Societat

Un jutjat de Barcelona centralitza la investigació de tretze estafes telemàtiques a organismes públics

El cas, sota secret de sumari, inclou els episodis patits pel Copate, el Consell del Baix Penedès o l’Hospital d’Amposta

El jutjat número 31 de Barcelona centralitza la investigació de tretze casos d’estafes via Internet a administracions i organismes públics d’arreu de Catalunya, entre els quals els denunciats l’any passat pel Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate), el Consell Comarcal del Baix Penedès i l’Hospital Comarcal d’Amposta, a més d’altres. Tots els fets van seguir un mateix patró: els estafadors van suplantar la identitat de proveïdors de serveis per demanar a les entitats públiques que canviessin el número de compte bancari d’abonament. La investigació policial per part dels Mossos apunta que al darrere hi hauria una banda organitzada d’origen romanès ja investigada i condemnada anteriorment per estafes similars.

El cas es troba sota secret de sumari des del 30 de juliol de 2020, una mesura que es podria aixecar durant les pròximes setmanes, segons han confirmat fonts coneixedores de la investigació. El mateix jutjat número 31 de Barcelona que va obrir les diligències per primer un cas en la seva jurisdicció el passat 2019 i va reclamar la inhibició als diferents jutjats de Catalunya que investigaven causes similars des de llavors per unificar-les en una sola.

En total, es tracta de dotze denúncies més de diferents punts del país. Cinc són també de l’any 2019: els investigaven el jutjat número 7 de Barcelona, el 4 de Tarragona, el 2 de Sant Feliu de Llobregat, el 5 del Vendrell i el 5 d’Igualada. La resta corresponen ja a l’any 2020: al jutjat número 5 de Barcelona, l’1 de Cervera, l’1 de Vilafranca del Penedès, el 2 de Tortosa, l’1 de Sant Feliu de Guíxols, el 3 de la Bisbal d’Empordà i el 2 d’Amposta.

La decisió d’ordenar el secret de sumari responia, segons la interlocutòria a la qual ha tingut accés l’ACN, de la complexitat dels fets, que van impulsar la creació d’un equip conjunt d’investigació dels Mossos entre la Unitat Central d’Estafes i Mitjans de Pagament (UCEMP) i la Unitat Central de Delictes informàtics (UCDI).

Els investigadors no semblen tenir dubtes de que els tretze casos tenen un mateix modus operandi i una mateixa autoria. Es tractaria de membres d’una mateixa organització que ja havia estat investigada, jutjada i condemnada per l’Audiència Nacional. Les denúncies demostrarien, en aquest sentit, que recentment s’estarien reorganitzant i incorporant noves persones diferents respecte les que van ser jutjades.

Els Mossos l’han batejat com a mètode mailer. Els estafadors, aprofitant que la informació de les administracions públiques contractants és fàcilment accessible als portals de transparència, van suplantar la identitat de proveïdors informant a les administracions d’un canvi de número de compte bancari on, a partir d’aquell moment, els havien d’abonar les factures pendents. Uns comptes que controlaven ells mateixos a través de persones interposades o testaferros, alguns en ciutat de l’Estat però fent ús de mòbils d’altres països com Marroc. El rastreig de la destinació final d’aquests diners ha portat els investigadors fins a Romania.

Els Mossos van constatar que en tots els casos s’utilitzava per contactar amb les víctimes bústies de correu electrònic amb dominis vinculats perquè havien estat donats d’alta amb una mateixa identitat i a través d’un mateix agent registradors. També van apreciar l’existència d’elements comuns als missatges de texts que es remetien via correu electrònic, la documentació que s’ajuntava amb firmes i segells o tampons similars, fins i tot idèntics als de les empreses suplantades –aconseguits, possiblement, després d’accedir de forma il·legal als seus sistemes informàtics on s’allotgen factures i documents-.

447.000 euros estafats al Copate

Aquesta va ser l’estratègia que van ordir per estafar més de 447.000 euros al Copate fa més d’un any. Utilitzant adreces de correu electrònic i documents falsos, van suplantar la identitat de Nordvert, societat del grup Sorigué que gestiona les deixalleries de l’organisme, per modificar el compte bancari on es transferien els pagaments i apropiar-se’ls.

Van aconseguir saltar-se tots els filtres de seguretat i rígids procediments de les administracions públiques per aconseguir, amb relativa facilitat, poder apropiar-se dels imports de les factures que havien d’ingressar les empreses contractades. Els documents que va rebre el Copate per efectuar el canvi de comptes corrents incloïen tota la informació legal i fiscal de la societat, la suposada signatura d’un dels seus responsables i el document bancari d’un compte d’ING amb aparença de plena legalitat.

L’organisme va denunciar ràpidament el cas al jutjat de guàrdia de Tortosa. L’empresa suplantada ho va fer en una comissaria dels Mossos a Barcelona. L’acció de les autoritats judicials va aconseguir bloquejar el compte d’ING utilitzat pels estafadors, però ja era massa tard: ni rastre dels diners. A partir d’aquí, el Copate va iniciar un procediment per confirmar els números de compte bancaris dels proveïdors i va ser llavors quan els estafadors van tornar a intentar actuar demanant un nou canvi de compte a nom de l’empresa suplantada.

L’avís a les autoritats judicials i el consegüent bloqueig d’aquest segon compte va permetre immobilitzar uns 170.000 euros. Finament, el Copate va poder recuperar 278.950 euros i, dins del procediment judicial obert, reclama la recuperació dels 168.500 restants. Fonts coneixedores del cas han confirmat que el rastreig dels diners i els comptes defraudats cap a una banda organitzada amb seu a Romania.

Casos al Baix Penedès i Amposta

També va patir una estafa similar, en aquest cas per valor de 244.000 euros, el Consell Comarcal del Baix Penedès. A finals del 2019, l’ens va ser víctima d’un fals correu electrònic, amb el qual una persona es va fer passar per representant d’una empresa proveïdora de serveis i va comunicar un canvi de número de compte bancari per cobrar una factura. Aquesta persona, però, va resultar ser un testaferro que cobrava una comissió i derivava els diners a una empresa de transferències internacionals. L’estafa es va descobrir en el moment que l’empresa adjudicatària del manteniment de les depuradores comarcals va reclamar la factura, la qual havia estat pagada als estafadors.

La investigació del jutjat 31 de Barcelona també inclou l’estafa de 43.000 euros patida per l’Hospital Comarcal d’Amposta, de titularitat municipal. En aquest cas, van utilitzar una adreça falsa de correu electrònic per suplantar la identitat de l’empresa contractada per donar el servei de bugaderia de l’Hospital Comarcal i la residència d’avis.

Els estafadors també van presentar documents falsos amb aparença legal –tant la certificació de l’empresa, amb la signatura d’un treballador sense responsabilitats financeres, com el certificat del compte bancari, també d’ING- per aconseguir que els pagaments de la seva facturació mensual fossin transferits a un altre compte bancari. L’estafa es va descobrir cap al març, quan el proveïdor es va queixar formalment a l’alcalde, Adam Tomàs, de que no havia cobrat durant els quatre últims mesos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.