Un succés desagradable a la biblioteca
M’ha passat ara, a les acaballes d’agost, concretament el dia 29, cap al migdia, a la biblioteca Carles Rahola de Girona. Entrava per fer una consulta d’uns llibres i tornar-ne uns altres, i heus aquí que, en passar la porta, els llibres han xiulat en el control. De seguida ha vingut el vigilant de la biblioteca i, amablement, m’ha preguntat pels llibres que possiblement havien fet disparar l’alarmeta. Jo li he respost, també amablement, que el causant podia haver estat un altre llibre que acabava de comprar en una llibreria i, mentre raonava el fet, tot d’una, l’home m’ha dit que no m’entenia! He quedat de pedra. Li he preguntat si és que no entenia el català, i m’ha dit que no! Aleshores m’ha sortit de l’ànima dir-li que amb els anys que fa que el veig com a vigilant a la biblioteca havia quedat ben sorprès que no fos capaç ni d’entendre’m en la meva llengua: una sortida ben natural. L’home ha dit que n’hi havia prou amb una llengua, la llengua de la Constitución, i, si no, que li portés quelcom escrit en què estigués obligat per llei a parlar o a entendre la llengua catalana, atès que l’Estat espanyol ja té una llengua, i ja n’hi ha prou. M’he posat a discutir amb ell, enfadat per la resposta que m’ha donat, i de seguida m’ha engegat –molt amablement– posant com a pretext que tenia feina i que parlant d’això no arribaríem enlloc. L’actitud d’aquest vigilant de l’empresa que guarda la biblioteca Carles Rahola de Girona m’ha colpit. És greu. M’ha portat a redactar aquestes línies per queixar-me’n públicament a aquest diari, però no només això!
És inconcebible que en un lloc públic, i a més en una biblioteca –temple de la cultura, de la diversitat i potenciadora de la reflexió i del diàleg–, m’hagi hagut de trobar una actitud tan ignorant i insensible! Però també em colpeix que aquest home pugui campar la seva ignorància sense cap mena d’oposició, atès que segurament deu haver trobat poca resistència lingüística com la meva.
Si els catalanoparlants no fem ús de la nostra llengua en tots els registres i contextos lingüístics que ens ofereix la realitat; si no parlem la nostra llengua sempre i amb tothom, aquesta morirà de mort natural: els que la sabem en tindrem la culpa!