Opinió

Raça humana

El preu de les maduixes

Aquest dimarts han estat rebudes per la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, a qui han referit l’infern d’explotació i maltractaments que pateixen com a temporeres de la maduixa a Huelva, li han lliurat un informe amb una relació de denúncies documentades i han acollit de bon grat el seu compromís d’incrementar les inspeccions i fer seguiment efectiu d’una situació tan espantosa que a principis del 2020 va merèixer la condemna del Consell de Drets Humans de l’ONU. Invisibles i desvalgudes durant molts anys, suportant tota mena de vexacions per necessitat, han trobat en l’associació Jornaleras de Huelva en Lucha, iniciada per les companyes Ana Pinto i Najat Bassit, un espai on defensar la seva dignitat, si bé la majoria, contractades en origen al Marroc, s’expressen des d’una clandestinitat ben comprensible, ateses les represàlies. Una altra vegada parlem de condicions d’esclavatge –no generalitzades però molt freqüents– en ple segle XXI i ben a prop, i parlem de discriminació i d’abusos per raó de gènere. De papers signats sense entendre què hi diu ni tenir-ne còpia, de càstigs arbitraris per suposada baixa productivitat, de jornades sense feina ni salari, d’hores extres no remunerades, de desatenció i acomiadament per malaltia malgrat els descomptes de sou en concepte d’assegurança, d’aïllament en barracots sense mitjans de transport, d’encarregats que reclamen 50 euros per dur-les al metge –o que no les hi volen dur– i que les assetgen sexualment a canvi de millores. Aquest no ha de ser el preu de les maduixes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.