“Ich rauche eine Zigarette”

L'any 86, el 1986 devia ser, un servidor va estudiar una mica l'alemany i no pas enginyeria. I li'n resta, d'aquella feta, l'oració caducada que encapçala aquest article, una certa noció del funcionament de la llengua alemanya i l'obstinació recalcitrant a acceptar com a inapel·lable la maquinària de l'homogeneïtzació anglòfila.

Tal com vénen les coses, pot semblar ben bé que aquells estudis tècnics superiors que a un servidor li manquen es notin tant que l'invalidin de participar en el giravoltar vertiginós del món i, consegüentment, l'en foragitin al marge.

Passa, però, que la tossuderia alemanya, aquell tòpic que defineix la població germànica com a capquadrada o caparruda, també la distingeix amb una ment privilegiada, amb un cap moblat com una bona calaixera. Hi ajuda –de ben segur– l'aristocràcia del saber i de les arts que la seva tradició emmagatzema: Bach, Beethoven, Wagner, Goethe, Shopenhauer, Nietzsche... i qui sap la ingent quantitat de tècnics: des dels arquitectes de la Bauhaus als mecànics de la Mercedes Benz, la BMW, o els químics de la BASF, els industrials de la Thyssen, els farmacèutics de la Bayer... En fi, què seríem sense la Fira –i la salsitxa– de Frankfurt i el Banc Central Europeu, que són al cor del territori de parla alemanya o Deutschland, com en diuen?

Admirables, els hereus d'aquelles tribus germàniques que des del segle VI –o d'abans i tot– fan honor d'aquell vell imperi llatí que van superar, no pas a sang i foc, com es pensa iconogràficament, sinó amb un pragmatisme millor –cosa prou difícil. Van ser ells qui ens van dur a la medievalitat, no ho oblidem; 1.000 anys, pel capbaix, d'una manera d'entendre les coses tan ben estructurada en forma de piràmide, que encara ara maldem per expulsar-nos-la de sobre.

Francament, són tan admirables aquests alemanys que vénen ganes de copiar-los i de fer servir les paraules de la seva cancellera per demanar-los que, quan hagin de venir –amb Air Berlin, potser, o a la Cambra de Comerç– no tinguin mandra, tampoc, de conèixer una mica, abans, el nostre idioma.