Política

De la llei Celaá a l’ingrés mínim vital i l’eutanàsia

Amb el rètol Cumpliendo com a lema de la presentació, Pedro Sánchez feia el 29 de desembre el balanç anual amb un sistema de rendició de comptes avalat per experts en l’anàlisi de la gestió –entre els quals, el filòsof basc Daniel Innerarity i Carles Ramió, catedràtic de ciències polítiques i de l’administració de la Pompeu Fabra– i es vantava d’haver complert el 23,4% dels compromisos firmats pel PSOE i Podem i de tenir ja en marxa el 90,9% del programa de govern. Aquest és el balanç legislatiu del primer any de la primera coalició des de la Segona República.

De Wert a la llei Celaá

La Lomqe aprovada el 2013 pel PP amb José Ignacio Wert de ministre ja és història des que al novembre va ser aprovada al Congrés –i al desembre va ser ratificada al Senat– la Lomloe o llei Celaá. La nova llei educativa divideix l’independentisme: ERC –amb Montse Bassa com a negociadora amb la socialista Luz Martínez Seijo– defensa que la immersió està blindada perquè el castellà deixa de ser considerat vehicular, mentre que JxCat, el PDeCAT i la CUP ho neguen i alerten que si el PP arriba al govern ho podria capgirar. La llei Celaá vol reequilibrar la pública i la concertada, veta la discriminació per sexe i dicta que l’assignatura de religió és d’oferta obligatòria i d’elecció voluntària. La de la Lomloe és la vuitena reforma en 40 anys de tota una col·lecció de sigles que inclou la Loece (1980), la LODE (1985), la Logse (1990), la LOCE (2002), la LOE (2006) i la Lomqe (2013).

Ingrés mínim i SMI

L’Estat espanyol era una raresa a la UE com l’únic país que no tenia un llindar mínim d’ingrés i que deixava a les comunitats el rescat dels més vulnerables. Fins al juny, quan va néixer l’ingrés mínim vital, que va dels 461,5 euros per a qui viu sol fins als 1.015 euros per a unitats de convivència i que té l’afany de rescatar de la pobresa 850.000 llars (més de 2,3 milions de persones), de les quals un 16% són llars monoparentals (i en un 90% dels casos amb una dona al capdavant). “Amb l’ingrés mínim neix un nou dret social a l’Estat”, va lloar el vicepresident segon, Pablo Iglesias. En una legislatura extremament polaritzada, al Congrés va obtenir al juny una unanimitat insòlita: 297 vots a favor (des del PP fins a la CUP, passant per ERC i JxCat) i cap vot en contra, perquè fins i tot Vox es va abstenir. Abans d’aprovar l’IMV –pel qual es van enfrontar Iglesias i el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luis Escrivá–, la coalició havia aprovat a partir de l’1 de gener del 2020 un augment del salari mínim del 5,5%, des dels 900 fins als 950 euros mensuals (13.300 euros anuals). Tot i que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha pressionat fins al final per apujar-lo el 2021, el salari mínim es manté provisionalment en 950 euros per ordre de Sánchez, que s’ha reivindicat recordant que des del 2018, quan ell va arribar a La Moncloa, l’SMI ha augmentat un 29% (des dels 735 fins als 950 euros).

ERTO i no derogar res

Un dels compromisos estel·lars de la coalició va ser la derogació de la reforma laboral aprovada el 2013 per Mariano Rajoy i és la gran bandera de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que aquí topa amb l’ortodòxia i la sintonia liberal amb Brussel·les que encarna la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño. La pandèmia del coronavirus ha castigat tant l’economia que l’última cosa que Sánchez vol ara és fer enfadar la patronal creant noves regles de joc laborals. Al mateix temps que conserva el seu afany, la ministra Díaz ha estat l’artífex de la pau social i del fre a la destrucció de llocs de treball gràcies a l’extensió dels ERTO dins de l’escut social.

Vet al desnonament

El que ja era una emergència encara ho ha estat més per la pandèmia de la Covid-19, que ha obligat a confinar-se i que ja viu la tercera onada. Va ser el penúltim Consell de Ministres del 2020 el que –després d’un estira-i-arronsa públic entre Iglesias i el ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos– va aprovar el decret que prohibeix tot desnonament fins al 9 de maig –quan expira l’estat d’alarma actual– i que impedeix tallar l’aigua, la llum o el gas a les llars vulnerables (presentant el bo social o l’estatus equivalent en un rebut, les companyies elèctriques, de gas i d’aigua han de mantenir el subministrament).

Eutanàsia com a dret

Després que el Parlament fos pioner a l’hora de portar in situ al Congrés des del 2018 –amb la intervenció en l’hemicicle d’Alba Vergés– el clam per despenalitzar l’eutanàsia, la cambra baixa va aprovar a finals d’any el dret social a l’eutanàsia, i la ratificació final arribarà al febrer. I això que el PSOE hi havia votat en contra el juny del 2017, quan Podem va portar la iniciativa al Congrés amb Mariano Rajoy de president. Després d’un procés deliberatiu i amb una comissió específica de control actuant com a garant (el pacient ha de confirmar la voluntat de morir en almenys quatre ocasions), l’ajuda mèdica a morir en un centre sanitari o al domicili es despenalitza. El nou dret social a l’eutanàsia passa a ser inclòs com a prestació dins del sistema públic de salut i els metges es poden acollir a la llibertat de consciència, com anuncien els col·legis madrilenys.

El “no és no”, fet llei

El clam del “no és no” –o la versió completa del “només sí és sí”– és la gran bandera feminista del govern de coalició i, sobretot, de la ministra d’Igualtat, Irene Montero. L’avantprojecte de llei de llibertat sexual va passar pel Consell de Ministres en vigílies del 8 de març –aviat hi tornarà–, després de la pugna de Montero amb la vicepresidenta Carmen Calvo, que va dubtar de la qualitat del text, i amb el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que es va vantar d’haver-hi de corregir errors bàsics de redacció pel pretès amateurisme de la ministra d’Igualtat. “En les excuses tècniques, hi ha molt de masclista frustrat”, va etzibar Iglesias en al·lusió a Campo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.