Infraestructures i serveis

JOSEP MARIA DALMAU

ALCALDE DE LA TORRE DE CAPDELLA, A LA PIRINENCA VALL FOSCA

“Ens falta un bon servei d’internet per atreure població nova”

A la vall Fosca han posat en marxa la segona edició del concurs de microrelats per promocionar els valors del territori i els seus 19 pobles. Aposten pel creixent sector turístic sostenible i la ramaderia

Ja està en marxa la segona edició del concurs de microrelats inspirats en la vall Fosca, una iniciativa singular organitzada pel Museu Hidroelèctric de Capdella. Per què s’aposta per la literatura per promocionar la vall?
L’any passat va tenir molt d’èxit: sols cal dir que s’hi van presentar 69 relats, que, com es requereix també en aquesta edició, tenen com a escenari principal la vall Fosca. Els escrits van ser molt ben valorats pel jurat, format pels escriptors Ferran Rella, Pep Coll i Ramon Sistac, per la seva qualitat.
El concurs es fa per promocionar els valors de la marca vall Fosca. Quins són?
El nostre territori comença als 800 metres i acaba als 1.420 metres, amb un conjunt de 19 nuclis rurals. I a l’estiu, amb el telefèric de l’estany Gento, es puja fins a la cota 2.000. La vall Fosca és una porta per entrar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb un paisatge fabulós. La flora és espectacular i molta gent ve a veure-la. Tenim esglésies romàniques i moltes coses per oferir al turisme.
Segurament, la vall Fosca és una de les més desconegudes del Pirineu. Quina és la raó?
Considero que a hores d’ara ja és força coneguda. En els mesos de juliol a setembre, quan funciona el telefèric, hi venen unes 25.000 persones. Fa un any es va fer la senyalització de la tercera entrada al parc i ja ho vam notar, perquè molta gent va entrar per aquí. Som la vall més propera a Lleida. Ens manquen algunes infraestructures, però, bé, haurem d’esperar que algun dia ho solucionin.
Quines són aquestes infraestructures clau?
L’accés més important a l’Alt Pirineu, des de Barcelona, seria el desenvolupament del projecte de millora viària a través del port de Comiols per accedir al Pallars. No sé si amb un túnel o com, però fa molts anys que s’està estudiant, però ningú posa el cascavell al gat. L’eix pirinenc també en seria una altra d’important, per poder accedir fins al Pont de Suert a través d’un túnel. Ara bé, després de la primera fase, està aturat. La via més recta de la Val d’Aran a Barcelona no és anar a voltar per Lleida, en això sempre s’han equivocat. És per Comiols, passant per la cruïlla de la vall Fosca cap a la Pobla de Segur.
La iniciativa privada turística hi ha apostat prou?
En restauració estem força bé, però crec que hi falta algun hotel i alguna casa rural més per completar l’oferta. Tenim nou allotjaments rurals i considero que en els moments punta a l’estiu no hi ha lloc ni per dinar, però és puntual.
El despoblament del Pirineu i de l’interior rural és comú a Catalunya. A la vall Fosca la població està estabilitzada?
És un problema molt greu. Ara els empadronats som unes 745 persones, però no tots vivim a la vall: en ple hivern, als 19 pobles, som la meitat. La gent prefereix viure a les capitals i no sé per què. Entre els anys cinquanta i setanta, el Pirineu va perdre molta població. Crec que a hores d’ara s’està estabilitzant. No augmenta molt, sí que de tant en tant hi venen a viure alguns joves, però pocs. Ens falta una infraestructura decisiva: un bon servei d’internet. Fa 7 anys vam procurar que tots els pobles de la vall tinguessin internet i des de l’Ajuntament vam invertir-hi, amb l’ajut de la Generalitat. Fins i tot a les granges vam instal·lar-ne, però ara va molt lent. Ara ens falta la fibra. Ja tenim un avantprojecte de la Federació de Municipis i les centrals hidràuliques, i també hem parlat amb la Diputació de Lleida a veure si podem implantar-la per fases a l’Alt Pirineu.
Amb tan poca població i tants nuclis, mantenir els serveis deu ser molt costós.
Aquí tenim molts quilòmetres de carretera, 19 dipòsits d’aigua, etcètera, però sempre hem procurat que els serveis bàsics siguin presents i mantinguts a tots els pobles de la vall.
Què ofereix la vall Fosca per a qui es plantegés venir-hi a viure?
No és llunyana, sinó ben propera a la Pobla de Segur. Si tinguessin fibra òptica, hi hauria possibilitats que els joves s’hi instal·lessin. Fins al 1995 hi havia 70 famílies treballant per a Fecsa, però l’automatització de les centrals ha perjudicat la població. La ramaderia és important per a la vall Fosca, perquè encara tenim 32 explotacions al municipi. I l’altra branca econòmica és el turisme.
Quines altres accions de promoció de la vall preveuen?
Des de fa 13 anys fem un concurs de fotografia. Les imatges serviran per acompanyar l’edició d’un llibre, d’aquí a cinc anys, amb els relats. També estudiem fer una jornada de pintura. I fa alguns anys que treballem el senderisme: ja tenim quasi 100 quilòmetres de senders de ferradura nets, i pràcticament està acabada tota la senyalització. Venen molts visitants a caminar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.