, la majoria dels pares es van assabentar de la notícia en rebre una trucada dels seus fills. “Mai no penses que això pot passar; sents que passen aquestes coses als Estats Units, però aquí...”, deia. No era l'únic que ahir feia un comentari com aquest a les portes del centre.

Després de l'agressió, la direcció de l'institut va fer sonar l'alarma d'incendis i tots els alumnes es van reunir al pati. Poc després, es van traslladar a la plaça. Van sortir tots, excepte els alumnes de la classe de l'agressor –la de segon B–, que es van quedar dins del centre fins que un autobús de TMB els va traslladar a dependències policials perquè prestessin declaració i ajudessin els investigadors a construir el relat dels fets. Els seus familiars esperaven nerviosos a les portes de l'institut, darrere del cordó policial. Sabien que els seus fills estaven bé, però encara no els havien pogut veure. “No ha sigut culpa de l'escola. Com pots preveure que un alumne actuarà d'aquesta manera? El que no poden fer és registrar tots els nois a l'entrada”, argumentava una mare. Els estudiants anaven comentant els fets a la plaça, mentre esperaven per poder recuperar les seves motxilles, que a poc a poc els van anar entregant els professors. Alguns dels alumnes més grans, de batxillerat, es fonien en abraçades silencioses, visiblement emocionats.

“La meva néta ha sigut companya seva a l'escola bressol i a l'escola, són amics, i m'ha dit que volia que la deixessin parlar amb ell perquè volia que li donés una explicació”, comentava l'avi d'una alumna. L'agressor, segons deien alguns estudiants, es relacionava amb els seus companys, tot i que n'hi havia que notaven coses “estranyes”. “Ens havia dit que tenia una llista negra de professors, però pensàvem que era broma”, explicava una estudiant. “Diuen que, a més de la ballesta i el ganivet, duia un còctel Molotov”, hi afegia un altre. Els alumnes van explicar les seves impressions als nombrosos periodistes que van omplir la plaça, càmeres de televisió incloses, i això no va agradar a alguns pares i professors. Els preocupava salvaguardar la intimitat dels estudiants, molts dels quals són menors d'edat. De fet, es van viure alguns moments de tensió, com ara l'esbroncada que un dels mestres va dirigir als periodistes quan les càmeres el van gravar mentre entregava algunes motxilles als alumnes. La reprimenda va ser aplaudida per pares i estudiants, que abans ja havien intentat fer una cadena humana per evitar que les televisions poguessin obtenir imatges dels adolescents. “Hi ha mitjans que han publicat fotografies de menors als seus webs”, es queixaven alguns. El debat va arribar fins al punt que, a última hora del matí, hi va haver exalumnes que van recriminar a una televisió el fet que intentés gravar el testimoni de dos estudiants de l'institut, perquè asseguraven que eren menors.

La plaça va anar quedant buida a poc a poc a primera hora de la tarda i avui alumnes i professors hauran d'enfrontar-se de nou a una tragèdia que ha deixat gravada amb foc la data del 20 d'abril en la memòria col·lectiva. Una de les principals preocupacions ara és com reaccionaran els adolescents davant d'uns fets d'aquesta gravetat. Els estudiants rebran avui a les aules atenció psicològica d'experts del Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) i es preveu que a les dotze del migdia puguin tornar a casa, tot i que el dispositiu de suport es mantindrà actiu per a tots els afectats que ho necessitin. La idea és que les classes es reprenguin dimecres “amb la màxima normalitat possible”, com va explicar la directora de l'institut, Maria Dolors Parramon. La presidenta de l'AMPA, Mercè Sunyer, va voler deixar clar que es tracta d'un fet aïllat i que no hi ha conflictivitat al centre, a més de mostrar tot el suport al claustre de professors i a la resta de la comunitat educativa.