Arts escèniques

El fenomen màgic d’El Mago Pop

En només dues temporades al Victòria, superarà els 26 milions d’euros de recaptació

Actualment, el 40% dels espectadors són de fora de Catalunya

L’aventura americana obrirà el Victòria a ‘Mar i cel’ el 2024

El 2013, fa només 10 anys, El Mago Pop actuava en la Mostra d’Igualada, el festival estratègic de públic familiar de Catalunya. Ara, fa un mes, anunciava la compra d’un segon teatre, a Missouri, quan fa només quatre anys havia adquirit el Victòria. Entre la temporada 2020/21 (amb reducció d’aforament per la covid) i l’actual del 2022/23, que s’acaba aquest diumenge, haurà superat els 423.000 espectadors i els 26 milions d’euros de recaptació. Antonio Díaz, El Mago Pop, no és només un mag a l’escenari; també fa il·lusionisme amb el públic, tant a la platea com a la taquilla.

No hi ha res comparable a l’èxit en els últims anys. Les úniques referències similars, recollides en les estadístiques d’Adetca, són amb grans musicals. Per exemple, Mar i cel ha aplegat 474.184 espectadors (sumant les dues produccions, del 2004/05 i del 2014/15). I Mamma mia!, el gran èxit de Stage Entertainment al BTM, va arribar als 386.419 espectadors sumant les temporades 2007/08 i la tardor del 2008). La 2015/16, van tornar amb 103.746 tiquets més. El còmput total d’entrades per a Mamma mia! puja a 490.165 espectadors. Un altre títol que entra en el pòdium dels més vistos és Grease: el musical, que la temporada 2006/07 va registrar 311.775 espectadors. La jaula de las locas, que enguany s’ha acomiadat al Tívoli, n’havia congregat uns 200.000 a Barcelona entre les temporades 2018/19 i 2020/21. En aquestes darreres setmanes, sumarà 40.000 espectadors més, pel cap baix, i el còmput final a Barcelona serà d’uns 250.000 espectadors.

Un dels reptes de la directora general de Stage Entertainment era demostrar que els espectacles a Barcelona podien congregar més de mig milió d’espectadors. Fins ara, el desig ha topat amb la realitat. Les grans capitals de musicals poden mantenir altres ocupacions amb llargues temporades gràcies a la presència de públic de fora de la capital. Passa al West End de Londres i al Broadway de Nova York, però també a Madrid i Berlín. Misión imposible (tot i mantenir el títol, l’espectacle va canviant els grans efectes) va començar al Victòria amb un 8% de públic de fora de Catalunya. La xifra ha anat creixent: aquestes darreres setmanes (abans de l’anunci de la compra del teatre de Missouri) han arribat al 40% de fora de Catalunya. “És una barbaritat. Efectivament, seguim plens cada dia. Però estem canviant el públic local pel de fora”, celebrava Díaz, durant l’entrevista amb aquest diari.

Ara, El Mago Pop creu que “no hi ha sostre de públic a Barcelona”. “Els productors, a vegades, tenim por i ens n’anem abans del que hauríem de marxar. Barcelona és una ciutat molt turística”, hi afegeix. Confia que Barcelona es guanyi l’etiqueta de ciutat de grans espectacles: “Hem de fer que ho entenguin. Barcelona no és només Barça, platja i Sagrada Família. Això ens ho hem de guanyar. No ens ho regalaran, però venen i saben que tenim grans restaurants, on també es menja molt bé.”

Fa uns mesos, en el comiat del Tricicle al Liceu, ells celebraven l’èxit d’El Mago Pop. Després de molts mesos de negociacions, 3xtr3s (empresa formada per Tricicle, Dagoll Dagom i Anexa) va vendre el Victòria a El Mago Pop. Tot i que no n’ha transcendit el preu, veient l’èxit amb ocupacions per sobre del 90%, va ser un preu massa barat? Per a Joan Gràcia, “el preu és el que t’ofereixen”. Si les grans companyies o productores necessiten un teatre de gran format per poder programar els seus espectacles, també és cert que un dels grans reptes d’un exhibidor és aconseguir rendibilitat del teatre. Per a 3xtr3s, era vital que El Mago Pop es volgués quedar a Barcelona, perquè això obre un reclam d’espectacles comercials per al públic forà, com Misión imposible. L’equip de l’il·lusionista (conegut en 200 països pels seus programes de televisió a Netflix i que suma 2,8 milions d’espectadors en les seves funcions en viu) ha aconseguit trencar l’algoritme amb què Turisme de Barcelona s’havia barallat durant dècades.

La compra del teatre de Missouri (el Branson Magic Theatre, de 2.800 localitats, en un complex d’oci al centre dels Estats Units a sis hores en cotxe de 150 milions d’habitants) i les temporades a Broadway (a partir del 17 d’agost, a l’Ethel Barrymore Theatre) faran que es reparteixi la feina: sis mesos a Europa i sis mesos als Estats Units. El Victòria, doncs, s’obrirà a noves produccions com ara (previsiblement) l’esperat comiat de Dagoll Dagom amb la quarta producció de Mar i cel (estrenada el 1988) el 2024.

Les dades d’assistència i recaptació parteixen de les que publica Adetca anualment. Si la mitjana d’entrades aquest curs voreja els 70 euros, era més baixa la de l’any de la covid, que també va tenir restriccions d’aforament (però segur que superaria els 55 euros per espectador). S’han calculat els darrers quinze dies d’explotació d’acord amb en les xifres de les dues setmanes anteriors.

Misión imposible ha aconseguit unes xifres de somni. El seu retorn l’octubre del 2023 permetrà superar el mig milió a Barcelona. El Mago Pop donarà la raó a Gómez Cora i superarà el sostre de l’edat contemporània. L’estudiós Eduard Molner ha publicat a El Paral·lel, fent país que unes 600.000 persones van veure les diferents versions i seqüeles de la sarsuela Baixant de la font del gat al Paral·lel dels anys trenta en una Barcelona d’un milió d’habitants. Aquest és el nou repte, provisionalment, impossible.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia