Administracions

Quan la unió no fa la força

Ajuntaments sorgits de les fusions de municipis dels anys setanta denuncien un sobrecost dels serveis del 40%

Es concentren al Pirineu i han demanat sense èxit un finançament a mida

Tremp és un municipi que agrupa 29 pobles. El més llunyà és Espluga de la Serra, a 60 quilòmetres del nucli de Tremp. La brigada municipal hi va quan la necessiten: més o menys un parell de cops al mes, per fer-hi tasques de manteniment de l'enllumenat, les clavegueres, l'aigua, els accessos o el cementiri. Quan hi van, els operaris municipals han de fer més d'una hora de cotxe, travessar ports de muntanya i passar per la demarcació d'Osca.

“Amb aquestes condicions i amb l'actual sistema de finançament, en què només es té en compte la quantitat de població, és molt costós arribar a tot arreu, però ho fem”, diu l'alcalde de Tremp, Víctor Orrit. Aquest any ha demanat una reunió formal amb el president de la Generalitat per tractar la possibilitat d'un finançament especial per a municipis que es troben en la situació de Tremp: una gran extensió, poca població i molts nuclis aïllats als quals donar servei. En el passat ja ho va intentar, sense èxit. Orrit reclama una reforma dels ajuts del pla d'obres i serveis (PUOSC) perquè no es compti només per municipis sinó també pels nuclis que en formen part. També suport específic per als accessos als nuclis i també per a ajuntaments que, com el de Tremp, tenen grans extensions de territori, amb el que això comporta d'inversió en xarxes de camins i de neteja forestal. “Reivindiquem un tracte de municipi comarca, que és el que som”, conclou Víctor Orrit.

Fusions als anys setanta

Tremp és el resultat de la fusió, a la dècada dels setanta, de diversos municipis. El 1970 era un dels municipis més petits de Catalunya, amb 10,29 km², i el 1973 va passar a ser el més gran, amb 303,98 km², amb la incorporació dels municipis de Sapeira, Espluga de la Serra, Grup de la Conca, Palau de Noguera, Vilamitjana i Suterranya. El terme municipal actual és més gran que moltes comarques i hi viuen u-nes set mil persones.

Com s'està discutint ara, es va pensar als anys setanta que resultava més eficient eliminar municipis petits i unir-los als grans. A més de Tremp, el Pont de Suert (Alta Ribagorça), Sort (Pallars Sobirà), Artesa de Segre (Noguera) i Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) es van convertir en grans termes municipals que apleguen cadascun una vintena de nuclis dispersos.

No sense calés

La decisió del govern espanyol de tornar a estudiar la fusió de municipis, ara com a mesura d'estalvi, no és ben vista pels que ja ho van fer al seu dia: “Si no hi posen calés, serà una trampa”, diu l'alcalde de Tremp. En cas de dur-se a terme la mesura, Tremp hauria d'integrar més municipis de l'entorn, com ara Conca de Dalt i Castell de Mur.

Tampoc no es veu gens bé des de Sort. La capital del Pallars Sobirà es va agregar als anys setanta els municipis d'Enviny i Llessui, fins a convertir-se en un terme de 105 km² amb quinze nuclis habitats. L'alcalde, Llàtzer Sibis, alerta que la proposta del govern espanyol obligaria Sort a integrar tot el Pallars Sobirà; es convertiria, així, en un ajuntament de 300 km² i 120 nuclis habitats. “No sé si tindríem prou capacitat per atendre bé 120 nuclis; es perdria molta proximitat i sensibilitat”, explica Llàtzer Sibis.

Els veïns s'ho fan ells

L'alcalde es refereix a la bona entesa entre els veïns de nuclis aïllats i l'Ajuntament que els dóna servei: “Amb cadascun dels nuclis habitats tenim pactes no escrits segons els quals els veïns escombren ells mateixos els carrers i les places, desbrossen camins i fan ells determinats manteniments.” De franc. Gairebé tots els nuclis tenen una associació veïnal que coordina aquestes feines amb l'Ajuntament. Però la bona voluntat no pot amb tot: hi va en contra l'envelliment als pobles, i que avui no tot es pot deixar
en mans de l'autogestió.

Sibis, però, veu una part positiva en les agregacions dels setanta: “Els municipis molt petits no haurien pogut pagar serveis com ara l'aigua i el manteniment de camins i avui
ja no estarien habitats.” Cosa que, diu l'alcalde, també perjudicaria Sort, que hauria quedat envoltada d'un territori deshabitat i improductiu.

No es pot pretendre fusionar ajuntaments sense conèixer la realitat del país
Albert Alins
alcalde del pont de suert i delegat del govern al pirineu

Municipis amb molts nuclis: 40% de sobrecost

El Pont de Suert té 2.600 habitants repartits en 24 nuclis. La majoria, 2.300, viuen a la capital. La resta, escampats en petits nuclis per les muntanyes de l'Alta Ribagorça. Les distàncies es multipliquen per les dificultats del terreny i les pistes forestals. El consistori intenta que almenys un cop cada trimestre la brigada municipal hagi visitat tots els nuclis i no quedin problemes sense resoldre. L'alcalde, Albert Alins, calcula que cada anys s'han de gastar 200.000 euros extres per poder atendre nuclis dispersos. Això és un sobrecost del 40% en la partida de manteniment de l'Ajuntament. Tot i això, l'Ajuntament rep el mateix finançament que si tingués tots els 2.600 habitants agrupats en un mateix nucli urbà. “No es té en compte aquest sobrecost, amb el finançament d'un sol ajuntament hem d'atendre 24 portades d'aigua, 24 cementiris, 24 accessos i 24 sanejaments”, explica Alins. Per aquest motiu no veu amb bons ulls la proposta del govern espanyol de fusionar municipis: “Almenys pel que fa al Pirineu, la realitat del territori no ho fa aconsellable, ho veig molt difícil.”

Amb l'actual situació,
de fet, ja hi ha nuclis que es queixen de la falta d'atenció de la llunyana capital i demanen segregar-se. És el cas
de la Terreta, a Tremp, i de Medinyà, a Sant Julià de Ramis, aquest últim denegat
recentment pel govern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.