Política

Vots anticipats a Texas

Dos candidats, dos mons

divisió

Trump i Biden són la imatge antagònica del que són i creuen que han de ser els Estats Units

Tots dos candidats només coincideixen en una cosa: el perill que veuen en el fet que el rival acabi guanyant la Casa Blanca

El segon i últim debat presidencial entre Donald Trump i Joe Biden va deixar-ho ben clar: els principals aspirants a la Casa Blanca són com la nit i el dia. Cada un d’ells sembla viure en una realitat paral·lela, amb una anàlisi oposada de com estan els Estats Units i les solucions que cal aplicar-hi.

La campanya electoral d’enguany ha estat més marcada per les idees que per les propostes concretes, impulsada per la rivalitat de fons i de forma. Trump i Biden veuen en el contrincant tot el que no està present en la seva idea de país, un líder incapaç de dur-lo pel camí que creuen que ha de caminar. I això, per definició, els du a posicions totalment contràries que, si serveix d’alguna cosa, evita confusions als votants a l’hora de decidir quin dels candidats deia una cosa i quin d’ells deia la contrària.

Trump i Biden són bàsicament la demostració de la divisió profunda en què es troben els Estats Units, extremadament allunyats de trobar consens en un país de dues ànimes cada vegada més separades, més radicalitzades. Una polarització que en discursos de campanya i declaracions públiques és més que evident i fa que la tria d’aquest novembre sigui no només sobre propostes de futur, sinó una anàlisi de com està el present del país.

Per començar, les diferències comencen en la capa més superficial: la forma de fer política. Trump, tal com va prometre fa quatre anys i com ha demostrat durant el seu mandat, aposta per una política agressiva, aïllacionista, proteccionista, populista; Biden i la seva experiència de gairebé mig segle en el servei públic es presenta com un retorn a la política tradicional, al diàleg amb tocs bipartidistes, al consens internacional.

Es veu fins i tot en la forma de fer campanya: mentre el republicà fa gires multitudinàries, el demòcrata aposta per actes en petit comitè, amb totes les proteccions pandèmiques necessàries.

L’antagonisme està present en tot. Mentre Trump creu que el principal problema que afronten actualment els EUA és la recuperació de l’economia, Biden respon amb una paraula: “Covid”. Quan s’entra al detall en l’ideari que defensen, en el programa de partit que impulsen, les diferències són abismals.

El republicà vol més retallades d’impostos, el demòcrata promet aturar els beneficis fiscals imposats per Trump i, a banda, ampliar la càrrega fiscal a aquells amb ingressos multimilionaris. Mentre l’un aposta per reduir al màxim la xifra d’immigrants, l’altre proposa donar vies de legalització als 11 milions d’indocumentats que es calcula que viuen als Estats Units. Mentre el conservador continua negant el canvi climàtic, el progressista vol tornar als Acords del Clima de París.

No tenen res en comú en com veuen el sistema de salut, tema central en la campanya i cabdal per la pandèmia: mentre Trump insisteix a posar fi a la reforma sanitària de Barack Obama i desistir d’una opció mèdica pública, Biden vol instaurar una asseguradora mèdica pública, rebaixar l’edat per entrar a la seguretat social.

També divergeixen en mesures a curt termini, començant per què cal fer per frenar la pandèmia del coronavirus: mentre Trump insisteix que no cal dur mascareta, Biden ha fet que sigui part de la seva imatge. I estan als antípodes de temes més espinosos per a l’opinió pública, com el dret a l’avortament o del col·lectiu LGTBQ, la necessitat de reformular els cossos policials, l’enduriment del control a l’accés d’armes o la urgència de fer front al racisme sistèmic que viuen els Estats Units.

Són tan divergents que no coincideixen ni en quin és el principal enemic dels Estats Units. En una entrevista recent, tots dos van haver de respondre a la pregunta de quin és el principal rival del país: Trump, sense lloc a la sorpresa, va dir que la Xina. Biden, després de rumiar uns segons, va apostar per Rússia. Per al candidat demòcrata, Pequín és només un “competidor”. De moment.

Falten 3 dies

Els Estats Units necessiten la calma de Biden i no la ràbia de Trump

Bob Woodward

PERIODISTA GUANYADOR DE DOS PREMIS PULITZER

Més de 9 milions de persones han votat ja de forma anticipada a Texas, una xifra que supera la participació total que hi va haver en les eleccions del 2016. Texas ha estat, fins ara, un feu segur dels republicans, que no hi perden des del 1976, però hi ha enquestes que mostren una cursa ajustada.

Rècord de venda de pistoles fins al setembre

Els nord-americans han comprat, des que va començar l’any, prop de 17 milions de pistoles, segons va informar ahir el diari The Guardian. Es tracta d’una xifra superior a la de qualsevol altre any, segons l’organització Small Arms Analytics. La venda d’armes es va disparar la primavera passada, arran de la primera onada de coronavirus i va augmentar, encara més, a l’estiu, coincidint amb les multitudinàries protestes contra el racisme de la policia, moltes de les quals van acabar amb aldarulls.

El nombre de pistoles venudes fins a final del setembre del 2020 “no és només superior al de l’any passat, sinó el més alt des dels darrers vint anys, que és des de quan tenim dades”, va explicar Jurgen Brauer, cap dels economistes de Small Arms Analytics.

L’anterior rècord, de 16,6 milions de pistoles, es va produir l’any 2016, quan la demòcrata Hillary Clinton disputava la Casa Blanca a l’ara president, Donald Trump. Clinton es va mostrar a favor d’endurir el control de les armes, una cosa de la qual els republicans no volen ni sentir a parlar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona