La columna
L'Any Prim
Tots es posen a parlar de l'assassinat de Prim
A Madrid, per encetar la llista de meravelles reusenques, et reciten: “Prim, Fortuny [pronunciat: for-tu-ni] i el vermut de Reus.” Hi afegien la família dels Carandell, reusencs d'adopció. Ah! I tots es posen a parlar de l'assassinat de Prim, de la collita del 1814 i contra qui havien atemptat, quan era cap de govern, el 1870.
La meva lectura preferent d'estiu ha estat la biografia de l'enyorat Pere Anguera, en l'edició de préstec de la biblioteca del meu barri: El general Prim. Biografía de un conspirador, “uno de los libros más pedidos”, em deia la bibliotecària. I jo li llegia les frases elogioses que Pérez Galdós, a La desheredada, dedica a Prim. Doncs bé: tot remenant papers de Joan Oliver, m'he trobat un text de la secció L'Hora de les Bruixes, a Germanor, la revista dels catalans de Xile. Paraules dites a les Corts Espanyoles, per Joan Prim i Prats, el 21 de novembre de 1850, que susciten aquest comentari de Pere Quart: “¿Quin polític català del nostre segle, en temps de la Monarquia o de la República, ha plantejat a Madrid amb tanta claredat, franquesa i energia el problema nacional de Catalunya?” (S'admeten respostes): “Ministres d'Isabel Segona: els catalans, són o no són espanyols? Sapiguem el que són i doneu el remei i la mort, però que cessi l'agonia. Són espanyols? Doncs retorneu-los les garanties que els heu arrabassat, garanties que són seves, que tenen el dret a usar, perquè les han conquistat amb la seva sang. Si no els voleu com a espanyols, aneu-vos-en de Catalunya. Deixeu-los estar, que no us necessiten per a res. Però si, considerant-los espanyols, els voleu fer esclaus, si voleu continuar la política de Felip V, d'ominosa memòria, feu-ho en bona hora i feu-ho del tot. Fermeu-los el ganivet a la taula, com va fer aquell rei, i tanqueu-los dins un cercle de bronze, i si això no és prou, sia Catalunya arrasada i destruïda, i sembrada de sal com un poble maleït, perquè així i només així ens fareu doblegar la testa, perquè només així vencereu la nostra altivesa; i així, i no de cap altra manera, domtareu la nostra ferotgia.”
