la contra

Males persones

En contraposició als arguments que acusen de «bonistes» els defensors dels drets dels immigrants sense papers, l'autor denuncia els «dolentistes»

L'alcalde de Vic ha tornat a la càrrega amb les seves manies. Interpretant abusivament unes declaracions de la comissària d'Interior de la Unió Europea, Cecilia Malmstrom, ha decidit (en fals) que Brussel·les li dóna suport en la croada que va iniciar el gener passat contra els immigrants sense papers i ha anunciat, com qui no vol la cosa, que com que l'obliguen a empadronar, empadronarà, i que tot seguit delatarà a la policia aquells que ell considera il·legals. Les reaccions no s'han fet esperar, i resulta veritablement decebedor veure que hi ha gent que li dóna la raó, amb arguments tan agafats pels pèls com els que ell mateix s'ha inventat respecte del suport europeu que, de fet, no té.

El cert és que els partidaris de l'inefable Vila d'Abadal se n'adonen perfectament, de la crueltat i de la manca d'escrúpols del que proposen, i com que diuen que la millor defensa és un bon atac, més que justificar l'alcalde desqualifiquen els seus detractors. No hi manca mai, en les seves explicacions, un adjectiu i un substantiu de nova planta, als quals encara els queden anys, si volen entrar al diccionari: «bonista», i «bonisme». Segons aquesta gent, qui no vol denunciar els immigrants és un bonista, perquè en comptes de mirar els problemes a la cara, practica el bonisme i es desentén de tota la resta. Si això fos veritat, si aquesta gent tingués raó i el seu argument fos correcte, hauríem de concloure que ells són dolentistes, i que el fet d'actuar contra els sense papers constitueix un acte de dolentisme. Parlant d'aquest tema, un amic meu posava l'exemple següent: si vas al metge i triguen a visitar-te perquè hi ha molta cua, el lògic seria demanar que hi haguessin més metges, en comptes de queixar-te dels malalts que tens al davant, que solen ser estrangers. Jo encara diria més. Exigir més metges perquè millori el servei és una reacció normal. Voler que deportin els que fan cua perquè a tu et toqui més aviat és una reacció moralment reprovable. Una cosa pròpia d'una persona dolenta.

La majoria dels que opinem en aquest debat no tenim cap poder. La nostra sola voluntat no obrirà ni tancarà les fronteres, no posarà en marxa cap hospital, ni cap biblioteca, ni cap operació de la policia. Però a l'hora de desitjar som lliures. Podem voler una cosa o una altra, i són aquests desitjos els que ens defineixen. Parlen per nosaltres, ens diuen quina mena de persones som. És per això que penso que aquell qui vol deportar la gent, aquell qui no dubtaria a denunciar el seu veí perquè sospita que no té papers, aquell que sent alegria quan es parla d'expulsions, aquell, doncs, és una mala persona. I m'entristeix que hi hagi tantes males persones donant suport a l'alcalde de Vic.

Però potser no n'hi ha tantes. Fa uns dies, a França va passar un cas que esgarrifa, o que esgarrifaria a algú normal. Assabentada dels hàbits quotidians d'un immigrant sense papers, la policia l'esperava per detenir-lo a la porta de l'escola on duia i recollia cada dia els seus dos fills. Davant dels nens el van emmanillat i se'l van endur a la comissaria, acusat del delicte de no tenir papers. En aquest cas la reacció dels veïns ha estat tan ferma, serena, unànime i contundent que l'administració no ha tingut més remei que renunciar als seus plans de deportar-lo. L'home torna a circular pel carrer, i a dur els seus fills a escola. Vull pensar que, digui el que digui en Vila d'Abadal, la majoria de la gent hauria reaccionat com els veïns d'aquest cas real. Vull pensar que la majoria dels que em trobo pel carrer no són males persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.