Opinió

Vuits i nous

Futbol i llibres a la ràdio

“Catalunya Ràdio multiplica els esports, i alguns se n'exclamen

Saül Gordillo, l'amic i company Saül, ha multiplicat les hores que Catalunya Ràdio dedicarà als esports, i un sector de gent se n'ha exclamat. Quan dic esports s'entén que vull dir futbol i, quan dic futbol, que vull dir el Barça. Saül Gordillo ha accedit al càrrec de director de Catalunya Ràdio imposant-se que l'emissora recuperi les audiències que la competència li birla. Vol que torni a ser “líder”, paraula d'encuny esportiu que porta molta intenció. En Saül és un periodista format en la informació local, que és la que fa trepitjar el terreny i conèixer la gent que hi viu. Ha detectat que la gent vivent a Catalunya vol Barça, i li'n serveix. La competència radiofònica o televisiva fa igual. No som més que un club, i estaré molt content si en Saül aconsegueix l'objectiu perquè els èxits dels amics, com els dels fills, em deixen més satisfet que els propis. He dit fills, i en Saül ja m'ha entès.

Els que s'incomoden amb la insistència sempre diuen que aquestes hores d'emissió es podrien dedicar als llibres. Quina mania amb els llibres. Ja n'hi ha prou de l'equiparació. Què farien en tanta estona? Explicar-nos l'argument i el final de les novel·les com es fa amb els partits del Barça? A mi m'agrada llegir, com m'agrada la música i el cine, però trobaria molt pesat i molt contraproduent que durant hores i hores, en programes especials i al final de cada butlletí de notícies, en Ramon Solsona, que acaba de treure novel·la, en Salvador Brotons o l'Albert Serra ens expliquessin si han dormit bé o no, si aquell dia han escrit una pàgina o n'han escrit dues, si hi ha un músic que durant l'assaig ha desafinat però que confia que el dia de saltar a l'auditori tot sortirà bé o que la pròxima pel·lícula serà genial com totes les altres. Després hi hauria els editors, que ens dirien com mantenen els autors en forma, com s'ho fan per fitxar o superar els de l'editorial contrària, si haurà golejada per Sant Jordi, o que “la literatura és així”, si la golejada no es produeix. Aquesta capacitat de resistència queda reservada als aficionats al Barça. De vegades dic –però dec estar equivocat– que el periodisme esportiu haurà fet el gran avanç el dia que trobi una alternativa a les declaracions dels jugadors i entrenadors. Ara imaginin que hagués de dir el mateix de la informació cultural.

Els que volen llibres per futbol no formulen el mateix desig quan es tracta de la informació política. Aquests dies no sé quantes vegades he sentit els aspirants a formar govern a Espanya pronunciar les mateixes paraules projectades sobre l'oposició, que s'hi torna també amb les mateixes paraules. Saül, el dia que trobis una alternativa a les declaracions i rodes de premsa dels polítics, de tots els polítics, també els del “procés” i els seus contraris, l'audiència serà tota teva.



[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia