Política

Joan Caballol

Número tres del PSC a Tarragona i membre d'Units per Avançar

“Els més diferents en política poden coincidir en un 80% de les coses”

Nascut a Tortosa (1964), és músic de formació però ha fet carrera en l’àmbit del turisme i les exportacions agroalimentàries. Ha estat regidor de Tortosa i va ser un dels fundadors d’Units per Avançar

Què el fa decidir a presentar-se amb el PSC?
No em plantejava anar a cap llista i em van agafar de sorpresa quan m’ho van demanar. Com que vinc de mentalitat cristiana ho accepto per una qüestió de sacrifici, perquè és un moment complicat i cal donar la cara, encara que potser sigui quan menys gràcia et fa o menys còmode és.
S’hi sent còmode, a la llista?
Més del que em pensava. És una llista de pacte i sabem que som diferents, però les diferències no han de ser un problema per pactar i per avançar.
Quin votant vol representar?
Per una part, el votant d’Units per Avançar, que és la part del socialcristianisme, de les polítiques socials d’esquerres. I per l’altra, una gent moderada que ha perdut el punt de referència.
L’antic militant d’Unió entén l’aliança?
La gent que ho podien haver qüestionat ho han entès perquè veuen el bé superior. Sabem que som diferents però estic segur que els més diferents en política catalana poden coincidir en un 80% de les coses. Amb un sentit del respecte clar es pot parlar sobre les diferències de criteri i arribar a acords o fins i tot poder discrepar sense que a ningú li agafi un atac de nervis. Entre el blanc i el negre hi ha molts grisos i ara cal donar opcions a la gent que estava perduda en aquesta gamma de grisos, gent que vol que Catalunya progressi i que ho faci dins la legalitat vigent. I per arribar-hi calen consensos, el més amplis possibles.
Què creu que ha passat per arribar a la situació actual?
S’ha volgut anar molt de pressa en algunes coses, i ho dic des de la part catalana. Del pacte fiscal que va durar dos telenotícies hem passat directament a demanar la independència; i això no es fa en dos o tres anys, s’ha de treballar més. També és veritat que el 70 o el 80% del problema l’ocasiona la manca de resposta, la manca de proposta del govern estatal del Partit Popular. No només no han sabut argumentar una proposta per a Catalunya sinó que des del 2004 que fan campanyes contra Catalunya per guanyar vots a la resta d’Espanya.
Era necessari aplicar el 155?
Si jo vaig a 180 per l’autopista, em paren els Mossos i m’envien al jutge, perquè és un excés penal, i jo li dic al jutge: miri, és que jo condueixo tan bé que em puc abstenir d’aquesta norma o aquesta llei. A que no ho puc fer? Entenc i conec la desesperació que a l’altre costat no contestin i no facin cap moviment de diàleg, però és que el diàleg s’ha de demanar amb la mà estesa i amb la voluntat de parlar de tot i no només de la independència. El 155 s’hauria pogut evitar si Puigdemont hagués convocat eleccions i em sap greu que no ho fes per pressions de darrera hora, perquè ara tenim dins de casa gent que no ha respectat mai l’autonomia catalana.
Està segur que s’hauria evitat?
El que sabíem tots és que quan tu dius que te’n vas l’aplicació del 155 era automàtica i el que no es va fer és mirar prou bé el retrocés que això tenia en el ciutadà del carrer. I això és el que no és perdonable. En política has de saber que no pots enganyar els que hi ha darrere; pots tenir errors però has de tenir certeses sobre el camí per on vas, perquè la gent sí que s’acaba creient que allò és cert... i expliqui’m ara com s’han de sentir els que van sortir a celebrar la proclamació de la República?
Com a candidat ebrenc, què li preocupa?
Moltes vegades ni nosaltres mateixos no ens creiem la potència que tenim! Ens queixem del centralisme de Madrid i aquí tenim un altre centralisme, que és el de Barcelona i costa molt que aquí arribi un euro d’inversió. Les Terres de l’Ebre estan donant molts recursos al país però no tenen la compensació ni l’equilibri perquè la gent es fixi al territori. Tenim una fuga de gent impressionant cap a la capital i això és un dels fets que sagnen més l’economia del territori, que no té regeneració ni té llocs d’ocupació de nivell per consolidar la gent que es forma fora. També som un territori que depèn molt de l’economia agrària i en aquest sentit s’ha d’aconseguir assegurar el valor del treball del camp, que es pagui com s’ha de pagar.
D’aquí a quatre anys com es veuen?
Això és un acord puntual d’aquesta legislatura i ens agradaria anar per nosaltres mateixos. Ara, la cultura per la qual hem arribat al pacte crec que és una cultura que hem de copiar, no només nosaltres, sinó també altres partits. La gent no es mereix que cada any fem eleccions i, a Europa, partits antagònics tenen diàlegs més francs. Caldria una mica més de serietat i ser més madurs en aquest sentit, pensant més en la gestió diària. Nosaltres, si haguéssim mirat només per estètica, no hi hauria el pacte amb els socialistes, però si anem així el país se n’anirà al carall.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.