“No ens preocupa gaire perdre la votació del suplicatori”

Disposada a aprofitar el temps i a treure tot el rendiment polític que puguem a la nostra presència al Parlament Europeu.

Bé, va ser un dia d’incorporació, de fotografies i papers. Em van donar l’acreditació, vaig signar un munt de papers i vaig parlar amb un munt de persones que em van començar a explicar com funciona tot. A punt.

Sí, a mi em sap greu que el Regne Unit surti de la Unió Europea, perquè és un país que ens aporta unes visions diferents en molts aspectes, i que les nacions britàniques fossin presents al Parlament Europeu oferia riquesa. És una pèrdua per a la UE. En aquestes circumstàncies, sí, hi ha hagut un petit benefici: que jo pugui participar al Parlament Europeu. Que hi hagi un altre europarlamentari català en defensa de la independència, tot això que hi guanyem. Malgrat que respectem la decisió del Regne Unit de marxar, per a la UE és una pèrdua molt important, perquè els britànics en la seva diversitat oferien les seves visions del món i de la política.

Ho han estat, sobretot, els vots que he obtingut als Països Catalans fora del Principat. Fent números –em vaig entretenir a fer-ne–, els vots que ens han vingut del País Valencià i les Illes Balears són els vots que ho han permès. Estic molt agraïda als votants de tots els Països Catalans i fins i tot als que vam tenir fora dels Països Catalans, però els vots que ens feien falta per tenir aquest lloc són els que han arribat del País Valencià i les Illes.

El dia 5 de març hi haurà una sessió preliminar en què es començaran a examinar els arguments de les parts. La discussió sobre la immunitat jo crec que formarà part de tot el procés i és un element més que el jutge tindrà en compte, però ara mateix, que jo sàpiga, no està sobre la taula. Sembla que ens n’anem al maig per resoldre l’euroordre.

Que jo podia viatjar allà on volgués per part de la justícia escocesa era clar des del primer dia just després de la meva detenció. El jutge va acceptar la petició que li vam fer que no se’m retirés el passaport i em va donar permís explícitament per part seva; em fa confiança que jo puc viatjar i que ja tornaré quan s’escaigui.

Jo em vaig presentar a les eleccions europees per continuar el projecte polític de la independència i per donar veu al Parlament Europeu als catalans del Principat i a altres demòcrates espanyols i catalans que volguessin donar-nos suport en aquest projecte. Espero estar a l’altura dels votants que van confiar en nosaltres.

Ara el procés entrarà primer a la comissió de justícia. Tot el que és el detall del procés ara mateix encara no el sé, però vaja, hi ha tot un procés dins la comissió de justícia i eventualment hi haurà una votació en el ple.

Ja ho veurem. Confiem que, a mesura que es vagi discutint el cas, els demòcrates europeus s’adonin que és un procés polític i que aquest suplicatori no s’hauria de concedir. En tot cas, tampoc ens preocupa gaire perdre aquesta votació, que és possible que la perdem, perquè els grans partits responen a lògiques de defensa entre ells i reclamaran als seus grups lleialtat en aquesta qüestió. En qualsevol cas, nosaltres mantindrem l’acta d’eurodiputats i seguirem treballant dins el Parlament, i ja respondrem a la justícia si cal, amb confiança en la justícia independent i democràtica.

No. Jo estic disposada a respondre davant la justícia belga, la justícia britànica, el que calgui. No canviaré de domicili estratègicament per evitar res. De moment jo tinc domicili a Escòcia i no tinc intenció de canviar-ho. Més endavant, per motius pràctics, no ho sé, potser ho hauré de fer, però ara mateix no ho faré. Sigui quin sigui el meu domicili, jo tinc un cas obert a Escòcia i estic disposada a respondre-hi sense cap problema. Malgrat que jo soc membre del Parlament Europeu i tinc immunitat, tot fa pensar que serà un judici llarg, pesat i costós, molt costós. Que la gent no es pensi que perquè ara soc diputada del Parlament Europeu no he de fer front a la justícia escocesa i que per tant ja no hi ha necessitat de donar-me suport. En principi, el cas es veurà davant la justícia; no tinc motius per pensar que no haurà d’arribar a judici, i demanarem testimonis que hauran de venir. Serà costós fer-los viatjar i, per tant, hi ha una gran necessitat de suport econòmic. Tinc obert un crowdfunding des de fa temps.

La JEC no ens està donant cap prova que les seves decisions pertanyen a un marc democràtic i de respecte als drets civils. Ells no dissimulen que no els agrada la decisió del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i va ser una rebequeria insistir que jo estigués obligada a fer una cosa quan el Tribunal Europeu ja havia dit que no hi estava.

La legislatura s’acaba perquè és clar que el Parlament té un mandat caducat. Aquest mandat del Parlament està caducat des de fa molts més mesos que el temps recent en què s’ha començat a parlar d’eleccions i, en tot cas, és clar que ara mateix el que va dir que faria el govern de coalició ni s’ha fet ni hi ha motius per pensar que es farà i, per tant, sembla natural que s’hagin de convocar eleccions.

A canvi de l’amnistia i de l’autodeterminació, i evidentment de la retirada de les forces d’ocupació. Soc molt escèptica que això sigui una proposta viable, però en tot cas el que és segur és que sense res, no. Jo ara mateix no participo activament en la política de l’autonomia catalana ni en la política espanyola i Déu me’n guard de donar consells sense estar-hi directament implicada, però a mi em sembla que va ser un error d’entrada facilitar la investidura del senyor Sánchez, i continuar mantenint-li l’estabilitat no sembla que ens hagi de portar res de bo si és a canvi de res.

No em veig ara mateix amb cor de pronunciar-me sobre això. Les eleccions no estan convocades i les candidatures no s’han formulat.