Opinió

Vuits i nous

Viatges morbosos

“Una agència organitza expedicions a llocs desagradables

Llegeixo a La Vanguardia una entrevista a una senyora de Barcelona que organitza viatges col·lectius a llocs inquietants i tenebrosos. No és en realitat una entrevista: és una enumeració d’aquests indrets. O la entrevistadora no sabia què més preguntar-li o l’entrevistada era monogràficament descriptiva: un bosc del Japó on la gent va a suïcidar-se en massa, un llac a Tanzània d’aigües tan corrosives que t’amputa la mà si la hi fiques, una volta per Txernòbil per respirar una mica de radioactivitat i observar els afectats, pobles que enterren i desenterren els seus morts en cerimònies naturalment macabres i pudents, un pelegrinatge pels escenaris ensangonats on van actuar els grans assassins en sèrie, alguns d’antropòfags.... Tot això faria mitja gràcia o no en faria gens, depèn dels gustos, si no fos que la senyora inclou en el mateix paquet recreatiu un tomb pels camps d’extermini nazis o una experiència en viu entre els emigrants confinats a la frontera mexicana que pretenen passar als Estats Units. Diu l’organitzadora que aquestes expedicions turístiques tenen un nom, dark, i que tenen una gran demanda. Si un dia m’hi apuntés no sé què em resultaria més desagradable: si els punts de destinació o els companys de viatge. Si anant a llocs normals te’n trobes de ximples o de pesats, al llac sulfurós o al bosc dels penjats la pertorbació deu ser general ja des de l’avió i després a l’autobús i a l’hora de dinar. No direm res dels que consideren Auschwitz una atracció que els aviva els instints indicibles. Aquest matrimoni tan tocat i posat que ara passa pel carrer i que no conec de res, optaran per anar a Txernòbil o a Fukushima quan s’aconsellin un canvi d’aires? El llac càustic es veu que té un gran interès: els animals que s’hi acosten per beure aigua queden petrificats. El matrimoni que dic ha tret a passejar el gosset.

El meu repertori de viatges realitzats és en comparació ben insuls. A Monterrey, Mèxic, on vaig anar amb un grup de periodistes per observar la ciutat que prendria el relleu a Barcelona en l’organització del Fòrum de les Cultures se’ns va aparèixer un os enorme, a peu dret, deixat anar i a pocs metres mentre passejàvem per un parc natural. Al Gran Canyon, l’avioneta que ens havia fet sobrevolar la incisió es va estavellar al viatge posterior al nostre. Amb nosaltres, el pilot havia fet piruetes per impressionar una noia jove i guapa que havia fet seure al seu costat. La del viatge següent devia ser irresistible. Això són incidents o accidents però ningú no ens diu que, atesa la demanadissa, es programin expressament. Un os, un lleó, un avió caient en picat... Ja s’ho faran. Ara: el grup prop del nostre que visitava Auschwitz, ho feia amb una unció diferent?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.