Gran angular

Benzina barata

Va haver-hi una època en què a les benzineres no hi havia guants de plàstic perquè, simplement, no calien per a res. Eren temps en què a tot el volt dels sortidors estranyament hi havia olioses taques de combustible vessat perquè qui remenava les mànegues sabia el que es portava entre mans. Aquells eren temps d'especialistes i, si es tractava de posar combustible al cotxe, n'hi havia prou concretant a l'especialista si aquell dipòsit bevia súper o normal, i llavors ell -sí, sí, és un record real, hi havia algú encarregat de servir la benzina- realitzava personalment l'operació i fins i tot oferia la possibilitat de completar el procés amb un pot de lubricant o amb un ràpida i eficaç repassada d'aigua i sabó al vidre del parabrisa.

El conductor marxava de la benzinera amb les mans tan netes com hi havia arribat i no era estrany que, a banda d'abonar el cost de la benzina, també deixés una propina per a l'especialista.

Les coses han canviat i deixar avui en dia una propina en una benzinera suposa comprar molts números perquè qui la rep alerti ràpidament els efectius d'emergències d'un centre de salut mental.

I no sembla que, a curt termini almenys, es puguin recuperar de nou els temps dels especialistes i les propines. L'anunciat boicot europeu al petroli iranià com a mesura de pressió perquè abandoni el seu programa nuclear reforça la unitat de la UE contra l'amenaça persa però no tindrà les mateixes conseqüències per a tots els països que integren la Unió. L'executiu espanyol, per via del seu ministre d'Afers Estrangers, García-Margallo, s'ha afanyat a marcar paquet i assegurar que serà el primer a no beure més de l'aixeta per la qual raja el petroli iranià. Caldrà veure quin impacte té això en el preu que s'acaba pagant per la benzina perquè l'Iran (que és el tercer exportador mundial de petroli) és el segon principal proveïdor de cru a Espanya.

Concretament, si en el cas de França, per exemple, el cru iranià tan sols representa un 4% del total, a l'Estat espanyol gairebé el 15% del cru porta segell iranià, una aportació molt considerable si es té en compte que Rússia és el principal proveïdor espanyol, amb un 16% del total.

Les autoritats espanyoles, i empreses petrolieres com Repsol, han fet una crida a la calma apuntant que no cal patir perquè l'Aràbia Saudita (que a hores d'ara ja aporta el 14% del cru que li cal a l'Estat espanyol) pot substituir amb garanties l'aportació iraniana.

LA BUTXACA.

Però l'impacte que pugui tenir el veto als 2,5 milions de barrils que col·loca cada dia l'Iran en els mercats internacionals fa tremolar més d'una butxaca. Perquè més enllà dels efectes que té en les altes esferes i en els comptes de resultats de les poderoses indústries petrolieres, el preu del barril acaba tenint una repercussió directa en el preu que li toca pagar al consumidor per cada litre de benzina que gasta.

Això ho saben bé fins i tot a la Cooperativa Agrícola de Maials, un poble de la comarca del Segrià que no arriba als 1.000 habitants però que és conegut pel seu excel·lent oli (Baró de Maials) i, des fa uns dies, perquè ven la benzina més barata del país. “Sí, som els més barats, però això pot variar en funció del preu a què estigui el dia que has de carregar els dipòsits”, apunta un dels treballadors de la cooperativa.

El cas és que l'estació de servei que gestiona la cooperativa despatxa el litre de gasolina 95 a 1,23 euros, cosa que la converteix, segons dades del Ministeri d'Indústria, en la més econòmica de Catalunya.

A la cooperativa de Maials van carregar el tanc amb 15.000 litres de gasolina i fins que el tanc no s'assequi el preu no es mou. “Hi ha molta gent que aprofita que ve de passada i que carrega, o molts transportistes i personal d'obres del parc eòlic de la Granadella o del canal Segarra-Garrigues.”

A l'hora de fer comparacions (sempre odioses menys quan es tracta de cuidar la butxaca) s'observa que a la demarcació de Barcelona la gasolina 95 més barata es troba al Parc d'Activitats Econòmiques de Vic, que en el cas de Tarragona el millor preu es troba al polígon Aubals de Móra la Nova i que a Girona qui més s'hi ajusta és l'estació de servei Meroil que hi ha a la carretera d'Arbúcies a Viladrau. En totes aquestes benzineres, segons el ministeri, el litre de 95 es ven a 1,25 euros.

La diferència no és exagerada, però si s'atén a la llista que actualitza regularment el ministeri, sí que es troben dades com a mínim xocants. Com ara que un litre de gasolina 98 costi 1,29 a Guissona (Segarra) i 21 cèntims més car a l'Aldea (Baix Ebre) o que el litre de gasoil valgui 1,21 euros a Moià i 1,35 al carrer València de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.