Wikileaks i els periodistes

He de reconèixer que he quedat impressionat per l'abast de les filtracions d'aquest fenomen que és Wikileaks. Però no sóc persona d'admiracions cegues. M'imagino que si aquest portal ha aconseguit fer pública una quantitat tan important de documentació governamental dels EUA deu ser perquè algú estava interessat que es fes pública. I no sóc partidari de les teories de la conspiració. O sigui que sobre la innocència o no del seu fundador respecte a les acusacions de Suècia, ja veurem quins són els fonaments que hi ha contra ell. Però sí que em sobta que un sector de la meva professió hagi criticat durament Wikileaks i s'assumeixin sense vergonya aquests arguments estereotipats de les raons d'estat, la seguretat nacional i tot això dels atacs a un país amic. El fanatisme proamericà que regna en alguns sectors polítics i mediàtics de casa nostra només és comparable a l'infantilisme antiamericà que acapara una part de la nostra esquerra. Que jo sàpiga, ningú ha desmentit cap dels documents filtrats. Alguns hi volen posar l'ombra del dubte, dient que són filtracions fragmentades que distorsionen la realitat. Quin gran descobriment! Haurien de tornar a les lliçons de comunicacions de masses. És clar que són fragments de la realitat, com totes les dades que utilitzem els periodistes. Aquesta és la nostra missió. Reunir els fragments i contrastar l'argument que se'n deriva. I aquesta és la responsabilitat dels mitjans que treballen amb Wikileaks. Mitjans, per cert, que cap d'aquests periodistes histèrics gosa criticar.