El parc és teu i és meu

He intentat fer memòria d'una crònica de la meva adolescència, quan un germà marista explicava a classe la història d'un noi que, capficat perquè no podia deixar de masturbar-se, per evitar el pecat es tallava la mà. No puc recordar la continuació del relat, però segur que la crònica acabava malament. Talment, morta la cuca mort el verí.

Direu: a què treu cap això? Doncs que la notícia que el govern badaloní ha decidit treure els bancs i les fonts de determinats parcs i places de la ciutat m'evocava aquella història. Segons el govern de García Albiol, els gitanos romanesos hi feien coses lletges i fins i tot alguns aprofitaven els bancs per seure. A un grupet de veïns de la Salut Alta i Sant Roc els molesta veure romanesos al carrer i han tramès la queixa a la primera autoritat municipal, prou ben disposada a escoltar determinades reclamacions. Ha faltat temps per decretar la mesura: fora bancs, fora fonts, fora gitanos romanesos, tot ressuscitant la famosa expressió fraguista de“la calle es mía”. Tallant la mà s'evita la masturbació, encara que es potenciï la gangrena. Com sempre, morta la cuca mort el verí.

L'oposició municipal podia convertir el fet en una autèntica riota, però l'hemeroteca ha descobert que l'anterior alcalde socialista havia iniciat, a la callada, aquesta mateixa pràctica, encara que ara digui que “nosaltres no vam treure bancs; simplement els vam redistribuir”. Quina subtilesa!, redistribuir el mobiliari urbà per obligar als gitanos a seure a terra és, pel que sembla, una mesura progressista. Privar d'espais de trobada, per a alguns és una bona manera d'evitar conflictes. El carrer és seu, o almenys s'ho pensen.

L'ecosocialista Carles Sagués l'ha encertada de ple quan ha declarat que “als incívics se'ls ha de perseguir i les fonts deixar-les on són; no afrontar els problemes és renunciar a fer pedagogia”. Una ciutat és forta quan l'espai públic es converteix en lloc de trobada; renunciar a això és agafar-se a la masturbació no com a plaer sinó com fugida d'altres frustracions. El parc i la plaça és teu i meu i cal aprofitar-los per fer ciutat. El conflicte dels bancs i les fonts només demostra que anem força endarrerits en educació social i política; i al final, acabarem masturbant-nos.