Riquesa patrimonial ‘vs.' riquesa productiva

El govern ha tornat a recuperar l'impost sobre el patrimoni. Gravarà la riquesa patrimonial dels contribuents persones físiques. Es recupera la Llei 19/1991 amb els seus criteris normatius, sense tocar-ne ni una coma, a excepció del nou mínim exempt de l'impost (700.000 €) i de l'exempció dels primers 300.000 € sobre la valoració de l'habitatge habitual. A dos mesos de les eleccions generals la paraula riquesa adquireix una rellevància cabdal, tot i que els arguments al voltant de la recuperació d'aquest impost són del tot contradictoris. Així doncs l'any 2011 i 2012 es gravarà la riquesa patrimonial. A partir del 2013 no se sap!?

Aquest impost va ser des dels seus inicis i durant molts anys un impost extraordinari, fins que la seva recurrència anual el va convertir en ordinari fins a la seva supressió l'any 2008. Els arguments per a la seva supressió eren incontestables: havia passat a ser un impost que gravava molt més les classes mitjanes, i era del tot regressiu perquè els grans patrimonis ja tenien altres instruments legals per evitar el gravamen. I ara, fent una volta de 180º, es diu que sí, que torna a ser del tot convenient perquè ja no gravarà les classes mitjanes i ho farà als patrimonis a partir de 700.000 euros. S'ha de dir que l'elusió de l'impost sobre el patrimoni es continuarà produint, ja que molts patrimonis estan sota cobertura societària aplicant criteris del tot legals. Així, doncs, el gravamen serà nul per a molts contribuents. Es dirà i s'insistirà, però, que és un impost sobre la riquesa patrimonial i que cal tornar-lo a introduir perquè hi hagi una més gran equitat tributària.

El terme riquesa és un terme segurament relatiu, ja que cal recordar que en l'època del boom immobiliari es deia que posseir immobles era signe de riquesa. Actualment i per a determinades persones ja no és exactament així. Els immobles han experimentat una davallada de la seva valoració molt substancial, i la seva valoració actual no serà precisament la que s'hagi de considerar en l'impost sobre el patrimoni. Aquest impost tampoc té en compte la distinció entre béns immobles productius i els que no ho són, tot i que deixa exempts els afectes a explotacions econòmiques del mateix contribuent; quant a la valoració de les accions cotitzades, sí que es correspon a una valoració actualitzada, al marge de considerar els requisits per a les adequades exempcions de participacions en empreses familiars. Hi ha, doncs, casuístiques dispars amb incoherències fiscals que menystenen l'equitat tributària que hauria de tenir qualsevol tribut.

S'aplica una tributació a curt termini de cara a la galeria, i no es té una mirada mes enllà per establir mesures tributàries més coherents adaptades a l'actual crisi econòmica, a un replantejament de la fiscalitat directa i la seva progressivitat i a qüestionar determinats privilegis de grans patrimonis reals, i establint també mesures econòmiques, laborals i financeres amb l'objectiu de facilitar la creació de petites i mitjanes empreses, el creixement de les existents, els projectes dels emprenedors i la creació de llocs de treball.

L'APTTCB creu que s'ha de parlar molt més de l'economia productiva i la seva creació de riquesa. Evidentment són temps econòmics molt difícils, d'ajustaments fiscals i de futur incert, per tota la pressió dels mercats al deute de la Zona Euro, de la reestructuració del sector financer, etc. Precisament per això s'han de pensar i aplicar polítiques conduents a la creació de riquesa per eixamplar la base empresarial del nostre país i recuperar d'aquesta manera increments de recaptació sobre la base d'un creixement econòmic.

En temps de transformació dels models de negoci i de canvis de paradigmes, cal aplicar la innovació i la creativitat, també en fiscalitat, i sobretot aplicar rigor, equitat tributària real, simplificació i coherència normativa. És demanar molt?