Atac mortal a l'institut
Un nen de 13 anys mata un professor i fereix dues mestres i dos alumnes
Irene Rigau atribueix la conducta agressiva sense precedents a una “malaltia mental”
L'agressor és el segon fill d'una família de la Sagrera que té una germana escolaritzada al mateix centre
El succés coincideix amb l'aniversari
de la matança
de Columbine
Els alumnes aniran avui al centre
dues hores en una jornada especial
Un nen de 13 anys i alumne de segon d'ESO va matar ahir un professor del seu institut del barri de la Sagrera de Barcelona, va ferir dues professores més del centre educatiu i dos companys de curs. Els fets van passar entre les nou i dos quarts de deu del matí a l'institut Joan Fuster.
La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, va atribuir el succés a una “malaltia mental”. En roda de premsa, la consellera va dir que l'agressor va arribar a l'escola amb una “visió malaltissa” i que tot plegat podria respondre a un “brot psicòtic”. A l'escola no hi havia constància que el menor tingués cap malaltia mental o hagués iniciat cap tractament psiquiàtric.
El cas d'ahir no té precedents en la història docent de Catalunya. Mai fins ahir s'havia produït un atac similar d'un alumne contra el seu centre. Tampoc a l'Estat espanyol hi ha precedents. El fet contrasta amb la trista coincidència que ahir es van complir 16 anys de la matança de Columbine, l'atac més sagnant que ha viscut mai una escola dels Estats Units, quan dos alumnes van matar 15 membres de la comunitat educativa i en van ferir 24 més.
El nen va arribar a l'escola amb una bossa on portava una ballesta i un ganivet, armes que va fer servir per consumar l'atac. També hi portava una ampolla amb un líquid que els Mossos investigaven ahir quina utilitat hauria tingut en l'atac.
L'entrada del menor al centre, situat just darrere de la parròquia de Sant Joan Bosco, es va produir passades les nou del matí, una hora més tard de l'hora normal d'inici de classes, marcada a les vuit. El nen va pujar per les escales directament al segon pis de l'edifici, on hi ha les aules de segon curs, i es va dirigir a la seva classe de 2n B, situada al mig d'un passadís allargat.
Literatura castellana
En aquell moment, els seus companys estaven seguint les explicacions de la professora de literatura castellana i la porta de l'aula era tancada. Quan finalment hi va poder entrar, el primer que va fer va ser disparar amb la ballesta contra la mestra, Assumpció M., que va resultar ferida en un ull. Tot seguit es va dirigir a una companya de classe, que va resultar ser la filla de la mestra que acabava d'agredir, i la va ferir amb un ganivet.
L'acció del menor armat es va traslladar aleshores a l'aula de 2n A, situada al costat mateix de la classe on havia comès la primera agressió. Els alumnes d'aquesta aula estaven fent classe d'anglès quan una nena de 2n B hi va entrar avisant-los de l'agressió a la mestra.
Alertada pels crits, la professora d'idiomes va sortir fora de l'aula i es va trobar amb la companya ferida a l'ull. En aquell moment, l'agressor va entrar a l'aula de 2n A. S'hi va passejar “amb la mirada perduda”, segons recordaven ahir els seus companys, i en va sortir sense atacar ningú.
Va ser aleshores quan es va produir l'atac més greu. Els crits i els cops havien fet reaccionar el professor del grup de 2n C, que va sortir al passadís a veure què passava. El nen el va agredir amb el ganivet, i el professor, Abel Martínez, va caure i es va dessagnar al mig del passadís. Molts dels alumnes que després van sortir corrents recordaven ahir que havien vist la figura del professor estesa a terra.
Després d'agredir el mestre, el nen va ferir un company de curs que va intentar aturar-lo i encara va tenir ocasió de ferir de poca consideració una altra mestra. El noi ferit va fugir corrent del centre i va anar fins a una font, situada a pocs metres de l'entrada de l'institut, on es va fer una primera cura de les ferides.
Amb l'alarma activada, va ser el professor d'educació física el que finalment va aconseguir reduir el menor i retenir-lo fins que van arribar els Mossos d'Esquadra i se'n van fer càrrec.
Segons la versió donada per l'agència Efe, el professor va aconseguir calmar el noi, que s'havia refugiat en una classe i que començava a manipular el líquid que portava amb la intenció de provocar, presumptament, una explosió dins de l'edifici.
El centre va fer sonar l'alarma d'incendis i els alumnes van procedir a l'evacuació de les instal·lacions deixant a les aules motxilles i tot tipus de pertinences personals.
L'autor de l'agressió és un veí del barri de la Sagrera que ha estat escolaritzat des de ben petit al barri, als mateixos centres educatius i fent el mateix itinerari docent que molts dels nens que eren a les aules que ahir va atacar. Fill d'una infermera de l'hospital del Mar i d'un mestre d'educació especial, l'autor de l'agressió té una germana escolaritzada al mateix institut, als cursos de batxillerat. Tan bon punt va tenir notícia dels fets, la noia va haver de ser atesa al servei d'urgències de l'hospital de Sant Pau.
Els companys de curs de l'agressor parlaven ahir d'ell com un alumne sense cap tret específic que els cridés l'atenció. “Tots tenim les nostres coses”, deia ahir un nen carregat de sentit comú. D'altres asseguraven que al noi li agradava parlar d'armes i que en alguna ocasió havia manifestat la seva intenció de matar algun professor.
L'autor de l'agressió és un nen de cabells foscos i de complexió forta, més alt que els seus companys de classe, i jugador d'hoquei, segons van explicar alguns companys. A l'escola no havia originat cap sospita de conducta peculiar, més aviat al contrari. En aquest sentit, la consellera Rigau va recordar ahir que l'autor de l'agressió havia participat amb normalitat en una sortida a la neu amb els companys fa poc més d'un mes.
Sant Joan de Déu
Sobre les causes que haurien motivat l'actuació, tot i referir-se a una “malaltia mental”, la consellera Rigau va reconèixer que encara no es té prou informació per fer una lectura acurada del succés. En aquest sentit treballaven ja ahir els especialistes en psiquiatria infantil de l'hospital Sant Joan de Déu, on el nen va quedar ingressat per rebre tractament i per fer-li un diagnòstic.
L'edat del protagonista dels fets, 13 anys, el deixa fora de la llei penal del menor i, en conseqüència, no es poden prendre mesures de contenció. El seu cas haurà de ser estudiat i abordat des de la Direcció General d'Atenció a la Infància (Degaia), segons va especificar també la consellera Rigau.
El succés va obligar el centre a tancar les aules i a enviar els alumnes a casa fins avui a les deu del matí. La represa de l'activitat normal no es produirà fins demà, ja que avui els alumnes faran una jornada especial, amb atenció específica del personal d'emergència social de l'Ajuntament, que s'hi desplaçarà.
Abans, sobre les vuit del matí, els mestres s'hauran reunit en un claustre especial en què es dissenyaran les pautes a seguir a partir d'ara en l'atenció als alumnes. Demà, amb la represa de les classes, la direcció de l'institut detallarà quin homenatge es farà al mestre mort ahir.
El professor que acabava d'arribar
Abel Martínez Oliva, un lleidatà de 35 anys, és el professor que ahir va resultar mort en un passadís de l'institut Joan Fuster. Feia només una setmana que hi donava classes de ciències socials, ja que formava part de la borsa de professors que cobreixen, en règim de substitució, la baixa d'un professor titular. En el moment dels fets, es trobava a l'aula dels alumnes del grup C de segon d'ESO.
El destí anterior d'aquest mestre havia estat l'institut Benaprès, a la ciutat de Sitges, on els professors que hi van coincidir el recordaven ahir com un home alt i simpàtic, i també tímid. Abans d'entrar en la roda dels professors substituts, Martínez havia exercit durant uns anys en escoles privades de la demarcació de Lleida.
En tenir coneixement dels fets, l'Ajuntament de Lleida va decretar ahir un dia de dol en què les banderes onejaran a mig pal. L'alcalde, Àngel Ros, va manifestar públicament el condol i va oferir els equips de serveis socials de l'Ajuntament per si es necessitava la seva participació.
